dilluns, 12 de novembre del 2012


Per què la Vaga del 14-N?‏

Per què una Vaga General?


La CGT convoquem Vaga General (VG) de 24 hores en tot l'estat espanyol pel dia 14 de novembre, alhora que també altres organitzacions, perquè el Govern, amb la seva política de retallades i reformes en drets laborals, en despeses socials, en salaris, pensions, Sanitat i Educació... està desmantellant els Serveis Públics i ens ha portat a una autèntica situació d'emergència social.

Aquestes polítiques han provocat que 6 milions de persones estiguin en atur, que el 52% de la joventut no tingui treball i hagi d'emigrar, que més de 700 mil persones hagin estat desallotjades del seu habitatge, que milions de persones estiguin en el llindar de la pobresa i que estiguin estafant a tota la població per pagar la seva crisi.

Una VG contra l'amnistia fiscal als defraudadors i contra els privilegis fiscals a les grans fortunes. Una VG perquè la crisi la paguin els qui l'han provocat, perquè es persegueixi penalment a els qui ens estafen.



Qui estem convocats i convocades a la Vaga?


A la CGT concebem aquesta VG com una Vaga inclusiva i ciutadana que afecta a tota la població perquè totes i tots estem sofrint les reformes i les retallades: treballadors, aturats, joves, estudiants, pensionistes, desnonats, exclosos, amb papers o sense papers... tota la ciutadania.

La VG del 14 de novembre és una Vaga Laboral, una vaga dels i de les treballadores per aturar les empreses, els transports, els serveis, les comunicacions, les administracions i incloses les universitats públiques, és també una Vaga de Consum per atacar al capitalisme en la seva essència i redefinir el model desarrollista que està acabant amb la vida al planeta, així també una Vaga de Cures per tal de donar veu al treball domèstic i de cures, que no està reconegut ni amb drets ni amb garanties. El sistema econòmic i social es sosté gràcies al treball invisibilitzat que realitzem majoritàriament les dones i, malgrat no aparèixer als mitjans oficials, aporta i genera riquesa i benestar; així com una amplia Vaga Social per exigir el reconeixement dels nostres drets i llibertats, per canviar de model per un altre que beneficiï a la majoria de la població des d'una democràcia directa i participativa.


Fem de la VG del 14-N un crit de lluita per moltes i justes raons.
Fem de la VG del 14-N un clam unitàri en defensa dels serveis públics.
Fem de la VG del 14-N un dia històric en defensa de la universitat pública.

Pel 14-N t'esperem, per què ens sobren motius per fer VAGA GENERAL.

El 14-N a la UB podem unir els esforços de tota la comunitat universitària,
més enllà dels nostres matissos i de les nostres diferències.

Més informació a:

VÍDEO RESPIRA http://www.youtube.com/watch?v=8Y-H_KssDdk&feature=player_embedded

CONVOCATÒRIES MOBILITZACIONS http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article8186

PER QUÈ CONVOCA LA CGT http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article8044

dimecres, 31 d’octubre del 2012

QUIN ALTRE YOU-TUBE VOLS AFEGIR??

Descarrega't i imprimeix-te el teu cartell.






Si lluitem podem guanyar, si no lluitem estem perdudes!

dilluns, 29 d’octubre del 2012

14 de novembre Vaga General



La CGT de Catalunya, reunida en plenària el 22 d’octubre, va acordar traslladar la jornada de vaga general que tenia convocada per al 31 d’octubre al 14 de novembre de 2012, reconvertint el 31 d’octubre en una jornada de lluita i mobilització, però mantenint el preavís de vaga general per tal de donar cobertura legal a aquells territoris, sectors o empreses on s’acordi mantenir la jornada de vaga del 31 d’octubre.
Per altra banda, la CGT reunida en plenària confederal a Madrid el 23 d’octubre, també va acordar traslladar la convocatòria de vaga general del 31 d’octubre al 14 de novembre, mantenint-se però la convocatòria de vaga del 31 d’octubre en aquells territoris que així ho hagin acordat, i convocant a nivell general una jornada de lluita social el mateix dia.

ACORDS DE LA PLENÀRIA CONFEDERAL EXTRAORDINÀRIA 23 D’OCTUBRE DE 2012

1. La CGT decideix traslladar la seva convocatòria de Vaga General, que ja té registrada per al 31 d’Octubre, a la data del 14 de Novembre de 2012 a fi de coincidir amb la Vaga General que s’ha convocat en l’Estat Espanyol, a Portugal, en altres països del sud d’Europa i les mobilitzacions d’àmbit europeu que s’estan convocant, per a aquesta data, per desenes de sindicats de la Unió Europea.
La CGT segueix mantenint per al 14 de Novembre, la seva pròpia convocatòria de Vaga General, els seus propis objectius, reivindicacions, motius, pels quals va convocar la Vaga General del 31 d’octubre.
2. Aquesta decisió de la CGT respon a la necessitat de confluència i d’unitat d’acció sindical que demanda la població i la classe treballadora en aquests moments tan dramàtics i d’emergència social per la qual està travessant la majoria de la població com a conseqüència de les polítiques econòmiques i antisocials que emanen del govern i de la Unió Europea (reformes, retallades, pagament d’un deute il·legítim, privatitzacions...).
La CGT ha manifestat des de sempre la seva sensibilitat per la confluència, amb altres organitzacions sindicals i socials, en les convocatòries de Vagues i mobilitzacions en benefici exclusiu de la defensa dels drets laborals i socials.
3. Per altra banda, la CGT mantindrà la convocatòria de Vaga el 31 d’octubre en aquells Territoris que, mantenint la seva pròpia convocatòria territorial, així ho precisin a fi de garantir l’exercici de la vaga per a aquells àmbits que han manifestat la seva voluntat de seguir fent-la.
4. Així mateix, la CGT manté el 31 d’Octubre com Jornada de Lluita Social Activa amb mobilitzacions, accions directes, ocupacions, manifestacions, concentracions, vaga de consum, vaga social, com camí cap a la Vaga General del 14 de Novembre.
Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT

dimecres, 10 d’octubre del 2012

1a Fira d'economia solidària

La FESC (Fira d’Economia Solidària de Catalunya) vol difondre l’economia solidaria de Catalunya mostrant durant dos dies un nombre significatiu i representatiu d’empreses i entitats del sector, així com els seus principals reptes. L’esperit de la Fira, doncs, és inclusiu, ja que pretén abastar la gran diversitat d’experiències existents. Per aquest motiu, s’ha prioritzat en tota la cadena de proveïment de l’esdeveniment l’ús i la contractació de béns i serveis de l’economia solidària.
L’abast de l’esdeveniment, tot i ser d’àmbit català, busca també la projecció estatal i internacional en els àmbits europeu i mediterrani, i te la voluntat de consolidar-se com una cita de referència periòdica dins el sector.
  1. Donar a conèixer l‘economia solidària a la ciutadania inquieta i presentar-la com una opció que pot resoldre la major part de necessitats materials de la vida des de diversos sectors: treball, consum, estalvis, oci, educació, habitatge, etc.
  2. Aconseguir implicar més persones en les iniciatives d’economia solidària: com a consumidores, com a estalviadores, per emprendre algun nou projecte, col·laborant amb la Xarxa d’Economia Solidària, etc.
  3. Augmentar la consciència de sector per part dels mateixos actors de les iniciatives d’economia solidària.
  4. Divulgar les alternatives que aporta l’economia solidària a la crisi, tant immediates com per sortir del capitalisme.
  5. Convertir la Fira en un referent periòdic de tot el sector a Catalunya.
L’Economia Solidària la formen totes aquelles organitzacions amb activitat econòmica de producció, distribució, comercialització, consum o estalvi que es desenvolupa sota criteris democràtics, participatius, respectuosos amb el medi i socialment responsables. Es tracta d’una economia al servei de les necessitats humanes, regida per principis democràtics, de transparència i bon govern, i minimitzadora de les externalitats negatives.

Manifest Convocatòria de Vaga per l'11 d'octubre

La PUDUP (Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública) convoca una vaga d’estudiants, amb el suport de PAS i PDI, per al proper dia 11 d’octubre. Aquesta vaga servirà com a detonant d’un curs protagonitzat per mobilitzacions en resposta a la situació actual que es pateix a la universitat i al sistema educatiu públics. Amb aquesta jornada volem fer palesa la nostra responsabilitat de fer front als atacs constants a la integritat de l’educació pública.

En el marc d’aquesta jornada de vaga, no només busquem aturar les classes i mostrar el nostre rebuig a les actuals polítiques en matèria d’educació, sinó que també volem donar pas a una nova etapa d’intensificació de la combativitat amb accions directes per pressionar el govern, els rectorats i els deganats, a més a més de plantejar un debat reflexiu sobre l’actual model educatiu i la necessitat de transformar-lo per tal de donar resposta a les necessitats socials. En aquest sentit, fem una crida als i les estudiants a fer seva la lluita i a implicar-se activament en les assemblees de facultat i, igualment, a les d’institut. Així mateix, convoquem
tota la comunitat universitària i la resta d’etapes educatives a la manifestació que tindrà lloc el dia 11 d’octubre a les 12h a Plaça Universitat amb la qual pretenem omplir els carrers per tal de fer ressò de la nostra veu.


En el context socioeconòmic i polític en què ens trobem, els motius per mobilitzar-nos ens sobren: a grans trets, la situació de crisi econòmica i les constants retallades posen en perill l’educació pública, degradant la seva qualitat, accelerant la seva precarització i avançant forçadament cap a la seva privatització. La vaga universitària té també uns objectius concrets. En primer lloc, fer front a l’elitització que comporten les noves polítiques de preus “establertes al Decret Wert i al Decret de la Generalitat de Catalunya”, així com les
profundes contrareformes que s’estan impulsant en els programes de beques, alhora que fem camí cap a construir una universitat pública, gratuïta i d’accés universal.


En segon lloc, oposar-nos fermament a propostes com l’externalització del govern universitari, la supressió dels òrgans de govern col·legiat (amb especials i greus conseqüències pel que fa a la participació de PAS i estudiants a la institució), l’avanç del finançament privat a la universitat, etc. Aquest programa de reforma clarament neoliberal del model d’universitat està ben expressat en els documents d’Estratègia Universitat 2015 o el més recent document Informe de la Ponència (de la Comissió de Governança de Catalunya) per a l’estudi de la governança del sistema universitari de Catalunya.


Així mateix, reivindiquem una educació en llengua catalana ja que tots els pobles haurien de tenir el dret universal a ser educats en la seva pròpia llengua.


L’11 d’octubre, buidem les aules, prenem els carrers!

No devem, no paguem, de nosaltres depèn!!!

Els darrers mesos, l’impacte de la denominada crisi sobre les nostres vides s’ha intensificat i la casta política no mostra cap voluntat ni capacitat d’actuar al respecte. Per això fem nostra la política, prenem la iniciativa, revelem el mecanisme del deute que sustenta aquesta gran estafa que anomenen crisi i declarem que:
El deute no és públic ni legítim
La crisi del deute, que a partir del 2008, ha començat a afectar seriosament els pobles d’Europa, no és patrimoni exclusiu dels països del Nord. Des de fa dècades, s’ utilitza el deute com a mecanisme d’extorsió i submissió, una forma de buidar els estats de sobirania i de convertir-los en esclaus de les finances.
El deute, lluny d’estar al servei de la població que suposadament l’ha contret, ha estat destinat a finançar els interessos dels poders financers i grans empreses privades. Els beneficis mai no s’han socialitzat. En canvi, veiem com, no només es socialitzen les pèrdues, sinó que recauen en la seva totalitat sobre tota la població, nosaltres!
Es diu que som coresponsables de la “crisi” (que és una estafa) i que hem viscut per sobre de les nostres possibilitats. Premissa falsa, ja que la responsabilitat no és la mateixa ni va ser originada per cobrir les mateixes necessitats: el deute de les famílies només suposa un 20% del deute total i ha estat principalment destinada a l’adquisició d’un primer habitatge (dret suposadament garantit en la Constitució). En canvi, més d’un 60% de la totalitat del deute correspon als bancs i grans empreses (principalment constructores) i que es va originar portant a terme activitats especulatives destinades a l’obtenció d’un benefici econòmic. És un fet:  l’1% ha viscut per sobre de les possibilitats del 99%: Desnonaments massius, retallades de drets laborals, socials i fins i tot civils. Un espoli continu a la ciutadania per satisfer la necessitat patològica dels creditors de recuperar les seves inversions. Ells han jugat, ells han perdut. No devem. Doncs no paguem.
Un deute que no s’ha destinat a impulsar serveis per a la població, sinó a pagar els errors de les persones responsables d’aquesta estafa, és un deute IL·LEGÍTIM, i la població NO l’ha de pagar.
El rescat i les seves mentides
Els rescats que s’estan produint actualment a Europa, en països com Portugal, Grècia, Irlanda i ara Espanya, ja s’han produït abans als països del Sud durant dècades amb el nom de “plans d’ajustament estructural” o de “reestructuració”. Per fer front al deute contret per empreses privades o entitats financeres, els governs decideixen demanar préstecs a organismes financers com l’FMI, el Banc Mundial i, en el cas d’Europa, el Banc Central Europeu i la CE.
Seguint la tradició de Zapatero, que emprava paraules diverses per anomenar la “crisi”, el Govern de Rajoy es nega a utilitzar la paraula rescat i busca altres eufemismes com “línia d’ajuda a la banca”, “rescat tou”, etc. Són tots el mateix, injeccions de capital per a la banca, condicionades a l’aplicació de mesures d’austeritat (retallades) i de reformes estructurals (reforma laboral, pujada de l’IVA i altres reformes fiscals) per part del Govern. Tot aplicat progressivament segons un pla dissenyat i firmat en el “Memorándum de entendimiento” (MOU) entre el Govern espanyol i la troika. La seva acceptació i les seves reformes no són temporals sinó permanents, i estan destinades a desmantellar l’anomenat Estat del benestar, per implementar un model econòmic neoliberal, fins a les seves últimes conseqüències.
Es tracta que la banca europea recuperi les seves inversions. No fluirà el crèdit per a les famílies, les PiMEs o els autònoms, ja que els diners van destinats directament a saldar els comptes dels bancs nacionals i no a l’economia productiva. No és un rescat, és el cop financer final sobre la democràcia. No al rescat! Ens rescatarem amb els diners d’aquelles que han creat aquesta estafa.
Retallades, conseqüències del deute
Les conseqüències d’aquest tipus de mesures per a la població són clares, ja les estem patint i encara en falten moltes més que vindran. No es tracta d’uns quants anys, sinó d’un procés de llarg termini que hipotecarà el nostre futur i el de les properes generacions: augment de la pobresa i de les desigualtats socials, amb major impacte sobre  els sectors més desfavorits, les dones, els col·lectius de migrants, menors, pensionistes etc; apujada de preus dels béns bàsics, com l’aigua, la llum i els aliments; privatitzacions de serveis públics i venda dels béns  col·lectius; retallades de prestacions socials, com per exemple a les prestacions la Llei de dependència, que té especial incidència en les migrants i en les dones, que segueixen suportant la major part del treball de cura, i, per descomptat, de les persones depenents. Augment de l’atur, facilitat per EROs i reformes laborals; acomiadaments de funcionariat públic; retallades en l’ensenyament (precarització dels serveis educatius, massificació de les aules, augment de les taxes universitàries), en R+D i sanitat (augment de les llistes d’espera, repagament de medicaments, privatització), retallades en cultura (apujada de l’IVA al 21%, impagaments ajuts), etc.
La implantació d’aquestes mesures injustes va acompanyada de pèrdua de sobirania. Els estats estan sotmesos al poder financer que imposa el pensament únic,  a través dels mitjans de comunicació. Es bombardeja amb el missatge de creixement constant , il·limitat, i s’oculta el fet que ens trobem davant una crisi global i multidimensional: humanitària,  social, ambiental, energètica, financera i econòmica, sense precedents. Davant aquesta situació, cada vegada són més les veus que s’alcen per treballar i desenvolupar alternatives així com les que demanen una vaga general social  de caràcter indefinit, que inclogui a totes les persones a més de les treballadores: estudiants, parades, jubilades, migrants, treballadores en l’economia submergida, en l’àmbit domèstic, etc. I des d’aquí fem una crida a la mobilització de totes les persones.
Alternatives: jutgem a les persones culpables
Davant tots els atacs, ens organitzem, hem sortit al carrer a protestar i crear alternatives reals als problemes que ens imposa aquet sistema capitalista. S’han enfortit les xarxes que ja existian i han sorgit de noves. Hem creat dispossituis eficaços.
Entre aquestes eines volem ressaltar les 2 vagues generals del 29s i 29m, les acampades en ciutats de mig món i les 2 manifestacions internacionals del darrer any. Així sentim nostres les lluites, manifestacions i vagas que s’han multiplicat aquest any: mineres, estudiants, profesores, dret al propi cos i abortament lliure, sanitàries, aturades, migrants, jubilades, treballadores domèstiques…Som moltes, només fa falta decidir fer el pas.
Els propers dies a les assemblees de barris, col·lectius en lluita i centres de treball decidirem si ens adherim a la convocatoria de vaga general del 31 d’octubre.
Davant les mesures de l’1%, el 99% exigeix i s’exigeix a si mateix:
- Nosaltres som la sol·lució.
- Rebuig del Memoràndum i del pagament d’un deute il·legítim per recuperar així la sobirania sobre les nostres vides. No Devem!!! No Paguem!! De nosaltres depèn!!
- Rescatem a les persones, no als bancs.
- Abolició de les mesures  d’austeritat que es tradueixen en retallades i privatització dels  serveis públics essencials per mantenir el teixit social. Així com de la  reforma laboral i del “pensionazo”.
- Jutgem a les persones responsables de la crisi.
- Comencem a canviar el sistema i busquem el repartiment just de la riquesa:
- reforma fiscal
- persecució del frau fiscal i abolició dels paradisos fiscals.
- Eliminació del règim de les SICAV.
- Recuperem l’espai del comú: serveis públics universals i espais d’autogestió i suport mutu.
- Creació d’una banca veritablement pública socialitzada i amb control democràtic.
Els nostres problemas no són particulars ni espacials, arreu passa el mateix, per tant la sol·lució és global, tot i que requereixi de la acció i coordinació local . Per això, us convidem a participar i a crear actes i accions contra el pagament del deute, preparar-nos per a la Setmana d’Acció Global contra el Deute, i en especial per a la concentració-manifestació GlobalNoise que tindrà lloc el Dissabte 13 de Octubre a les 18:00 hores a Plaça Catalunya. Retornarem el deute a qui l’ha generat. El Deute és pringós: porta la teva pitjor roba”.
NO DEVEM, NO PAGUEM, DE NOSALTRES DEPÈN!!!
Rescatem-nos amb els diners de qui ha creat aquesta estafa!!
Treu tot el deute que portes dintre!!
#NoDevem #NoPaguem #DeNosaltresDepèn
#13O
#13Obcn
#GlobalNoise