dimarts, 27 de març del 2012
Convocatòries Vaga General Social 29M
Manifestació a Manresa
12:00 h: Plaça Crist Rei a les 12h i finalització a la Plaça Europa a les 13.30h.
Actes de la CGT de Barcelona
28 de març, es farà un piquet nocturn a les 21:45 h a Plaça Catalunya/Portal de l’Àngel.
12:00 h: Piquet Central a Plaça de Catalunya.
16:30 h: Manifestació als Jardinets de Gracia i confluència a la manifestació de barris i moviments socials a les 18:00 a Plaça Catalunya
. Actes per la Vaga General al Vallès Oriental
17.00 h: Manifestació davant de l’ajuntament de Mollet de Vallès.
La vaga del 29M a Reus
06:00 h: Piquet de l’Assemblea al local de la CGT.
11:30 h: Concentració a la Plaça Mercadal.
La vaga del 29M a Sabadell
07:00 h: Piquet unitari a les 7 del matí a la plaça del Treball .
11.30 h: Manifestació a l’Eix Macià.
Vaga general del 29M a Girona
07:00 h: Piquets a la Plaça Catalunya.
12:00 h: Manifestació a la Plaça del Lleó.
18:30 h: Manifestació – Bloc Anticapitalista: Rotonda del rellotge.
Vaga general 29M a Lleida
18:00 h: Plaça Ricard Vinyes.
Vaga general 29M a Terrassa
09:00 h: Piquets informatius a l’estació d’autobusos.
12:00 h: Manifestació (Raval de Montserrat, davant l’Ajuntament).
Piquet informatiu a Berga el 29M.
09:00 h: Piquet informatiu, Centre d’Estudis Josep Ester Borràs (C/ del Balç 4).
La CGT de L’Anoia convoca manifestació el 29M a Igualada
12:00 h: Plaça de La Masuca.
Vilafranca del Penedès per la VAGA GENERAL
10:00 h: Assemblea Popular a la plaça de la Vila.
12:00 h: Manifestació contra la Reforma Laboral a la plaça de la Vila.
18:00 h: Manifestació per la vaga general a la plaça de la Vila.
La vaga del 29M a Tarragona
17:30 h: Manifestació a la Plaça de la Font.
www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article6941
La PUDUP recolza les protestes estudiantils d'aquests dies i la vaga general social del 29-M
Al llarg dels darrers dies s'estan desenvolupant diverses protestes protagonitzades per centenars d'estudiants que han decidit ocupar algunes facultats i mostrar així el seu rebuig a les polítiques antisocials de la Generalitat que afecten tan negativament les universitats.
Davant d'aquestes protestes, la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública vol mostrar el seu suport als estudiants mobilitzats i denunciar les polítiques nefastes del govern català.
Després de l'èxit de la darrera vaga general universitària (29 de febrer), sembla que la Generalitat de Catalunya no ha entès fins on arriba el malestar present a les universitats i ha continuat la seva estratègia de desmantellament de la universitat pública. Els acomiadaments, les retallades pressupostàries, el tancament de biblioteques i campus no han cessat.
A més a més, aquesta darrera setmana el secretari d'universitats, Antoni Castellà, ha anunciat la intenció d'augmentar un 66% les matrícules de cara a l'any vinent i pretén donar més poder al capital privat, mitjançant l'obligació que centenars de doctorats facin la tesi en empreses privades.
Davant d'aquesta situació, la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP), que agrupa membres de tota la comunitat universitària (estudiants, PDI i PAS), volem manifestar:
Finalment, la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP) anima a tota la comunitat universitària, i a la societat en general, a mobilitzar-se i a no restar quieta davant dels atacs que rep la universitat pública.
Davant d'aquestes protestes, la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública vol mostrar el seu suport als estudiants mobilitzats i denunciar les polítiques nefastes del govern català.
Després de l'èxit de la darrera vaga general universitària (29 de febrer), sembla que la Generalitat de Catalunya no ha entès fins on arriba el malestar present a les universitats i ha continuat la seva estratègia de desmantellament de la universitat pública. Els acomiadaments, les retallades pressupostàries, el tancament de biblioteques i campus no han cessat.
A més a més, aquesta darrera setmana el secretari d'universitats, Antoni Castellà, ha anunciat la intenció d'augmentar un 66% les matrícules de cara a l'any vinent i pretén donar més poder al capital privat, mitjançant l'obligació que centenars de doctorats facin la tesi en empreses privades.
Davant d'aquesta situació, la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP), que agrupa membres de tota la comunitat universitària (estudiants, PDI i PAS), volem manifestar:
1.- Que no permetrem l'augment de les matrícules universitàries, que aquest curs 2011-2012 ja han patit un augment superior al 12%.
2.- Que recolzem plenament les protestes estudiantils que s'estan desenvolupant aquestes dies, centrades principalment en les ocupacions de diverses facultats de la UAB i la vaga de 48 hores convocada a la UAB i a les facultats del Raval de la UB pels dies 28 i 29 de març.
3.- Que les polítiques del Govern d'Artur Mas estan generant una situació insostenible al conjunt d'universitats públiques catalanes.
4.- Que els rectors i gran part dels degans són còmplices del desmantellament de la universitat pública.
5.- Que fem una crida als membres de la comunitat universitària a participar a la vaga general social del 29 de març.
2.- Que recolzem plenament les protestes estudiantils que s'estan desenvolupant aquestes dies, centrades principalment en les ocupacions de diverses facultats de la UAB i la vaga de 48 hores convocada a la UAB i a les facultats del Raval de la UB pels dies 28 i 29 de març.
3.- Que les polítiques del Govern d'Artur Mas estan generant una situació insostenible al conjunt d'universitats públiques catalanes.
4.- Que els rectors i gran part dels degans són còmplices del desmantellament de la universitat pública.
5.- Que fem una crida als membres de la comunitat universitària a participar a la vaga general social del 29 de març.
Finalment, la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP) anima a tota la comunitat universitària, i a la societat en general, a mobilitzar-se i a no restar quieta davant dels atacs que rep la universitat pública.
Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública
Barcelona, 27 de març de 2012
Barcelona, 27 de març de 2012
dilluns, 26 de març del 2012
El 29M: El davantal al finestral, les dones al carrer.
M-29AN ETXE HAU GREBAN!
DELANTALES AL BALCÓN, LAS MUJERES A LAS CALLES!!
SÍ a la reforma general del sistema: delantales a la calle!
EL 29M, ¡ESTA CASA ESTÁ EN HUELGA!
La
feminización de la pobreza es un hecho. Los ataques a nuestros derechos
laborales y sociales plasmados en reformas y recortes, no hacen más que
agudizar y precarizar esta realidad. No se nos tiene en cuenta a la hora
de dar soluciones reales pero sí para pagar las consecuencias derivadas
de esta ofensiva capitalista y patriarcal.
Ante la convocatoria de huelga del 29 de marzo, todas las mujeres, asalariadas o no, queremos salir a la calle, reivindicando:
- Que el trabajo doméstico y de cuidados, no reconocido y carente de derechos y garantías, también es un trabajo.
- Que el sistema económico y social se sostiene a costa del trabajo invisibilizado que estamos obligadas a realizar las mujeres.
- Que a pesar de no aparecer en las estadísticas ni en los medios oficiales, aporta y genera riqueza y bienestar.
- Que la vida y las personas han de ser el centro del sistema y no los mercados.
- ¡Que ya es hora de hacer una huelga en el ámbito privado!
Por todo ello, desde la Marcha Mundial de
Mujeres de Euskal Herria llamamos a la sociedad en general y, a las
mujeres en particular, a secundar la Huelga General el 29 de marzo junto
con el resto de la clase trabajadora. Y animamos a manifestar nuestra
indignación colgando delantales en las ventanas y balcones de las casas
simbolizando el paro en el trabajo doméstico y de cuidados:
EL 29M, ¡ESTA CASA ESTÁ EN HUELGA!
EL 29M, ¡ESTA CASA ESTÁ EN HUELGA!
dimarts, 20 de març del 2012
Comunicat de les dones de la FAVB a favor de les treballadores sexuals
29 de març: Vaga de consum
Des del grup de treball VAGA DE
CONSUM fem una crida a tots els col·lectius, associacions,
organitzacions, partits polítics d’esquerra i sindicats perquè donin
suport, difonguin i col·laborin amb la convocatòria de Vaga de Consum
per al 29 de març.
El capitalisme ens està fent pagar el seu malbaratament i
excessos amb el medi ambient i ara, en format "crisi" ens imposen
retallades socials, pujada d’impostos a la classe treballadora i una
Reforma Laboral per a l’acomiadament, que fulmina d’un cop de ploma
quasi tots els drets laborals que fins a ara teníem.
Mentrestant, el nombre de multilmilionaris augmenta en
el planeta i les indemnitzacions milionàries a banquers es converteixen
en una cosa habitual.
Per això, des de VAGA de CONSUM demanem:
1- Als sindicats de classe: La convocatòria d’una Vaga
General per al pròxim 29 de març a tot l’estat espanyol, coincidint amb
la ja convocada a Galícia, Euskadi i Navarra.
2- A totes les associacions, col·lectius,
organitzacions, partits d’esquerra i sindicats: Que convoquin, difonguin
i col·laborin amb la Vaga de Consum per al 29 de març.
3- A les treballadores i treballadors: Que participin en la Vaga General.
4- A tota la societat: Que participin de manera activa en la Vaga de Consum el 29 de març.
La Vaga General és l’eina de pressió més efectiva en les
empreses de serveis i producció, no obstant això, en el context actual
amb més de 5 milions de desocupats i més de 9 milions de pensionistes,
la Vaga de Consum es converteix en el complement imprescindible de
qualsevol Vaga General, ja que permetrà a tota la societat participar en
les reivindicacions.
29 de març: VAGA DE CONSUM
Som la Vaga del 99%
dimecres, 14 de març del 2012
Saló Alternatiu de l'Ensenyament
Manifest: l’Educació no és un negoci. Eduquem-nos col·lectivament!
L’esclat
reivindicatiu del passat 29-F, en què milers d'estudiants, professor@s i
treballador@s d’universitats i Instituts; de l'àmbit educatiu i d'altres
sectors en lluita vam secundar la vaga en defensa de l'Educació Pública, va fer
confluir les reivindicacions de la comunitat educativa en un espai comú de
lluita i denúncia. Hem iniciat un camí que ens portarà molt lluny! La comunitat
educativa ha encès l’espurna d’una primavera que serà calenta i, davant les
polítiques educatives neoliberals en forma de
retallades, privatitzacions i reformes que ens imposa la Generalitat de
Catalunya; la comunitat educativa respon de forma organitzada i unitària. Aquesta
lluita la guanyarem si la fem junt@s!
És
en el context actual de brutals retallades i grans mobilitzacions a favor de
l’Educació Pública amb la convocatòria oficial d’una vaga general pel 29 de
març, quan el Govern de la Generalitat impulsa, com cada any i d’esquena a la
ciutadania, el Saló de l’Ensenyament que és símbol i bandera del seu model
educatiu mercantilitzat, elitista, productiu i acrític. Una vegada més es posa
de manifest la doble contradicció entre el model educatiu precari que ens
imposen; l’aparador educatiu de luxe que volen mostrar gràcies a inversions
milionàries que paguem tot@s i beneficien a algun@s; i l’Educació que volem. És
moment de dir prou; una altra Educació és més que possible, és necessària!
El
Saló
Alternatiu de l'Ensenyament vol ser
l’espai de confluència dels diferents sectors educatius en lluita contra el
model mercantilista de l’Educació imposat per les polítiques neoliberals que
ens governen. Un model en què els centres educatius s'ofereixen com
empreses en competència en busca de clients-estudiants amb les butxaques
farcides, perfectament sintetitzat en aquesta macro FIRA anomenada Saló de
l'Ensenyament. Un Saló que amb els anys s'ha erigit en mostra d'ensenyaments
elitistes, dels que cada cop més joves es veuen exclosos per taxes prohibitives
i una irrisòria política de beques, un espai inaccessible a la majoria de
centres educatius pel preu dels estands expositors en un context en què els
pressupostos retallats difícilment cobreixen les despeses generals; un espai de
compra-venta de graus i màsters, on es deixen de banda alternatives educatives i
àmbits de l’Educació no formal a les que les institucions no atorguen
legitimitat però tenen cabuda les forces armades amb estand propi!
La inauguració del macro negoci Firal del Saló de l'Ensenyament és una ofensa, una més, als milers de professionals i estudiants, i al conjunt de la societat, que dia a dia ens enfrontem a la precarietat en els desenvolupament de la nostra tasca (mestres, nen@s i joves estudiants obligats a treballar en condicions cada cop més precàries, mares i pares que veuen com s'aprimen i esfumen les beques de transport, menjador i llibres, escoles bressol públiques en perill d'extinció, professor@s interins augmentant les llistes de l'atur, universitats sotmeses a l’augment de taxes, als dèficits democràtics, als interessos de les grans empreses, alternatives educatives deslegitimades, l’àmbit del lleure i el tercer sector precaritzat i subcontractat...) que no pot quedar sense resposta.
Per tot això, el Saló Alternatiu de l’Ensenyament es proposa
realitzar un boicot actiu al Saló de l’Ensenyament que tindrà lloc del 21 al 25
de març al recinte firal de Montjuïc (Palau 2), denunciant públicament el model
mercantilista i militarista que representa i proposant alternatives. D’aquesta
manera pretén visibilitzar el conflicte que viu a dia d’avui la comunitat
educativa en el seu conjunt fruit de les reformes, retallades i privatitzacions
imposades pel Govern de la Generalitat. Consolidem entre tot@s un espai ampli i
crític que permeti unificar les reivindicacions dels diferents sectors
educatius en lluita que conflueixin cap a la vaga general de la comunitat
educativa el proper 29 de març.
Adhesions al manifest: Dóna suport al SAE, adhereix-te al manifest: Saló Alternatiu de l'Ensenyament
Convocatòria
Convoquem a tots els sectors de la comunitat educativa, formal i
no formal, des d’escoles bressol a secundària, escoles lliures, d’arts i
oficis, formació professional, mestres, mares i pares d’alumnes, ampa’s, associacions
de veïn@s; estudiants, professor@s i treballador@s universitaris; sector del
lleure, caus i esplais, el tercer sector... a participar activament en
l’organització del 1r Saló Alternatiu de l’Ensenyament. Alhora fem una crida a
tota la ciutadania a donar suport a aquesta iniciativa impulsada des de baix i
a participar-hi activament, Perquè l'educació no és un negoci! Perquè
l’Educació és cosa de tot@s! Davant de l’eslògan del Saló de l’Ensenyament: “Fes-te
a tu mateix”, el Saló Alternatiu diu: “Eduquem-nos
col·lectivament!”
Saló
Alternatiu de l’Educació:
Lloc: Avinguda Mª Cristina.
Dates i
horaris:
Dimecres 21 de març:
11h Concentració al Saló de
l’Ensenyament. Denuncia de la mercantilització i la presència militar.
16h Concentració al Saló de
l’Ensenyament. Presentació del SAE i lectura del manifest
Dissabte 24 de març:
10-14h Jornada reivindicativa de la comunitat educativa.
S’iniciarà amb una xiulada popular a les 10h del matí i després xocolatada. A
les 11h començaran les activitats dels diferents col·lectius en lluita;
xerrades, tallers, debats, piquets informatius... que duraran fins a les 14h
16h-19h Continuació de les activitats fins a les 18h, moment en
què tindrà lloc la Assemblea General d’Educació. I a les 19h Clausura de l’acte
amb actuacions musicals.
Pots seguir el SAE:
Facebook: Saló Alternatiu de l'Ensenyament
Twitter: #SAE2012
Premsa
http://www.lamalla.cat/societat/educacio/article?id=1018891
http://www.btv.cat/btvnoticies/2012/03/13/el-personal-administratiu-boicoteja-la-reunio-del-consell-de-govern-de-la-ub/
http://www.324.cat/noticia/1642052/barcelonaciutat/Uns-300-treballadors-boicotegen-el-consell-de-govern-de-la-UB-i-li-exigeixen-una-oposicio-contudent-a-les-retallades
http://www.diariovasco.com/agencias/20120313/mas-actualidad/sociedad/unos-trabajadores-universidad-boicotean-consejo_201203131125.html
http://www.elnortedecastilla.es/agencias/20120313/mas-actualidad/vida-ocio/unos-trabajadores-universidad-boicotean-consejo_201203131125.html
http://www.laverdad.es/agencias/20120313/mas-actualidad/sociedad/unos-trabajadores-universidad-boicotean-consejo_201203131125.html
http://www.ideal.es/agencias/20120313/mas-actualidad/sociedad/unos-trabajadores-universidad-boicotean-consejo_201203131125.html
http://www.lasprovincias.es/videos/actualidad/espana/1504943724001-prostesta-universidad-barcelona.html
http://www.btv.cat/btvnoticies/2012/03/13/el-personal-administratiu-boicoteja-la-reunio-del-consell-de-govern-de-la-ub/
http://www.324.cat/noticia/1642052/barcelonaciutat/Uns-300-treballadors-boicotegen-el-consell-de-govern-de-la-UB-i-li-exigeixen-una-oposicio-contudent-a-les-retallades
http://www.diariovasco.com/agencias/20120313/mas-actualidad/sociedad/unos-trabajadores-universidad-boicotean-consejo_201203131125.html
http://www.elnortedecastilla.es/agencias/20120313/mas-actualidad/vida-ocio/unos-trabajadores-universidad-boicotean-consejo_201203131125.html
http://www.laverdad.es/agencias/20120313/mas-actualidad/sociedad/unos-trabajadores-universidad-boicotean-consejo_201203131125.html
http://www.ideal.es/agencias/20120313/mas-actualidad/sociedad/unos-trabajadores-universidad-boicotean-consejo_201203131125.html
http://www.lasprovincias.es/videos/actualidad/espana/1504943724001-prostesta-universidad-barcelona.html
PEL DRET A L’EXISTÈNCIA: VAGA DEL 99%
La reforma laboral, les retallades en la despesa pública i social,
els rescats als bancs amb diner públic, la onada de desnonaments,
anteposar la reducció del dèficit públic als drets de la ciutadania, son
intolerables imposicions de l’1% de la societat al 99% restant.
Volem un futur pel 99% i això passa per garantir la nostra existència al marge dels interessos de l’1% i de les institucions que el defensen. Obrim entre tos i totes un procés constituent europeu per conquistar els nostres drets i crear institucions genuïnament democràtiques que vetllin per l’interès comú.
El 29 de març anem a la vaga. Una vaga del 99%. No només contra la reforma laboral, sinó contra un programa que pretén destruir els nostres drets i eliminar d’arrel la possibilitat d’una societat democràtica que governi l’economia i garanteixi les condicions per una vida digna.
Amb el fi de garantir el dret a la existència del 99%, exigim:
1.- Retirada de la Reforma Laboral.
2.- Dació en pagament retroactiva del deute hipotecari. Creació d’un parc d’habitatges de lloguer social.
3.- Renda Bàsica universal a totes les ciutadanes i ciutadans pel sol fet de ser-ho.
4.- No a les retallades de la despesa pública, no a la privatització dels serveis públics. Educació i sanitat públiques i de qualitat.
5.- Ni un euro més per rescatar els bancs. No pagarem el deute il·legítim creat per aquells que van provocar la crisi. Control públic dels bancs rescatats.
6.- Reforma fiscal que permeti distribuir de forma justa la riquesa que produim entre tots i totes.
Volem un futur pel 99% i això passa per garantir la nostra existència al marge dels interessos de l’1% i de les institucions que el defensen. Obrim entre tos i totes un procés constituent europeu per conquistar els nostres drets i crear institucions genuïnament democràtiques que vetllin per l’interès comú.
El 29 de març anem a la vaga. Una vaga del 99%. No només contra la reforma laboral, sinó contra un programa que pretén destruir els nostres drets i eliminar d’arrel la possibilitat d’una societat democràtica que governi l’economia i garanteixi les condicions per una vida digna.
Amb el fi de garantir el dret a la existència del 99%, exigim:
1.- Retirada de la Reforma Laboral.
2.- Dació en pagament retroactiva del deute hipotecari. Creació d’un parc d’habitatges de lloguer social.
3.- Renda Bàsica universal a totes les ciutadanes i ciutadans pel sol fet de ser-ho.
4.- No a les retallades de la despesa pública, no a la privatització dels serveis públics. Educació i sanitat públiques i de qualitat.
5.- Ni un euro més per rescatar els bancs. No pagarem el deute il·legítim creat per aquells que van provocar la crisi. Control públic dels bancs rescatats.
6.- Reforma fiscal que permeti distribuir de forma justa la riquesa que produim entre tots i totes.
29M: VAGA DEL 99%
Etiquetes de comentaris:
Altres lluites,
Mobilitzacions,
UB,
Universitats
dimarts, 13 de març del 2012
Que la iglesia pague el IBI
Apoya con tu firma la campaña:
Que la iglesia pague el IBI
Campaña: Que la iglesia pague el IBI(http://www.laicismo.org// detalle.php?pk=13246#ppal)
Campaña: Que la iglesia pague el IBI(http://www.laicismo.org// detalle.php?pk=13246#ppal)
El déficit que España tiene y la caída de la actividad
económica, es consecuencia de una nefasta gestión de las instituciones públicas,
del expolio desarrollado por los mercados, los especuladores y los bancos, de la
permisividad para la circulación de dinero negro y por el enorme fraude fiscal
existente, todo ello recae, exclusivamente, sobre las espaldas de la ciudadanía,
que sufre: un agonístico paro, con el aumento de la pobreza, un peligroso
recorte de innumerables y básicos derechos sociales, el aumento del IRPF, junto
a la bajada unilateral de los salarios y el aumento de impuestos varios, y del
impuesto de bienes inmuebles (IBI).
A esta injusta y gravísima situación, se le suma las
enormes exenciones fiscales de las que disfrutan diversas entidades, en especial
la iglesia católica española.
EUROPA LAICA Y LA ENTIDADES JURÍDICAS Y PERSONAS FÍSICAS
FIRMANTES, EXIGEN AL PODER LEGISLATIVO, AL PODER EJECUTIVO Y A LOS
AYUNTAMIENTOS.
1-Que se suprima, para el ejercicio de 2013 de la Ley de
Haciendas Locales, la exención del IBI (impuesto de bienes inmuebles rústicos y
urbanos) a la iglesia católica y otras confesiones religiosas, así como a sus
organizaciones y centros de enseñanza y proselitismo religioso.
2-Que se haga un censo, en cada municipio, de los bienes
inmuebles rústicos y urbanos que están censados y registrados a nombre de la
iglesia católica y de otras confesiones religiosas.
3-Que se deroguen (o se incumplan) los Acuerdos del Estado
español con la Santa Sede, especialmente y en eta caso el de Asuntos
Económicos.
4-Que el Estado obligue a la autofinanciación de la iglesia
católica, como se contemplaba en los Acuerdos Económicos antes mencionados y
consecuentemente a ello se elimine del IRPF (impuesto de la renta) la casilla de
asignación a la iglesia católica.
5-Que se hagan las modificaciones pertinentes en la Ley de
Haciendas locales, en la Ley de Mecenazgo y Fundaciones y otras normas
estatales, autonómicas y locales, para evitar injustificables exenciones del IBI
y de otros impuestos a la iglesia católica y a otras entidades
jurídicas.
No olvides
entrar en www.laicismo.org
y apoyar con tu firma esta y otras campañas, o para mayor
información.MODELO DE MOCIÓN SOBRE EL IBI PARA PRESENTAR EN LOS AYUNTAMIENTOS
También estás disponible una Moción para presentar en los Ayuntamientos, si eres concejal o si puedes pasarlo a alguien que lo sea. Puedes verla entrando en www.laicismo.org o directamente en http://www.laicismo.org/detalle.php?pk=13260&tp=ds
divendres, 9 de març del 2012
El aborto en el túnel del tiempo
José Ángel Lozoya Gómez
Miembro del Foro y de la Red de Hombres por la Igualdad
A finales de 1978, en Valencia, una amiga me contó que pertenecía a un grupo que hacia abortos clandestinos para luchar por su legalización y me pidió prestado el piso para hacer los que tenían concertados para esa tarde. Accedí porque no encontré ningún motivo para negarme, sin imaginar que ese acto de solidaridad me iba a cambiar la vida.
Esa tarde conocí a un grupo de mujeres valencianas, andaluzas y gallegas, asustadas y dispuestas a enfrentarse a lo desconocido con tal de interrumpir un embarazo no deseado para retomar una vida que se había visto absolutamente alterada por la noticia de su gestación.
Las chicas que practicaban los abortos, sorprendidas por mi habilidad para ayudar a estar relajadas a las mujeres que esperaban turno para ser intervenidas, me ofrecieron ver un aborto y me propusieron integrarme en su grupo, a lo que accedí porque planteaban una batalla para ampliar las libertades en la que valía la pena participar.
En el largo año que duró mi experiencia, interrumpida en Sevilla por la policía, que acabo en juicio, condena e indulto, conocí a más de mil mujeres de todas las edades, ideologías, nivel económico o cultural, y provincias españolas.
La mayoría confesaba estar en contra del aborto hasta que su embarazo venciera sus resistencias, cada mujer tenía unos motivos para abortar, pero siempre eran lo bastante poderosos como para que cada una de ellas estuviera dispuesta a arriesgar su libertad y su vida. Podían ser condenadas con seis años de cárcel y la imagen que tenían del aborto clandestino era realmente truculenta.
Unas abortaban porque no querían ser madres en ese momento y otras porque no "podían" serlo. Estas últimas hubieran llevado a término sus embarazos de contar con el respaldo necesario. Social o de sus parejas.
Recién legalizada la anticoncepción su uso era aún minoritario, en casi todas las familias había algún hijo del doctor Ogino y la manida promesa masculina del "confía en mí cariño que yo controlo" demostraba ser de una fiabilidad muy limitada.
La práctica totalidad de los embarazos eran el resultado de eyaculaciones irresponsables en relaciones sexuales físicamente satisfactorias para los hombres y solo ocasionalmente para las mujeres, que no obstante siempre cargaban con las consecuencias. Esta constatación nos llevo a defender la difusión y uso de la anticoncepción y promover una educación sexual igualitaria que cuestionase el modelo sexual dominante.
Una educación sexual que me llevo a cuestionar la pobreza de la sexualidad masculina, que oscila entre el placer y el dar la talla, y esta a cuestionar los modelos masculinos tradicionales, es decir el machismo y sus manifestaciones.
A principios de los años 80, en una reunión de clínicas de abortos estimábamos en unos cien mil el número de los que se practicaban en España (la Fiscalía hablaba de 300.000) una cantidad que ha ido saliendo a la luz con la legalidad y creciendo al ritmo de la población. La legalización disipó las tinieblas de la clandestinidad, el riesgo para la salud de las mujeres y la indefensión de quienes los practican, pero no ha logrado un descenso significativo de los mismos porque no se ha avanzado nada en la educación sexual.
Hoy, cuando parecía que las mujeres habían consolidado su derecho al voto, el acceso a la educación, al mercado de trabajo y al control de la natalidad, la victoria del PP nos recuerda que todas las conquistas son reversibles, y en el caso del aborto nos obliga a desempolvar viejos argumentos: que la legalización no recomienda ni obliga, que el derecho de los fecundadores a opinar no puede prevalecer sobre el de las embarazadas, que si los hombres parieran el aborto sería legal, que se cuestiona la capacidad de decisión de las mujeres porque se las quiere mantener a ellas y a sus cuerpos bajo control, que si ellas son las que pueden parir ellas suyo es el derecho a decidir.
Indigna que se opongan al aborto las mismas personas que se oponen a la educación sexual, al control de la natalidad, a los servicios sociales y las que exigen a las mujeres anteponer el cuidado de sus hijos o familiares dependientes a su desarrollo personal en lugar de exigir a
sus parejas corresponsabilidad en lo Doméstico.
Gallardón promete que ninguna mujer ira a la cárcel por abortar, lo mismo que decía el PSOE de principios de los 80, pero entonces eso significaba un avance y hoy es un serio retroceso.
Miembro del Foro y de la Red de Hombres por la Igualdad
A finales de 1978, en Valencia, una amiga me contó que pertenecía a un grupo que hacia abortos clandestinos para luchar por su legalización y me pidió prestado el piso para hacer los que tenían concertados para esa tarde. Accedí porque no encontré ningún motivo para negarme, sin imaginar que ese acto de solidaridad me iba a cambiar la vida.
Esa tarde conocí a un grupo de mujeres valencianas, andaluzas y gallegas, asustadas y dispuestas a enfrentarse a lo desconocido con tal de interrumpir un embarazo no deseado para retomar una vida que se había visto absolutamente alterada por la noticia de su gestación.
Las chicas que practicaban los abortos, sorprendidas por mi habilidad para ayudar a estar relajadas a las mujeres que esperaban turno para ser intervenidas, me ofrecieron ver un aborto y me propusieron integrarme en su grupo, a lo que accedí porque planteaban una batalla para ampliar las libertades en la que valía la pena participar.
En el largo año que duró mi experiencia, interrumpida en Sevilla por la policía, que acabo en juicio, condena e indulto, conocí a más de mil mujeres de todas las edades, ideologías, nivel económico o cultural, y provincias españolas.
La mayoría confesaba estar en contra del aborto hasta que su embarazo venciera sus resistencias, cada mujer tenía unos motivos para abortar, pero siempre eran lo bastante poderosos como para que cada una de ellas estuviera dispuesta a arriesgar su libertad y su vida. Podían ser condenadas con seis años de cárcel y la imagen que tenían del aborto clandestino era realmente truculenta.
Unas abortaban porque no querían ser madres en ese momento y otras porque no "podían" serlo. Estas últimas hubieran llevado a término sus embarazos de contar con el respaldo necesario. Social o de sus parejas.
Recién legalizada la anticoncepción su uso era aún minoritario, en casi todas las familias había algún hijo del doctor Ogino y la manida promesa masculina del "confía en mí cariño que yo controlo" demostraba ser de una fiabilidad muy limitada.
La práctica totalidad de los embarazos eran el resultado de eyaculaciones irresponsables en relaciones sexuales físicamente satisfactorias para los hombres y solo ocasionalmente para las mujeres, que no obstante siempre cargaban con las consecuencias. Esta constatación nos llevo a defender la difusión y uso de la anticoncepción y promover una educación sexual igualitaria que cuestionase el modelo sexual dominante.
Una educación sexual que me llevo a cuestionar la pobreza de la sexualidad masculina, que oscila entre el placer y el dar la talla, y esta a cuestionar los modelos masculinos tradicionales, es decir el machismo y sus manifestaciones.
A principios de los años 80, en una reunión de clínicas de abortos estimábamos en unos cien mil el número de los que se practicaban en España (la Fiscalía hablaba de 300.000) una cantidad que ha ido saliendo a la luz con la legalidad y creciendo al ritmo de la población. La legalización disipó las tinieblas de la clandestinidad, el riesgo para la salud de las mujeres y la indefensión de quienes los practican, pero no ha logrado un descenso significativo de los mismos porque no se ha avanzado nada en la educación sexual.
Hoy, cuando parecía que las mujeres habían consolidado su derecho al voto, el acceso a la educación, al mercado de trabajo y al control de la natalidad, la victoria del PP nos recuerda que todas las conquistas son reversibles, y en el caso del aborto nos obliga a desempolvar viejos argumentos: que la legalización no recomienda ni obliga, que el derecho de los fecundadores a opinar no puede prevalecer sobre el de las embarazadas, que si los hombres parieran el aborto sería legal, que se cuestiona la capacidad de decisión de las mujeres porque se las quiere mantener a ellas y a sus cuerpos bajo control, que si ellas son las que pueden parir ellas suyo es el derecho a decidir.
Indigna que se opongan al aborto las mismas personas que se oponen a la educación sexual, al control de la natalidad, a los servicios sociales y las que exigen a las mujeres anteponer el cuidado de sus hijos o familiares dependientes a su desarrollo personal en lugar de exigir a
sus parejas corresponsabilidad en lo Doméstico.
Gallardón promete que ninguna mujer ira a la cárcel por abortar, lo mismo que decía el PSOE de principios de los 80, pero entonces eso significaba un avance y hoy es un serio retroceso.
dijous, 8 de març del 2012
dimecres, 7 de març del 2012
8 de març dia de les dones II
Manifest i convocatòries Ca la Dona
CADA DIA ÉS 8 DE MARÇ – 120308_Manifest_Cld – pdf
Nosaltres, dones feministes, ara, avui i aquí, constatem que, davant la crisi global, el sistema patriarcal – capitalista, a través de les seves polítiques econòmiques, vol destruir tot allò que les dones hem aconseguit amb tants esforços. Un sistema econòmic que veu les persones com a mercaderies i que es basa únicament en la productivitat l l’obtenció de beneficis per a unes quantes persones. Que no ha tingut ni té en compte que som indispensables pel manteniment de la cohesió social.
Nosaltres, dones feministes, continuarem treballant per un sistema econòmic que posi en el centre la vida de les persones.
Ens volen sotmeses però continuem insubmises i resistents.
Amb l’excusa de la crisi la situació laboral de les dones, empitjora. Aquesta excusa està servint per a aplicar mesures que vulneren els nostres drets i la nostra dignitat com a dones treballadores. Empitjora i deteriora els col·lectius més vulnerables: dones joves, dones grans, immigrades… alhora que repercuteix negativament en la corresponsabilitat en les tasques de sosteniment de la vida, dins i fora de la llar. Ens vol retornar a casa, a la immobilitat, al voluntariat… La crisi, creada pels mateixos que retallen els nostres drets, agreuja la qualitat de vida de les persones dependents, tornant a recaure en nosaltres exclusivament aquesta feina.
Les institucions polítiques i financeres com la Unió Europea, el Banc Central Europeu, el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional o les agències de qualificació, estan imposant mesures injustes que afecten als nostres cossos i les nostres vides, de forma brutal i dictatorial.
Com es poden retallar recursos per poder continuar treballant contra la violència masclista? .Retallades que afecten al sosteniment de serveis indispensables com: serveis d’atenció a les dones víctimes d’aquesta violència; el tancament de cases d’acollida, d’assessories jurídiques, de recursos de prevenció… malgrat que la violència masclista continua sent un problema molt greu que en la nostra societat.
Pels nostres drets laborals i socials, ni un pas enrere.
Per què no retallen altres “negocis“ improductius? Per què l’Església Catòlica continua rebent milers de milions d’euros? ¨. Per què no es retallen els diners que es dediquen al ministeri de defensa?
La guerra no produeix altra cosa que més violències, i pel que fa l’església catòlica no produeix sinó que adoctrina i ataca les dones amb la intenció de poder exercir el control del nostre cos, els nostres plaers i desitjos, la nostra llibertat de decidir.
Nosaltres continuarem treballant pels nostres drets sexual i reproductius. Volem fora dels nostres ovaris l’església, l’estat, els jutges, els metges… i qualsevol intermediari. Nosaltres decidim com volem viure les nostres identitats sexuals, els nostres plaers i desitjos, la nostra maternitat.
Denunciem, també, la medicalització a la que ens volen continuar sotmeses, sota una comunitat científica androcèntrica que ens obvia i cosifica quan li convé pels seus interessos.
El meu cos és meu, jo decideixo!
Avortament lliure i gratuït
Església i PP, parella de fet
Feministes per un estat laic.Contra la jerarquia catòlica patriarcal, totalitària i misògina. Contra l’adoctrinament de qualsevol fonamentalisme religiós.
Aquest 8 de març, sortirem al carrer com sortim moltes altres vegades, i omplirem els carrers de les ciutats amb la força de totes les dones. Cridarem ben alt que la marea lila avança i continuarà avançant amb més força.
Juntes podem
Insubmissió a la política econòmica del patriarcat.
Ca la Dona
Us encoratgem a totes les dones a participar conjuntament d’aquest 8 de Març, per enfortir i engrandir els nostres espais feministes i les nostres aliances.
::::::::8 de març. Dia Internacional de les Dones. Actes des de Ca la Dona:::::::::
.7 de març.… a les 19.00 h, a Ripoll 25: Pa amb xocolata!.
.8 de març.… a les 17.30h, a Ripoll 25: per si no n’havies tingut prou 8o no has pogut venir el 7)… més pa amb xocolata!
Coneixem la nova casa, compartim una estona plegades, i després, totes les que vulguem, cap a la mani!
.8 de març.… a les 19.00h, a plaça Universitat, Bcn: manifestació del Dia Internacional de les Dones. Organitzada per diferents col·lectius, entre ells Ca la Dona.
. 24 de març.… pel matí, a Ripoll 25: trobada-debat entre col·lectius feministes.Aviat us passarem més informació, però mentrestant, feu la reserva a l’agenda!
Visca el 8 de març!
Cada dia és 8 de març
CADA DIA ÉS 8 DE MARÇ – 120308_Manifest_Cld – pdf
Nosaltres, dones feministes, ara, avui i aquí, constatem que, davant la crisi global, el sistema patriarcal – capitalista, a través de les seves polítiques econòmiques, vol destruir tot allò que les dones hem aconseguit amb tants esforços. Un sistema econòmic que veu les persones com a mercaderies i que es basa únicament en la productivitat l l’obtenció de beneficis per a unes quantes persones. Que no ha tingut ni té en compte que som indispensables pel manteniment de la cohesió social.
Nosaltres, dones feministes, continuarem treballant per un sistema econòmic que posi en el centre la vida de les persones.
Ens volen sotmeses però continuem insubmises i resistents.
Amb l’excusa de la crisi la situació laboral de les dones, empitjora. Aquesta excusa està servint per a aplicar mesures que vulneren els nostres drets i la nostra dignitat com a dones treballadores. Empitjora i deteriora els col·lectius més vulnerables: dones joves, dones grans, immigrades… alhora que repercuteix negativament en la corresponsabilitat en les tasques de sosteniment de la vida, dins i fora de la llar. Ens vol retornar a casa, a la immobilitat, al voluntariat… La crisi, creada pels mateixos que retallen els nostres drets, agreuja la qualitat de vida de les persones dependents, tornant a recaure en nosaltres exclusivament aquesta feina.
Les institucions polítiques i financeres com la Unió Europea, el Banc Central Europeu, el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional o les agències de qualificació, estan imposant mesures injustes que afecten als nostres cossos i les nostres vides, de forma brutal i dictatorial.
Com es poden retallar recursos per poder continuar treballant contra la violència masclista? .Retallades que afecten al sosteniment de serveis indispensables com: serveis d’atenció a les dones víctimes d’aquesta violència; el tancament de cases d’acollida, d’assessories jurídiques, de recursos de prevenció… malgrat que la violència masclista continua sent un problema molt greu que en la nostra societat.
Pels nostres drets laborals i socials, ni un pas enrere.
Per què no retallen altres “negocis“ improductius? Per què l’Església Catòlica continua rebent milers de milions d’euros? ¨. Per què no es retallen els diners que es dediquen al ministeri de defensa?
La guerra no produeix altra cosa que més violències, i pel que fa l’església catòlica no produeix sinó que adoctrina i ataca les dones amb la intenció de poder exercir el control del nostre cos, els nostres plaers i desitjos, la nostra llibertat de decidir.
Nosaltres continuarem treballant pels nostres drets sexual i reproductius. Volem fora dels nostres ovaris l’església, l’estat, els jutges, els metges… i qualsevol intermediari. Nosaltres decidim com volem viure les nostres identitats sexuals, els nostres plaers i desitjos, la nostra maternitat.
Denunciem, també, la medicalització a la que ens volen continuar sotmeses, sota una comunitat científica androcèntrica que ens obvia i cosifica quan li convé pels seus interessos.
El meu cos és meu, jo decideixo!
Avortament lliure i gratuït
Església i PP, parella de fet
Feministes per un estat laic.Contra la jerarquia catòlica patriarcal, totalitària i misògina. Contra l’adoctrinament de qualsevol fonamentalisme religiós.
Aquest 8 de març, sortirem al carrer com sortim moltes altres vegades, i omplirem els carrers de les ciutats amb la força de totes les dones. Cridarem ben alt que la marea lila avança i continuarà avançant amb més força.
Juntes podem
Insubmissió a la política econòmica del patriarcat.
Ca la Dona
Us encoratgem a totes les dones a participar conjuntament d’aquest 8 de Març, per enfortir i engrandir els nostres espais feministes i les nostres aliances.
::::::::8 de març. Dia Internacional de les Dones. Actes des de Ca la Dona:::::::::
.7 de març.… a les 19.00 h, a Ripoll 25: Pa amb xocolata!.
.8 de març.… a les 17.30h, a Ripoll 25: per si no n’havies tingut prou 8o no has pogut venir el 7)… més pa amb xocolata!
Coneixem la nova casa, compartim una estona plegades, i després, totes les que vulguem, cap a la mani!
.8 de març.… a les 19.00h, a plaça Universitat, Bcn: manifestació del Dia Internacional de les Dones. Organitzada per diferents col·lectius, entre ells Ca la Dona.
. 24 de març.… pel matí, a Ripoll 25: trobada-debat entre col·lectius feministes.Aviat us passarem més informació, però mentrestant, feu la reserva a l’agenda!
Visca el 8 de març!
Cada dia és 8 de març
8 de marc. Dia de les dones. Convocatòries i manifestos
Accions i mobilitzacions pel 8 de març a Barcelona:
- DIMECRES 7 DE MARÇ
20.30h. Parc de les Tres Xemeneies (metro Paral·lel)
MANIFESTACIÓ NOCTURNA per a dones, lesbianes i trans (Jornades d’Acció Feminista Autonoma "Se va a armar la Gorda")
- DIJOUS 8 DE MARÇ
Plaça Universitat
18h. PERFORMANCE FEMINISTA
19h. MANIFESTACIÓ unitària del 8 de març
- DISSABTE 10 DE MARÇ
Davant la Delegació de Govern
CADENA HUMANA FEMINISTA PEL DRET A DECIDIR SOBRE ELS NOSTRES COSSOS
El vídeo censurat de Feministes indignades el trobaràs a:
Retallades per a la Desigualtat
Comunicat de la CGT per al 8 de març de 2012
La dona amb la pota trencada i a casa. Així és com volen
veure’ns des del poder. Perquè saben que si ens deixen, podem fer un
món molt diferent. Però no volen. Les successives retallades i
suspensions de lleis i decrets previstos, fan que la paraula IGUALTAT
vagi perdent el sentit poc a poc i demostren que, ficar la tisora en
els serveis socials, ens afecta més a totes que a tots.
Ens retallen les prestacions de la llei de dependència,
perjudicial tant per a les dones que es queden a cuidar els seus
familiars directes com per a les contractades amb aquesta finalitat. Les
empreses d’ajuda a domicili porten mesos sense cobrar. Cada vegada es
fan menys centres de dia públics. I aquests treballs tenen cara de dona.
Les empreses de neteja contractades per les diferents
administracions estan plenes de dones amb contractes a temps parcial a
les que, en molts casos, se’ls deuen diversos mesos de salari.
En educació, aquest any es quedaran buides milers de
places de professorat interí, amb el consegüent deteriorament en
l’educació de les nostres filles i fills. Cada any que passa és més
difícil trobar plaça en una escola infantil pública. Els menjadors
escolars estan saturats de nens i nenes i el personal que els atén és
insuficient, i se’ls deuen diners en alguns casos també.
En sanitat amenacen amb el copagament i, en tenir major
esperança de vida, les dones carregarem amb ell més que els homes. La
supressió o el no compliment dels concerts amb els hospitals privats per
les interrupcions voluntàries de l’embaràs, fa que en diverses
comunitats estiguin avançant els diners per avortar les mateixes dones
Segueix sense ser reconegut el treball que s’exerceix a
casa, que és el pilar de la nostra societat masclista i patriarcal, i
que acaba convertint-se en treball gratuït.
Semblant és la situació de les dones de fer feines
perquè, tot i haver-se aprovat al novembre la reforma del règim de la
seguretat social, la precarietat del seu treball fa que les persones
treballadores pensin que no els val la pena i les ocupadores s’estiguin
qüestionant el seguir amb el seu servei, més quan gairebé no hi ha
subvencions estatals que reconeguin la finalitat conciliatòria del
treball d’aquestes dones.
No volem acabar sense nomenar a les dones maltractades,
que estan veient com es retallen les subvencions a les organitzacions
que gestionen els centres d’assistència i com disminueixen els recursos
destinats a la seva protecció, convertint-se en el més evident símbol de
tots els drets que les dones estem perdent amb aquesta estafa que
anomenen crisi.
Davant d’aquesta situació només hi cap la rebel·lió
massiva i decidida de totes les persones que creiem i lluitem perquè la
paraula IGUALTAT tingui sentit.
EL 8 DE MARÇ (I TOTS ELS DIES) SIGUES LLIURE I LLUITA
Secretaria de la Dona del Comitè Confederal de la CGT
divendres, 2 de març del 2012
Salvador Puig Antich. In memoriam
Trobada de la comunitat educativa al Rectorat Ocupat UB
Des
de l'Assemblea del Rectorat Ocupat, després de la multitudinària
manifestació del 29F, es va decidir (ahir) en assemblea fer una
trobada de tot el sector educatiu el dissabte 3 de març al hall de
l'edifici històric (Plaça Universitat). L'objectiu és confluir els
diferents espais i persones que estan en lluita al sector educatiu
per pensar juntes propostes de pla de lluita comú per la primavera.
Aquest recull de propostes i de mobilitzacions es portaran en els
espais decisoris de cada assemblea de centre, de facultat i de
treballadores.
Us
animem a participar-hi totes! L'educació és cosa de totes!
Juntes
ho podem tot!
Aquest
és l'ordre del dia de la Trobada d'Universitat (12h) i de la Trobada
d'Educació (17.30h)
TROBADA
UNIVERSITATS
12.00h.-
Presentació inicial
12.30-13.30.-
Debat per grups
Debats
en grups petits de màxim 20 persones.
Cada
grup omplirà un full amb les preguntes. Punts a tractar:
1.-
Organització.- Quines eines tenim per coordinar-nos
(Valoració)
Com podem
millorar la coordinació? (Propostes)
2.-
Demandes.- Quines demandes són prioritàries?
Quins
reivindicacions tenim a curt / mig / llarg plaç?
3.-
Calendari.- Quines mobilitzacions / accions volem fer al
març?
Com mantenim un
ritme de mobilització creixent al llarg de tot el curs?
*Es
parlarà 20 minuts sobre cada punt.
13.30-14.30.-
1er Plenari sobre Organització i Demandes
Es
debatrà entorn les discussions i propostes del 1er i 2on punt
sorgides a cada grup de debat.
DINAR
POPULAR
16.30-17.30.-
2on plenari sobre Pròximes Mobilitzacions i Calendari
Es
debatrà entorn les discussions i propostes del 3er punt sorgides a
cada grup de debat.
TROBADA
EDUCACIÓ
17.30-18.00.-
Presentació inicial
18.00-19.30.-
Plenari sobre pròximes mobilitzacions comunes
19.30-20.00.-
Salutacions de lluites: TMB, Sanitat, HP...
ACCIÓ
FINAL
Subscriure's a:
Missatges (Atom)