Descarrega't i imprimeix-te el teu cartell.
Si lluitem podem guanyar, si no lluitem estem perdudes!
dimecres, 31 d’octubre del 2012
dilluns, 29 d’octubre del 2012
14 de novembre Vaga General
La CGT de Catalunya, reunida en plenària el 22 d’octubre, va acordar traslladar la jornada de vaga general que tenia convocada per al 31 d’octubre al 14 de novembre de 2012, reconvertint el 31 d’octubre en una jornada de lluita i mobilització, però mantenint el preavís de vaga general per tal de donar cobertura legal a aquells territoris, sectors o empreses on s’acordi mantenir la jornada de vaga del 31 d’octubre.
Per altra banda, la CGT reunida en plenària confederal a Madrid el 23 d’octubre, també va acordar traslladar la convocatòria de vaga general del 31 d’octubre al 14 de novembre, mantenint-se però la convocatòria de vaga del 31 d’octubre en aquells territoris que així ho hagin acordat, i convocant a nivell general una jornada de lluita social el mateix dia.
ACORDS DE LA PLENÀRIA CONFEDERAL EXTRAORDINÀRIA 23 D’OCTUBRE DE 2012
1. La CGT decideix traslladar la seva convocatòria de Vaga General, que ja té registrada per al 31 d’Octubre, a la data del 14 de Novembre de 2012 a fi de coincidir amb la Vaga General que s’ha convocat en l’Estat Espanyol, a Portugal, en altres països del sud d’Europa i les mobilitzacions d’àmbit europeu que s’estan convocant, per a aquesta data, per desenes de sindicats de la Unió Europea.La CGT segueix mantenint per al 14 de Novembre, la seva pròpia convocatòria de Vaga General, els seus propis objectius, reivindicacions, motius, pels quals va convocar la Vaga General del 31 d’octubre.
2. Aquesta decisió de la CGT respon a la necessitat de confluència i d’unitat d’acció sindical que demanda la població i la classe treballadora en aquests moments tan dramàtics i d’emergència social per la qual està travessant la majoria de la població com a conseqüència de les polítiques econòmiques i antisocials que emanen del govern i de la Unió Europea (reformes, retallades, pagament d’un deute il·legítim, privatitzacions...).
La CGT ha manifestat des de sempre la seva sensibilitat per la confluència, amb altres organitzacions sindicals i socials, en les convocatòries de Vagues i mobilitzacions en benefici exclusiu de la defensa dels drets laborals i socials.
3. Per altra banda, la CGT mantindrà la convocatòria de Vaga el 31 d’octubre en aquells Territoris que, mantenint la seva pròpia convocatòria territorial, així ho precisin a fi de garantir l’exercici de la vaga per a aquells àmbits que han manifestat la seva voluntat de seguir fent-la.
4. Així mateix, la CGT manté el 31 d’Octubre com Jornada de Lluita Social Activa amb mobilitzacions, accions directes, ocupacions, manifestacions, concentracions, vaga de consum, vaga social, com camí cap a la Vaga General del 14 de Novembre.
Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT
dimecres, 10 d’octubre del 2012
1a Fira d'economia solidària
L’abast de l’esdeveniment, tot i ser d’àmbit català, busca també la projecció estatal i internacional en els àmbits europeu i mediterrani, i te la voluntat de consolidar-se com una cita de referència periòdica dins el sector.
- Donar a conèixer l‘economia solidària a la ciutadania inquieta i presentar-la com una opció que pot resoldre la major part de necessitats materials de la vida des de diversos sectors: treball, consum, estalvis, oci, educació, habitatge, etc.
- Aconseguir implicar més persones en les iniciatives d’economia solidària: com a consumidores, com a estalviadores, per emprendre algun nou projecte, col·laborant amb la Xarxa d’Economia Solidària, etc.
- Augmentar la consciència de sector per part dels mateixos actors de les iniciatives d’economia solidària.
- Divulgar les alternatives que aporta l’economia solidària a la crisi, tant immediates com per sortir del capitalisme.
- Convertir la Fira en un referent periòdic de tot el sector a Catalunya.
Manifest Convocatòria de Vaga per l'11 d'octubre
En el marc d’aquesta jornada de vaga, no només busquem aturar les classes i mostrar el nostre rebuig a les actuals polítiques en matèria d’educació, sinó que també volem donar pas a una nova etapa d’intensificació de la combativitat amb accions directes per pressionar el govern, els rectorats i els deganats, a més a més de plantejar un debat reflexiu sobre l’actual model educatiu i la necessitat de transformar-lo per tal de donar resposta a les necessitats socials. En aquest sentit, fem una crida als i les estudiants a fer seva la lluita i a implicar-se activament en les assemblees de facultat i, igualment, a les d’institut. Així mateix, convoquem
tota la comunitat universitària i la resta d’etapes educatives a la manifestació que tindrà lloc el dia 11 d’octubre a les 12h a Plaça Universitat amb la qual pretenem omplir els carrers per tal de fer ressò de la nostra veu.
En el context socioeconòmic i polític en què ens trobem, els motius per mobilitzar-nos ens sobren: a grans trets, la situació de crisi econòmica i les constants retallades posen en perill l’educació pública, degradant la seva qualitat, accelerant la seva precarització i avançant forçadament cap a la seva privatització. La vaga universitària té també uns objectius concrets. En primer lloc, fer front a l’elitització que comporten les noves polítiques de preus “establertes al Decret Wert i al Decret de la Generalitat de Catalunya”, així com les
profundes contrareformes que s’estan impulsant en els programes de beques, alhora que fem camí cap a construir una universitat pública, gratuïta i d’accés universal.
En segon lloc, oposar-nos fermament a propostes com l’externalització del govern universitari, la supressió dels òrgans de govern col·legiat (amb especials i greus conseqüències pel que fa a la participació de PAS i estudiants a la institució), l’avanç del finançament privat a la universitat, etc. Aquest programa de reforma clarament neoliberal del model d’universitat està ben expressat en els documents d’Estratègia Universitat 2015 o el més recent document Informe de la Ponència (de la Comissió de Governança de Catalunya) per a l’estudi de la governança del sistema universitari de Catalunya.
Així mateix, reivindiquem una educació en llengua catalana ja que tots els pobles haurien de tenir el dret universal a ser educats en la seva pròpia llengua.
L’11 d’octubre, buidem les aules, prenem els carrers!
No devem, no paguem, de nosaltres depèn!!!
Els darrers mesos, l’impacte de la
denominada crisi sobre les nostres vides s’ha intensificat i la casta
política no mostra cap voluntat ni capacitat d’actuar al respecte. Per
això fem nostra la política, prenem la iniciativa, revelem el mecanisme
del deute que sustenta aquesta gran estafa que anomenen crisi i declarem
que:
El deute no és públic ni legítim
La crisi del deute, que a partir del
2008, ha començat a afectar seriosament els pobles d’Europa, no és
patrimoni exclusiu dels països del Nord. Des de fa dècades, s’ utilitza
el deute com a mecanisme d’extorsió i submissió, una forma de buidar els
estats de sobirania i de convertir-los en esclaus de les finances.
El deute, lluny d’estar al servei de la
població que suposadament l’ha contret, ha estat destinat a finançar els
interessos dels poders financers i grans empreses privades. Els
beneficis mai no s’han socialitzat. En canvi, veiem com, no només es
socialitzen les pèrdues, sinó que recauen en la seva totalitat sobre
tota la població, nosaltres!
Es diu que som coresponsables de la
“crisi” (que és una estafa) i que hem viscut per sobre de les nostres
possibilitats. Premissa falsa, ja que la responsabilitat no és la
mateixa ni va ser originada per cobrir les mateixes necessitats: el
deute de les famílies només suposa un 20% del deute total i ha estat
principalment destinada a l’adquisició d’un primer habitatge (dret
suposadament garantit en la Constitució). En canvi, més d’un 60% de la
totalitat del deute correspon als bancs i grans empreses (principalment
constructores) i que es va originar portant a terme activitats
especulatives destinades a l’obtenció d’un benefici econòmic. És un
fet: l’1% ha viscut per sobre de les possibilitats del 99%:
Desnonaments massius, retallades de drets laborals, socials i fins i tot
civils. Un espoli continu a la ciutadania per satisfer la necessitat
patològica dels creditors de recuperar les seves inversions. Ells han
jugat, ells han perdut. No devem. Doncs no paguem.
Un deute que no s’ha destinat a impulsar
serveis per a la població, sinó a pagar els errors de les persones
responsables d’aquesta estafa, és un deute IL·LEGÍTIM, i la població NO
l’ha de pagar.
El rescat i les seves mentides
Els rescats que s’estan produint
actualment a Europa, en països com Portugal, Grècia, Irlanda i ara
Espanya, ja s’han produït abans als països del Sud durant dècades amb el
nom de “plans d’ajustament estructural” o de “reestructuració”. Per fer
front al deute contret per empreses privades o entitats financeres, els
governs decideixen demanar préstecs a organismes financers com l’FMI,
el Banc Mundial i, en el cas d’Europa, el Banc Central Europeu i la CE.
Seguint la tradició de Zapatero, que
emprava paraules diverses per anomenar la “crisi”, el Govern de Rajoy es
nega a utilitzar la paraula rescat i busca altres eufemismes com “línia
d’ajuda a la banca”, “rescat tou”, etc. Són tots el mateix, injeccions
de capital per a la banca, condicionades a l’aplicació de mesures
d’austeritat (retallades) i de reformes estructurals (reforma laboral,
pujada de l’IVA i altres reformes fiscals) per part del Govern. Tot
aplicat progressivament segons un pla dissenyat i firmat en el
“Memorándum de entendimiento” (MOU) entre el Govern espanyol i la
troika. La seva acceptació i les seves reformes no són temporals sinó
permanents, i estan destinades a desmantellar l’anomenat Estat del
benestar, per implementar un model econòmic neoliberal, fins a les seves
últimes conseqüències.
Es tracta que la banca europea recuperi
les seves inversions. No fluirà el crèdit per a les famílies, les PiMEs o
els autònoms, ja que els diners van destinats directament a saldar els
comptes dels bancs nacionals i no a l’economia productiva. No és un
rescat, és el cop financer final sobre la democràcia. No al rescat! Ens
rescatarem amb els diners d’aquelles que han creat aquesta estafa.
Retallades, conseqüències del deute
Les conseqüències d’aquest tipus de
mesures per a la població són clares, ja les estem patint i encara en
falten moltes més que vindran. No es tracta d’uns quants anys, sinó d’un
procés de llarg termini que hipotecarà el nostre futur i el de les
properes generacions: augment de la pobresa i de les desigualtats
socials, amb major impacte sobre els sectors més desfavorits, les
dones, els col·lectius de migrants, menors, pensionistes etc; apujada de
preus dels béns bàsics, com l’aigua, la llum i els aliments;
privatitzacions de serveis públics i venda dels béns col·lectius;
retallades de prestacions socials, com per exemple a les prestacions la
Llei de dependència, que té especial incidència en les migrants i en les
dones, que segueixen suportant la major part del treball de cura, i,
per descomptat, de les persones depenents. Augment de l’atur, facilitat
per EROs i reformes laborals; acomiadaments de funcionariat públic;
retallades en l’ensenyament (precarització dels serveis educatius,
massificació de les aules, augment de les taxes universitàries), en R+D i
sanitat (augment de les llistes d’espera, repagament de medicaments,
privatització), retallades en cultura (apujada de l’IVA al 21%,
impagaments ajuts), etc.
La implantació d’aquestes mesures
injustes va acompanyada de pèrdua de sobirania. Els estats estan
sotmesos al poder financer que imposa el pensament únic, a través dels
mitjans de comunicació. Es bombardeja amb el missatge de creixement
constant , il·limitat, i s’oculta el fet que ens trobem davant una crisi
global i multidimensional: humanitària, social, ambiental, energètica,
financera i econòmica, sense precedents. Davant aquesta situació, cada
vegada són més les veus que s’alcen per treballar i desenvolupar
alternatives així com les que demanen una vaga general social de
caràcter indefinit, que inclogui a totes les persones a més de les
treballadores: estudiants, parades, jubilades, migrants, treballadores
en l’economia submergida, en l’àmbit domèstic, etc. I des d’aquí fem una
crida a la mobilització de totes les persones.
Alternatives: jutgem a les persones culpables
Davant tots els atacs, ens organitzem,
hem sortit al carrer a protestar i crear alternatives reals als
problemes que ens imposa aquet sistema capitalista. S’han enfortit les
xarxes que ja existian i han sorgit de noves. Hem creat dispossituis
eficaços.
Entre aquestes eines volem ressaltar les 2
vagues generals del 29s i 29m, les acampades en ciutats de mig món i
les 2 manifestacions internacionals del darrer any. Així sentim nostres
les lluites, manifestacions i vagas que s’han multiplicat aquest any:
mineres, estudiants, profesores, dret al propi cos i abortament lliure,
sanitàries, aturades, migrants, jubilades, treballadores domèstiques…Som
moltes, només fa falta decidir fer el pas.
Els propers dies a les assemblees de
barris, col·lectius en lluita i centres de treball decidirem si ens
adherim a la convocatoria de vaga general del 31 d’octubre.
Davant les mesures de l’1%, el 99% exigeix i s’exigeix a si mateix:
- Nosaltres som la sol·lució.
- Rebuig del Memoràndum i del pagament d’un deute il·legítim per recuperar així la sobirania sobre les nostres vides. No Devem!!! No Paguem!! De nosaltres depèn!!
- Rescatem a les persones, no als bancs.
- Abolició de les mesures d’austeritat que es tradueixen en retallades i privatització dels serveis públics essencials per mantenir el teixit social. Així com de la reforma laboral i del “pensionazo”.
- Jutgem a les persones responsables de la crisi.
- Comencem a canviar el sistema i busquem el repartiment just de la riquesa:
- reforma fiscal
- persecució del frau fiscal i abolició dels paradisos fiscals.
- Eliminació del règim de les SICAV.
- Recuperem l’espai del comú: serveis públics universals i espais d’autogestió i suport mutu.
- Creació d’una banca veritablement pública socialitzada i amb control democràtic.
- Rebuig del Memoràndum i del pagament d’un deute il·legítim per recuperar així la sobirania sobre les nostres vides. No Devem!!! No Paguem!! De nosaltres depèn!!
- Rescatem a les persones, no als bancs.
- Abolició de les mesures d’austeritat que es tradueixen en retallades i privatització dels serveis públics essencials per mantenir el teixit social. Així com de la reforma laboral i del “pensionazo”.
- Jutgem a les persones responsables de la crisi.
- Comencem a canviar el sistema i busquem el repartiment just de la riquesa:
- reforma fiscal
- persecució del frau fiscal i abolició dels paradisos fiscals.
- Eliminació del règim de les SICAV.
- Recuperem l’espai del comú: serveis públics universals i espais d’autogestió i suport mutu.
- Creació d’una banca veritablement pública socialitzada i amb control democràtic.
Els nostres problemas no són particulars
ni espacials, arreu passa el mateix, per tant la sol·lució és global,
tot i que requereixi de la acció i coordinació local . Per això, us
convidem a participar i a crear actes i accions contra el pagament del
deute, preparar-nos per a la Setmana d’Acció Global contra el Deute, i
en especial per a la concentració-manifestació GlobalNoise que tindrà
lloc el Dissabte 13 de Octubre a les 18:00 hores a Plaça Catalunya. Retornarem el deute a qui l’ha generat. “El Deute és pringós: porta la teva pitjor roba”.
NO DEVEM, NO PAGUEM, DE NOSALTRES DEPÈN!!!
Rescatem-nos amb els diners de qui ha creat aquesta estafa!!
Treu tot el deute que portes dintre!!
Treu tot el deute que portes dintre!!
#NoDevem #NoPaguem #DeNosaltresDepèn
#13O
#13Obcn
#GlobalNoise
#13O
#13Obcn
#GlobalNoise
https://twitter.com/13obcn
http://manifestacioglobal13obcn.wordpress.com/
Setmana Internacional del Deute: http://tinyurl.com/8t8gkqq
http://manifestacioglobal13obcn.wordpress.com/
Setmana Internacional del Deute: http://tinyurl.com/8t8gkqq
Subscriure's a:
Missatges (Atom)