dilluns, 12 de novembre del 2012
Per què la Vaga del 14-N?
Per què una Vaga General?
La CGT convoquem Vaga
General (VG) de 24 hores en tot l'estat espanyol pel dia 14 de novembre,
alhora que també altres organitzacions, perquè el Govern, amb la seva
política de retallades i reformes en drets laborals, en despeses socials, en salaris, pensions, Sanitat i Educació... està
desmantellant els Serveis Públics i ens ha portat a una autèntica situació d'emergència social.
Aquestes polítiques han
provocat que 6 milions de persones estiguin en atur, que el 52% de la
joventut no tingui treball i hagi d'emigrar, que més de 700 mil persones
hagin estat desallotjades del seu habitatge,
que milions de persones estiguin en el llindar de la pobresa i que
estiguin estafant a tota la població per pagar la seva crisi.
Una VG contra l'amnistia fiscal als defraudadors i contra els privilegis fiscals a les grans fortunes. Una VG perquè la crisi la paguin els qui l'han provocat, perquè
es persegueixi penalment a els qui ens estafen.
Qui estem convocats i convocades a la Vaga?
A la CGT concebem aquesta VG com una
Vaga inclusiva i ciutadana
que afecta a tota la població perquè totes i tots estem sofrint les
reformes i les retallades: treballadors, aturats, joves, estudiants,
pensionistes, desnonats, exclosos, amb papers o
sense papers... tota la ciutadania.
La VG del 14 de novembre és una
Vaga Laboral, una vaga dels i de les
treballadores per aturar les empreses, els transports, els serveis, les
comunicacions, les administracions i incloses les universitats
públiques, és també una
Vaga de Consum per atacar
al capitalisme en la seva essència i redefinir el model desarrollista
que està acabant amb la vida al planeta, així també una
Vaga de Cures per tal de
donar veu al treball domèstic i de cures, que no està reconegut ni amb
drets ni amb garanties. El sistema econòmic i social es sosté gràcies al
treball invisibilitzat que realitzem majoritàriament
les dones i, malgrat no aparèixer als mitjans oficials, aporta i genera riquesa i benestar; així com una amplia
Vaga Social per exigir el
reconeixement dels nostres drets i llibertats, per canviar de model per
un altre que beneficiï a la majoria de la població des d'una democràcia
directa i participativa.
Fem de la VG del 14-N un crit de lluita per moltes i justes raons.
Fem de la VG del 14-N un clam unitàri en defensa dels serveis públics.
Fem de la VG del 14-N un dia històric en defensa de la universitat pública.
Pel 14-N t'esperem, per què ens sobren motius per fer VAGA GENERAL.
El 14-N a la UB podem unir els esforços de tota la comunitat universitària,
més enllà dels nostres matissos i de les nostres diferències.
Més informació a:
VÍDEO RESPIRA http://www.youtube.com/watch?v=8Y-H_KssDdk&feature=player_embedded
CONVOCATÒRIES MOBILITZACIONS http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article8186
PER QUÈ CONVOCA LA CGT http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article8044
dimecres, 31 d’octubre del 2012
QUIN ALTRE YOU-TUBE VOLS AFEGIR??
Descarrega't i imprimeix-te el teu cartell.
Si lluitem podem guanyar, si no lluitem estem perdudes!
dilluns, 29 d’octubre del 2012
14 de novembre Vaga General
La CGT de Catalunya, reunida en plenària el 22 d’octubre, va acordar traslladar la jornada de vaga general que tenia convocada per al 31 d’octubre al 14 de novembre de 2012, reconvertint el 31 d’octubre en una jornada de lluita i mobilització, però mantenint el preavís de vaga general per tal de donar cobertura legal a aquells territoris, sectors o empreses on s’acordi mantenir la jornada de vaga del 31 d’octubre.
Per altra banda, la CGT reunida en plenària confederal a Madrid el 23 d’octubre, també va acordar traslladar la convocatòria de vaga general del 31 d’octubre al 14 de novembre, mantenint-se però la convocatòria de vaga del 31 d’octubre en aquells territoris que així ho hagin acordat, i convocant a nivell general una jornada de lluita social el mateix dia.
ACORDS DE LA PLENÀRIA CONFEDERAL EXTRAORDINÀRIA 23 D’OCTUBRE DE 2012
1. La CGT decideix traslladar la seva convocatòria de Vaga General, que ja té registrada per al 31 d’Octubre, a la data del 14 de Novembre de 2012 a fi de coincidir amb la Vaga General que s’ha convocat en l’Estat Espanyol, a Portugal, en altres països del sud d’Europa i les mobilitzacions d’àmbit europeu que s’estan convocant, per a aquesta data, per desenes de sindicats de la Unió Europea.La CGT segueix mantenint per al 14 de Novembre, la seva pròpia convocatòria de Vaga General, els seus propis objectius, reivindicacions, motius, pels quals va convocar la Vaga General del 31 d’octubre.
2. Aquesta decisió de la CGT respon a la necessitat de confluència i d’unitat d’acció sindical que demanda la població i la classe treballadora en aquests moments tan dramàtics i d’emergència social per la qual està travessant la majoria de la població com a conseqüència de les polítiques econòmiques i antisocials que emanen del govern i de la Unió Europea (reformes, retallades, pagament d’un deute il·legítim, privatitzacions...).
La CGT ha manifestat des de sempre la seva sensibilitat per la confluència, amb altres organitzacions sindicals i socials, en les convocatòries de Vagues i mobilitzacions en benefici exclusiu de la defensa dels drets laborals i socials.
3. Per altra banda, la CGT mantindrà la convocatòria de Vaga el 31 d’octubre en aquells Territoris que, mantenint la seva pròpia convocatòria territorial, així ho precisin a fi de garantir l’exercici de la vaga per a aquells àmbits que han manifestat la seva voluntat de seguir fent-la.
4. Així mateix, la CGT manté el 31 d’Octubre com Jornada de Lluita Social Activa amb mobilitzacions, accions directes, ocupacions, manifestacions, concentracions, vaga de consum, vaga social, com camí cap a la Vaga General del 14 de Novembre.
Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT
dimecres, 10 d’octubre del 2012
1a Fira d'economia solidària
La FESC (Fira d’Economia Solidària de Catalunya) vol
difondre l’economia solidaria de Catalunya mostrant durant dos dies un
nombre significatiu i representatiu d’empreses i entitats del sector,
així com els seus principals reptes. L’esperit de la Fira, doncs, és
inclusiu, ja que pretén abastar la gran diversitat d’experiències
existents. Per aquest motiu, s’ha prioritzat en tota la cadena de
proveïment de l’esdeveniment l’ús i la contractació de béns i serveis de
l’economia solidària.
L’abast de l’esdeveniment, tot i ser d’àmbit català, busca també la projecció estatal i internacional en els àmbits europeu i mediterrani, i te la voluntat de consolidar-se com una cita de referència periòdica dins el sector.
L’abast de l’esdeveniment, tot i ser d’àmbit català, busca també la projecció estatal i internacional en els àmbits europeu i mediterrani, i te la voluntat de consolidar-se com una cita de referència periòdica dins el sector.
- Donar a conèixer l‘economia solidària a la ciutadania inquieta i presentar-la com una opció que pot resoldre la major part de necessitats materials de la vida des de diversos sectors: treball, consum, estalvis, oci, educació, habitatge, etc.
- Aconseguir implicar més persones en les iniciatives d’economia solidària: com a consumidores, com a estalviadores, per emprendre algun nou projecte, col·laborant amb la Xarxa d’Economia Solidària, etc.
- Augmentar la consciència de sector per part dels mateixos actors de les iniciatives d’economia solidària.
- Divulgar les alternatives que aporta l’economia solidària a la crisi, tant immediates com per sortir del capitalisme.
- Convertir la Fira en un referent periòdic de tot el sector a Catalunya.
Manifest Convocatòria de Vaga per l'11 d'octubre
La PUDUP (Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública) convoca una vaga d’estudiants, amb el suport de PAS i PDI, per al proper dia 11 d’octubre. Aquesta vaga servirà com a detonant d’un curs protagonitzat per mobilitzacions en resposta a la situació actual que es pateix a la universitat i al sistema educatiu públics. Amb aquesta jornada volem fer palesa la nostra responsabilitat de fer front als atacs constants a la integritat de l’educació pública.
En el marc d’aquesta jornada de vaga, no només busquem aturar les classes i mostrar el nostre rebuig a les actuals polítiques en matèria d’educació, sinó que també volem donar pas a una nova etapa d’intensificació de la combativitat amb accions directes per pressionar el govern, els rectorats i els deganats, a més a més de plantejar un debat reflexiu sobre l’actual model educatiu i la necessitat de transformar-lo per tal de donar resposta a les necessitats socials. En aquest sentit, fem una crida als i les estudiants a fer seva la lluita i a implicar-se activament en les assemblees de facultat i, igualment, a les d’institut. Així mateix, convoquem
tota la comunitat universitària i la resta d’etapes educatives a la manifestació que tindrà lloc el dia 11 d’octubre a les 12h a Plaça Universitat amb la qual pretenem omplir els carrers per tal de fer ressò de la nostra veu.
En el context socioeconòmic i polític en què ens trobem, els motius per mobilitzar-nos ens sobren: a grans trets, la situació de crisi econòmica i les constants retallades posen en perill l’educació pública, degradant la seva qualitat, accelerant la seva precarització i avançant forçadament cap a la seva privatització. La vaga universitària té també uns objectius concrets. En primer lloc, fer front a l’elitització que comporten les noves polítiques de preus “establertes al Decret Wert i al Decret de la Generalitat de Catalunya”, així com les
profundes contrareformes que s’estan impulsant en els programes de beques, alhora que fem camí cap a construir una universitat pública, gratuïta i d’accés universal.
En segon lloc, oposar-nos fermament a propostes com l’externalització del govern universitari, la supressió dels òrgans de govern col·legiat (amb especials i greus conseqüències pel que fa a la participació de PAS i estudiants a la institució), l’avanç del finançament privat a la universitat, etc. Aquest programa de reforma clarament neoliberal del model d’universitat està ben expressat en els documents d’Estratègia Universitat 2015 o el més recent document Informe de la Ponència (de la Comissió de Governança de Catalunya) per a l’estudi de la governança del sistema universitari de Catalunya.
Així mateix, reivindiquem una educació en llengua catalana ja que tots els pobles haurien de tenir el dret universal a ser educats en la seva pròpia llengua.
L’11 d’octubre, buidem les aules, prenem els carrers!
En el marc d’aquesta jornada de vaga, no només busquem aturar les classes i mostrar el nostre rebuig a les actuals polítiques en matèria d’educació, sinó que també volem donar pas a una nova etapa d’intensificació de la combativitat amb accions directes per pressionar el govern, els rectorats i els deganats, a més a més de plantejar un debat reflexiu sobre l’actual model educatiu i la necessitat de transformar-lo per tal de donar resposta a les necessitats socials. En aquest sentit, fem una crida als i les estudiants a fer seva la lluita i a implicar-se activament en les assemblees de facultat i, igualment, a les d’institut. Així mateix, convoquem
tota la comunitat universitària i la resta d’etapes educatives a la manifestació que tindrà lloc el dia 11 d’octubre a les 12h a Plaça Universitat amb la qual pretenem omplir els carrers per tal de fer ressò de la nostra veu.
En el context socioeconòmic i polític en què ens trobem, els motius per mobilitzar-nos ens sobren: a grans trets, la situació de crisi econòmica i les constants retallades posen en perill l’educació pública, degradant la seva qualitat, accelerant la seva precarització i avançant forçadament cap a la seva privatització. La vaga universitària té també uns objectius concrets. En primer lloc, fer front a l’elitització que comporten les noves polítiques de preus “establertes al Decret Wert i al Decret de la Generalitat de Catalunya”, així com les
profundes contrareformes que s’estan impulsant en els programes de beques, alhora que fem camí cap a construir una universitat pública, gratuïta i d’accés universal.
En segon lloc, oposar-nos fermament a propostes com l’externalització del govern universitari, la supressió dels òrgans de govern col·legiat (amb especials i greus conseqüències pel que fa a la participació de PAS i estudiants a la institució), l’avanç del finançament privat a la universitat, etc. Aquest programa de reforma clarament neoliberal del model d’universitat està ben expressat en els documents d’Estratègia Universitat 2015 o el més recent document Informe de la Ponència (de la Comissió de Governança de Catalunya) per a l’estudi de la governança del sistema universitari de Catalunya.
Així mateix, reivindiquem una educació en llengua catalana ja que tots els pobles haurien de tenir el dret universal a ser educats en la seva pròpia llengua.
L’11 d’octubre, buidem les aules, prenem els carrers!
No devem, no paguem, de nosaltres depèn!!!
Els darrers mesos, l’impacte de la
denominada crisi sobre les nostres vides s’ha intensificat i la casta
política no mostra cap voluntat ni capacitat d’actuar al respecte. Per
això fem nostra la política, prenem la iniciativa, revelem el mecanisme
del deute que sustenta aquesta gran estafa que anomenen crisi i declarem
que:
El deute no és públic ni legítim
La crisi del deute, que a partir del
2008, ha començat a afectar seriosament els pobles d’Europa, no és
patrimoni exclusiu dels països del Nord. Des de fa dècades, s’ utilitza
el deute com a mecanisme d’extorsió i submissió, una forma de buidar els
estats de sobirania i de convertir-los en esclaus de les finances.
El deute, lluny d’estar al servei de la
població que suposadament l’ha contret, ha estat destinat a finançar els
interessos dels poders financers i grans empreses privades. Els
beneficis mai no s’han socialitzat. En canvi, veiem com, no només es
socialitzen les pèrdues, sinó que recauen en la seva totalitat sobre
tota la població, nosaltres!
Es diu que som coresponsables de la
“crisi” (que és una estafa) i que hem viscut per sobre de les nostres
possibilitats. Premissa falsa, ja que la responsabilitat no és la
mateixa ni va ser originada per cobrir les mateixes necessitats: el
deute de les famílies només suposa un 20% del deute total i ha estat
principalment destinada a l’adquisició d’un primer habitatge (dret
suposadament garantit en la Constitució). En canvi, més d’un 60% de la
totalitat del deute correspon als bancs i grans empreses (principalment
constructores) i que es va originar portant a terme activitats
especulatives destinades a l’obtenció d’un benefici econòmic. És un
fet: l’1% ha viscut per sobre de les possibilitats del 99%:
Desnonaments massius, retallades de drets laborals, socials i fins i tot
civils. Un espoli continu a la ciutadania per satisfer la necessitat
patològica dels creditors de recuperar les seves inversions. Ells han
jugat, ells han perdut. No devem. Doncs no paguem.
Un deute que no s’ha destinat a impulsar
serveis per a la població, sinó a pagar els errors de les persones
responsables d’aquesta estafa, és un deute IL·LEGÍTIM, i la població NO
l’ha de pagar.
El rescat i les seves mentides
Els rescats que s’estan produint
actualment a Europa, en països com Portugal, Grècia, Irlanda i ara
Espanya, ja s’han produït abans als països del Sud durant dècades amb el
nom de “plans d’ajustament estructural” o de “reestructuració”. Per fer
front al deute contret per empreses privades o entitats financeres, els
governs decideixen demanar préstecs a organismes financers com l’FMI,
el Banc Mundial i, en el cas d’Europa, el Banc Central Europeu i la CE.
Seguint la tradició de Zapatero, que
emprava paraules diverses per anomenar la “crisi”, el Govern de Rajoy es
nega a utilitzar la paraula rescat i busca altres eufemismes com “línia
d’ajuda a la banca”, “rescat tou”, etc. Són tots el mateix, injeccions
de capital per a la banca, condicionades a l’aplicació de mesures
d’austeritat (retallades) i de reformes estructurals (reforma laboral,
pujada de l’IVA i altres reformes fiscals) per part del Govern. Tot
aplicat progressivament segons un pla dissenyat i firmat en el
“Memorándum de entendimiento” (MOU) entre el Govern espanyol i la
troika. La seva acceptació i les seves reformes no són temporals sinó
permanents, i estan destinades a desmantellar l’anomenat Estat del
benestar, per implementar un model econòmic neoliberal, fins a les seves
últimes conseqüències.
Es tracta que la banca europea recuperi
les seves inversions. No fluirà el crèdit per a les famílies, les PiMEs o
els autònoms, ja que els diners van destinats directament a saldar els
comptes dels bancs nacionals i no a l’economia productiva. No és un
rescat, és el cop financer final sobre la democràcia. No al rescat! Ens
rescatarem amb els diners d’aquelles que han creat aquesta estafa.
Retallades, conseqüències del deute
Les conseqüències d’aquest tipus de
mesures per a la població són clares, ja les estem patint i encara en
falten moltes més que vindran. No es tracta d’uns quants anys, sinó d’un
procés de llarg termini que hipotecarà el nostre futur i el de les
properes generacions: augment de la pobresa i de les desigualtats
socials, amb major impacte sobre els sectors més desfavorits, les
dones, els col·lectius de migrants, menors, pensionistes etc; apujada de
preus dels béns bàsics, com l’aigua, la llum i els aliments;
privatitzacions de serveis públics i venda dels béns col·lectius;
retallades de prestacions socials, com per exemple a les prestacions la
Llei de dependència, que té especial incidència en les migrants i en les
dones, que segueixen suportant la major part del treball de cura, i,
per descomptat, de les persones depenents. Augment de l’atur, facilitat
per EROs i reformes laborals; acomiadaments de funcionariat públic;
retallades en l’ensenyament (precarització dels serveis educatius,
massificació de les aules, augment de les taxes universitàries), en R+D i
sanitat (augment de les llistes d’espera, repagament de medicaments,
privatització), retallades en cultura (apujada de l’IVA al 21%,
impagaments ajuts), etc.
La implantació d’aquestes mesures
injustes va acompanyada de pèrdua de sobirania. Els estats estan
sotmesos al poder financer que imposa el pensament únic, a través dels
mitjans de comunicació. Es bombardeja amb el missatge de creixement
constant , il·limitat, i s’oculta el fet que ens trobem davant una crisi
global i multidimensional: humanitària, social, ambiental, energètica,
financera i econòmica, sense precedents. Davant aquesta situació, cada
vegada són més les veus que s’alcen per treballar i desenvolupar
alternatives així com les que demanen una vaga general social de
caràcter indefinit, que inclogui a totes les persones a més de les
treballadores: estudiants, parades, jubilades, migrants, treballadores
en l’economia submergida, en l’àmbit domèstic, etc. I des d’aquí fem una
crida a la mobilització de totes les persones.
Alternatives: jutgem a les persones culpables
Davant tots els atacs, ens organitzem,
hem sortit al carrer a protestar i crear alternatives reals als
problemes que ens imposa aquet sistema capitalista. S’han enfortit les
xarxes que ja existian i han sorgit de noves. Hem creat dispossituis
eficaços.
Entre aquestes eines volem ressaltar les 2
vagues generals del 29s i 29m, les acampades en ciutats de mig món i
les 2 manifestacions internacionals del darrer any. Així sentim nostres
les lluites, manifestacions i vagas que s’han multiplicat aquest any:
mineres, estudiants, profesores, dret al propi cos i abortament lliure,
sanitàries, aturades, migrants, jubilades, treballadores domèstiques…Som
moltes, només fa falta decidir fer el pas.
Els propers dies a les assemblees de
barris, col·lectius en lluita i centres de treball decidirem si ens
adherim a la convocatoria de vaga general del 31 d’octubre.
Davant les mesures de l’1%, el 99% exigeix i s’exigeix a si mateix:
- Nosaltres som la sol·lució.
- Rebuig del Memoràndum i del pagament d’un deute il·legítim per recuperar així la sobirania sobre les nostres vides. No Devem!!! No Paguem!! De nosaltres depèn!!
- Rescatem a les persones, no als bancs.
- Abolició de les mesures d’austeritat que es tradueixen en retallades i privatització dels serveis públics essencials per mantenir el teixit social. Així com de la reforma laboral i del “pensionazo”.
- Jutgem a les persones responsables de la crisi.
- Comencem a canviar el sistema i busquem el repartiment just de la riquesa:
- reforma fiscal
- persecució del frau fiscal i abolició dels paradisos fiscals.
- Eliminació del règim de les SICAV.
- Recuperem l’espai del comú: serveis públics universals i espais d’autogestió i suport mutu.
- Creació d’una banca veritablement pública socialitzada i amb control democràtic.
- Rebuig del Memoràndum i del pagament d’un deute il·legítim per recuperar així la sobirania sobre les nostres vides. No Devem!!! No Paguem!! De nosaltres depèn!!
- Rescatem a les persones, no als bancs.
- Abolició de les mesures d’austeritat que es tradueixen en retallades i privatització dels serveis públics essencials per mantenir el teixit social. Així com de la reforma laboral i del “pensionazo”.
- Jutgem a les persones responsables de la crisi.
- Comencem a canviar el sistema i busquem el repartiment just de la riquesa:
- reforma fiscal
- persecució del frau fiscal i abolició dels paradisos fiscals.
- Eliminació del règim de les SICAV.
- Recuperem l’espai del comú: serveis públics universals i espais d’autogestió i suport mutu.
- Creació d’una banca veritablement pública socialitzada i amb control democràtic.
Els nostres problemas no són particulars
ni espacials, arreu passa el mateix, per tant la sol·lució és global,
tot i que requereixi de la acció i coordinació local . Per això, us
convidem a participar i a crear actes i accions contra el pagament del
deute, preparar-nos per a la Setmana d’Acció Global contra el Deute, i
en especial per a la concentració-manifestació GlobalNoise que tindrà
lloc el Dissabte 13 de Octubre a les 18:00 hores a Plaça Catalunya. Retornarem el deute a qui l’ha generat. “El Deute és pringós: porta la teva pitjor roba”.
NO DEVEM, NO PAGUEM, DE NOSALTRES DEPÈN!!!
Rescatem-nos amb els diners de qui ha creat aquesta estafa!!
Treu tot el deute que portes dintre!!
Treu tot el deute que portes dintre!!
#NoDevem #NoPaguem #DeNosaltresDepèn
#13O
#13Obcn
#GlobalNoise
#13O
#13Obcn
#GlobalNoise
https://twitter.com/13obcn
http://manifestacioglobal13obcn.wordpress.com/
Setmana Internacional del Deute: http://tinyurl.com/8t8gkqq
http://manifestacioglobal13obcn.wordpress.com/
Setmana Internacional del Deute: http://tinyurl.com/8t8gkqq
dimecres, 26 de setembre del 2012
CONTRA ELS AJUSTAMENTS, RETALLADES I POLÍTIQUES D’AUSTERITAT NO VOLEM PAGAR LA CRISI D’UN SISTEMA QUE NO ÉS EL NOSTRE! ORGANITZEM-NOS JUNTES PER A GUANYAR!
La crisi del sistema capitalista arriba a a tots els països. A tot
arreu governs i patronals prenen el pretext de tal situació per a
explotar més encara als treballadors i treballadores. No obstant això
són ells els responsables d’aquesta situació, és el seu sistema econòmic
i polític el qual es qüestiona.
Totes les mesures excepcionals d’ajustament, retallades, austeritat tracten de fer-nos creure que són necessàries per a mantenir el sistema quan l’única cosa que pretenen és seguir enriquint-se a costa de les persones que viuen del seu treball.
Tots els atacs que sofrim en cada país europeu tenen el mateix patró:
Destrucció dels Serveis Públics
Reformes de les lleis del mercat laboral deixant tot el poder en mans de la patronal
Eliminar drets fonamentals aconseguits després de molts anys de lluita
Increment de la precarietat
Augment de l’atur
Atacs contra el dret a la salut, l’educació i la jubilació
……
Totes les ordres del FMI, BM, BCE,.. només busquen salvaguardar els interessos dels més poderosos.
El sindicalisme institucional està deixant de costat una vegada i una altra als treballadors i treballadores. En aquestes condicions no es poden signar pactes, és acceptar els dictats que imposen els organismes internacionals.
Per a nosaltres, el paper del sindicalisme és el de defensar als treballadors/es i construir una societat més justa: això passa per una negativa als “plans d’ajustament”, i no pel seu acompanyament.
Un moviment de vagues i manifestacions és necessari a escala europea.
Per al moviment sindical, la prioritat ha de situar-se a construir tal mobilització europea, i no ficar-se en negociacions amb la patronal per a acceptar acords o pactes que apliquin els plans d’ajustament decidits pel banc Mundial i el Fons Monetari Internacional.
Construïm juntes aquest moviment sindical europeu i aquesta mobilització social!
Coordinadora Europea del Sindicalisme Alternatiu
CGT, CUB, USI, TIE, SUD, ESE, IAC, SO, Solidaires, Intersindical, CNT-F
Totes les mesures excepcionals d’ajustament, retallades, austeritat tracten de fer-nos creure que són necessàries per a mantenir el sistema quan l’única cosa que pretenen és seguir enriquint-se a costa de les persones que viuen del seu treball.
Tots els atacs que sofrim en cada país europeu tenen el mateix patró:
Destrucció dels Serveis Públics
Reformes de les lleis del mercat laboral deixant tot el poder en mans de la patronal
Eliminar drets fonamentals aconseguits després de molts anys de lluita
Increment de la precarietat
Augment de l’atur
Atacs contra el dret a la salut, l’educació i la jubilació
……
Totes les ordres del FMI, BM, BCE,.. només busquen salvaguardar els interessos dels més poderosos.
El sindicalisme institucional està deixant de costat una vegada i una altra als treballadors i treballadores. En aquestes condicions no es poden signar pactes, és acceptar els dictats que imposen els organismes internacionals.
Per a nosaltres, el paper del sindicalisme és el de defensar als treballadors/es i construir una societat més justa: això passa per una negativa als “plans d’ajustament”, i no pel seu acompanyament.
Un moviment de vagues i manifestacions és necessari a escala europea.
Per al moviment sindical, la prioritat ha de situar-se a construir tal mobilització europea, i no ficar-se en negociacions amb la patronal per a acceptar acords o pactes que apliquin els plans d’ajustament decidits pel banc Mundial i el Fons Monetari Internacional.
Construïm juntes aquest moviment sindical europeu i aquesta mobilització social!
Coordinadora Europea del Sindicalisme Alternatiu
CGT, CUB, USI, TIE, SUD, ESE, IAC, SO, Solidaires, Intersindical, CNT-F
dijous, 13 de setembre del 2012
manifest i convocatòria manifestació 28 de setembre NI UN PAS ENRERA
des de la campanya pel dret avortament ens arriba la info de la Convocatòria pel 28 setembre a Barcelona:
Ni un pas enrere en defensa dels nostres drets i llibertats
MANIFESTACIÓ
Divendres 28 de setembre, 19:00h Delegació del govern (mallorca, 278)
Avortament lliure i gratuït. Dret al propi cos!
MANIFEST: SI NO PODEM DECIDIR, no podem ser lliures (manifest 28set2012unitari pdf)
En motiu del 28 de setembre, Dia Internacional per la Despenalització de l’Avortament, continuem fent nostre la proposta que va sorgir el 1990 de les feministes llatinoamericanes i caribenyes d’adoptar un dia de reivindicació anual pel Dret al Propi Cos.
Històricament el Patriarcat i les Institucions que el perpetuen ha volgut dominar el cos de les dones (negant la nostra capacitat de decidir sobre el nostre cos, la nostra sexualitat i el nostre plaer) i controlar la nostra capacitat com a reproductores de la força de treball (interposant-se en la nostra voluntat o no de ser mares), utilitzant tots els mecanismes possibles. L’avortament ha estat i és una realitat en totes les societats, més enllà dels paràmetres legals, I ho seguirà sent, ja que les dones sempre
hem trobat fórmules per dur-lo a terme.
Ens trobem en un context de sever empobriment de la classe treballadora, atur, desnonaments i sota el pretext de la crisi econòmica, retallades socials i constants nous atacs als drets de les dones. Des de la pujada al poder de la dreta més conservadora la voluntat s’està amenaçant constantment l’accés a l’IVE.
A Catalunya, el govern de CiU s’excusa en la crisi per poder impedir la gratuïtat i l’accés a l’ interrupció voluntària de l’avortament Per la seva banda, el govern del PP no és tan subtil, i directament utilitza arguments moralitzants i des de la seva pujada al poder amenaça amb una reafirma de la llei que ens vol fer retrocedir trenta anys enrere. Per la seva banda,els integrismes religiosos, a la seva misogínia i demagògia habitual hi estan sumant falsos arguments econòmics i per justificar la voluntat de control del cos de les dones. Com per exemple les declaracions del bisbe de Granada. La precarietat del mercat de treball, les diverses reformes laborals i les retallades estan expulsant del sistema productiu a les dones fent-les econòmicament dependents del seu marit, posant dificultats a qualsevol tipus d’organització familiar fora de la parella heterosexual. En un context de dificultats econòmiques per la majoria de la població, les dones amb menys recursos es poden veure abocades als avortaments clandestins i en condicions precàries, posant en perill les seves vides o sent empeses a una maternitat no desitjada. Alhora aquest context complica el poder proporcionar una vida digna a una persona de més en la nostra vida si decidim tenir filles o fills. Paradoxalment doncs, aquells que ens prenen els recursos que ens permetien mantenir una persona ens neguen també el dreta a decidir tenir-la.
És només gràcies a la lluita de les dones que hem aconseguit esgarrapar alguna millora, com la modificació de la llei que permet no haver de justificar l’avortament dins les primeres 14 setmanes. Cal recordar però els impediments soferts per tal de fer realitat dites millores, com és el fet que en algunes Comunitats Autònomes no existeixen clíniques on es practiquen IVEs o que les dones migrants han deixat de disposar del Dret a l’Avortament en la sanitat pública.
Tot i així aquesta llei queda molt lluny de ser una regulació que respongui a les necessitats reals de les dones. En un dia com avui continuem reclamant el nostre dret a decidir:
Per una despenalització de l’IVE i el seu accés lliure i gratuït als espais públics per a totes les dones autòctones o immigrades! Pel dret a decidir de les dones sense límits de terminis en l’embaràs i garantint la seva plena autonomia! Perquè estigui inclòs dins del sistema sanitari públic! Pel reconeixement de la capacitat d’autogestió de les dones! Per la regulació de l’objecció de consciència! Per una educació afectivo-sexual amb perspectiva de gènere i no heteronormativa!
Per una informació dels mètodes anticonceptius segurs i la seva gratuïtat!
I US ESPEREM A TOTES I TOTS A LA MANIFESTACIO DEL 28 de SETEMBRE A LES 7 DE LA TARDA a la Delegació de Govern (Llúria- Mallorca) fins la Plaça sant Jaume
Grup de coordinació dels actes del 28 de setembre
dretalpropicos@gmail.com
Països Catalans, Setembre de 2012
Organitza: coordinació 28 de setembre
Fem-ne difusió! fes-ho córrer… manifest 28set2012unitari
Links per estar al cas mogudes 28 Setembre:
Dret al propi cos. Campanya pel Dret a l’Avortament Lliure i Gratuït. Lluitant pels drets sexuals i reproductius de les dones
@dretpropicos
http://dretalpropicos.wordpress.com
http://www.facebook.com/pages/Dret-al-propi-cos/344781018885896
Mujeres ante el congreso. Plataforma de asociaciones del estado español que, desde 2009, lucha por la despenalización del aborto voluntario y por el reconocimiento del pleno derecho a decidir de las mujeres, incluyendo las jóvenes.
http://mujeresantecongreso.org/
http://www.facebook.com/pages/Mujeres-ante-el-Congreso/338963509509677
@MujeresCongreso
Plataforma DecidirNosHaceLibres. Defensa de los derechos sexuales y reporductivos. Por el derecho a decidir!.
@decidirlibres
http://www.facebook.com/NosotrasDecidimos
http://www.decidirnoshacelibres.org
270 organizaciones se levantan contra Gallardón por su reforma de la Ley del Aborto
28deSeptiembre. Perfil oficial del Día de Acción Global por el Derecho al Aborto Seguro y Legal. Diversas acciones, diferentes lugares, una demanda!
@dia28septiembre
http://www.september28.org/
http://www.28deseptiembre.org/
http://www.wgnrr.org/event/september-28-global-day-action-access-safe-and-legal-abortion
https://www.facebook.com/WGNRR
algunes etiquetes via twitter:
Ni un pas enrere en defensa dels nostres drets i llibertats
MANIFESTACIÓ
Divendres 28 de setembre, 19:00h Delegació del govern (mallorca, 278)
Avortament lliure i gratuït. Dret al propi cos!
MANIFEST: SI NO PODEM DECIDIR, no podem ser lliures (manifest 28set2012unitari pdf)
En motiu del 28 de setembre, Dia Internacional per la Despenalització de l’Avortament, continuem fent nostre la proposta que va sorgir el 1990 de les feministes llatinoamericanes i caribenyes d’adoptar un dia de reivindicació anual pel Dret al Propi Cos.
Històricament el Patriarcat i les Institucions que el perpetuen ha volgut dominar el cos de les dones (negant la nostra capacitat de decidir sobre el nostre cos, la nostra sexualitat i el nostre plaer) i controlar la nostra capacitat com a reproductores de la força de treball (interposant-se en la nostra voluntat o no de ser mares), utilitzant tots els mecanismes possibles. L’avortament ha estat i és una realitat en totes les societats, més enllà dels paràmetres legals, I ho seguirà sent, ja que les dones sempre
hem trobat fórmules per dur-lo a terme.
Ens trobem en un context de sever empobriment de la classe treballadora, atur, desnonaments i sota el pretext de la crisi econòmica, retallades socials i constants nous atacs als drets de les dones. Des de la pujada al poder de la dreta més conservadora la voluntat s’està amenaçant constantment l’accés a l’IVE.
A Catalunya, el govern de CiU s’excusa en la crisi per poder impedir la gratuïtat i l’accés a l’ interrupció voluntària de l’avortament Per la seva banda, el govern del PP no és tan subtil, i directament utilitza arguments moralitzants i des de la seva pujada al poder amenaça amb una reafirma de la llei que ens vol fer retrocedir trenta anys enrere. Per la seva banda,els integrismes religiosos, a la seva misogínia i demagògia habitual hi estan sumant falsos arguments econòmics i per justificar la voluntat de control del cos de les dones. Com per exemple les declaracions del bisbe de Granada. La precarietat del mercat de treball, les diverses reformes laborals i les retallades estan expulsant del sistema productiu a les dones fent-les econòmicament dependents del seu marit, posant dificultats a qualsevol tipus d’organització familiar fora de la parella heterosexual. En un context de dificultats econòmiques per la majoria de la població, les dones amb menys recursos es poden veure abocades als avortaments clandestins i en condicions precàries, posant en perill les seves vides o sent empeses a una maternitat no desitjada. Alhora aquest context complica el poder proporcionar una vida digna a una persona de més en la nostra vida si decidim tenir filles o fills. Paradoxalment doncs, aquells que ens prenen els recursos que ens permetien mantenir una persona ens neguen també el dreta a decidir tenir-la.
És només gràcies a la lluita de les dones que hem aconseguit esgarrapar alguna millora, com la modificació de la llei que permet no haver de justificar l’avortament dins les primeres 14 setmanes. Cal recordar però els impediments soferts per tal de fer realitat dites millores, com és el fet que en algunes Comunitats Autònomes no existeixen clíniques on es practiquen IVEs o que les dones migrants han deixat de disposar del Dret a l’Avortament en la sanitat pública.
Tot i així aquesta llei queda molt lluny de ser una regulació que respongui a les necessitats reals de les dones. En un dia com avui continuem reclamant el nostre dret a decidir:
Per una despenalització de l’IVE i el seu accés lliure i gratuït als espais públics per a totes les dones autòctones o immigrades! Pel dret a decidir de les dones sense límits de terminis en l’embaràs i garantint la seva plena autonomia! Perquè estigui inclòs dins del sistema sanitari públic! Pel reconeixement de la capacitat d’autogestió de les dones! Per la regulació de l’objecció de consciència! Per una educació afectivo-sexual amb perspectiva de gènere i no heteronormativa!
Per una informació dels mètodes anticonceptius segurs i la seva gratuïtat!
NI UN PAS ENRERE EN DEFENSA DELS
NOSTRES DRETS I LLIBERTATS!!!
SI NO PODEM DECIDIR, NO PODREM SER LLIURES!!!
DRET AL PROPI COS!!!! AVORTAMENT LLIURE I GRATUÏT!!!NOSTRES DRETS I LLIBERTATS!!!
SI NO PODEM DECIDIR, NO PODREM SER LLIURES!!!
I US ESPEREM A TOTES I TOTS A LA MANIFESTACIO DEL 28 de SETEMBRE A LES 7 DE LA TARDA a la Delegació de Govern (Llúria- Mallorca) fins la Plaça sant Jaume
Grup de coordinació dels actes del 28 de setembre
dretalpropicos@gmail.com
Països Catalans, Setembre de 2012
Organitza: coordinació 28 de setembre
Fem-ne difusió! fes-ho córrer… manifest 28set2012unitari
Links per estar al cas mogudes 28 Setembre:
Dret al propi cos. Campanya pel Dret a l’Avortament Lliure i Gratuït. Lluitant pels drets sexuals i reproductius de les dones
@dretpropicos
http://dretalpropicos.wordpress.com
http://www.facebook.com/pages/Dret-al-propi-cos/344781018885896
Mujeres ante el congreso. Plataforma de asociaciones del estado español que, desde 2009, lucha por la despenalización del aborto voluntario y por el reconocimiento del pleno derecho a decidir de las mujeres, incluyendo las jóvenes.
http://mujeresantecongreso.org/
http://www.facebook.com/pages/Mujeres-ante-el-Congreso/338963509509677
@MujeresCongreso
Plataforma DecidirNosHaceLibres. Defensa de los derechos sexuales y reporductivos. Por el derecho a decidir!.
@decidirlibres
http://www.facebook.com/NosotrasDecidimos
http://www.decidirnoshacelibres.org
270 organizaciones se levantan contra Gallardón por su reforma de la Ley del Aborto
28deSeptiembre. Perfil oficial del Día de Acción Global por el Derecho al Aborto Seguro y Legal. Diversas acciones, diferentes lugares, una demanda!
@dia28septiembre
http://www.september28.org/
http://www.28deseptiembre.org/
http://www.wgnrr.org/event/september-28-global-day-action-access-safe-and-legal-abortion
https://www.facebook.com/WGNRR
algunes etiquetes via twitter:
#DigamosQueSiAlAborto #AbortoLegalSeguroyGratuito #28S #dia28septiembre #abortolibre #lesdonesdecidim #avortament
dilluns, 30 de juliol del 2012
Comunicat de la CGT de les Universitats Públiques Catalanes
El sistema universitari català es troba en aquest moments en estat de
shock com a producte directe de les polítiques aplicades pel govern de
CIU i del PP, que pretenen una transformació radical de la universitat:
cada vegada més inaccessible, més precaritzada i al servei d’uns
interessos concrets.
No es tracta només de retallades, no és tan sols conseqüència d’una suposada crisi, és una planificació que ve de lluny. Cap dels sectors que composen la universitat pública: alumnat, personal d’administració i serveis, professorat i personal investigador, queda fora d’aquesta agressió política, ja que és el conjunt el que és atacat.
El resultat és una universitat que, lluny d’estar al servei de la societat i de la sortida de la desastrosa situació econòmica, social, cultural i política que estem patint, resta cada cop més al servei dels interessos i dels principis que ens han dut precisament a l’atzucac actual. La pujada de taxes, que ens porta a una educació superior cada cop més allunyada de la majoria de la població, n’és tan sols el símptoma més evident.
La mercantilització de la recerca, el tancament de màsters i graus no “rendibles” en termes econòmics de curt termini o l’entrada dels interessos privats dins d’un dret públic, en són altres mostres. Procés que porta irremeiablement al deteriorament de la funció social de la universitat en el si de les nostres societats i, si no s’hi posa fre, a la pèrdua de tota una generació, i de la feina realitzada per l’anterior, en termes de recerca, docència i pensament crític.
A les universitats públiques la precarietat és estructural, no un dany col•lateral de la crisi:
La carrera docent i investigadora ha quedat profundament malmesa. Si les agressions han arribat ja al professorat estable, al que es farà treballar més hores per menys retribució, el cert és que fa temps que el professorat més jove pateix una incertesa absoluta. El professorat amb contracte d’associat, i més concretament els “falsos” associats, ha sofert el pes més important de les retallades en forma de “no renovacions”o baixades brutals de sou.
En aquests moments a les universitats públiques catalanes s’estan fent ja contractes de vergonya per 90 euros mensuals, alhora que s’està estenent la pràctica de semestralitzar els contractes anteriorment anuals. Però també el professorat lector i les investigadores i investigadors Ramón i Cajal es troben en aquests moments a la corda fluixa.
1.500 places docents menys d’aquí a 2021:
La desaparició de centenars de professors i professores joves del sistema universitari català en els darrers dos anys ha vingut acompanyada pel Pla Serra Hunter II, que és la principal eina per la destrucció de les actuals carreres docents i investigadores. La “promesa” feta per Antoni Castellà de “cobrir” les 2.000 jubilacions previstes d’aquí al 2020 amb tan sols 500 noves contractacions (les altres 500 en realitat no són sinó la conversió de places estructurals a noves formes de contractació) significa la desaparició de 1.500 places docents.
Alhora aquest pla només preveu l’estabilització de 500 professors lectors d’aquí al 2021, quan actualment el professorat lector a Catalunya supera els 700, més de la meitat dels quals seran expulsats del sistema. Queden a l’aire, a més, les vies d’ingrés de nous joves doctors i doctores a les carreres investigadores i docents en una universitat cada cop més envellida.
Pèrdua d’autonomia dels tribunals de selecció de professorat
La descapitalització sense precedents de la capacitat de recerca i docència d’aquest país es farà amb tribunals de selecció de professorat intervinguts per la Generalitat, a partir de la seva participació en l’elecció de tres dels cinc membres que els composen.
La violació de l’autonomia universitària que suposa aquesta mesura només és equiparable a l’actitud mesella dels nostres rectors i rectores, que ho han permès en acceptar el pla, a la vegada que practiquen una política erràtica: uns preveuen superar el bloqueig actual en la convocatòria de places per la gent acreditada establint contractes d’agregat interí, altres de postdoctoral amb pèrdua de retribució i drets i, encara, els últims d’associat.
En aquest marc, reblat per la futura modificació de la LOU, la LUC i la negociació del conveni col•lectiu, les mobilitzacions viscudes durant el curs passat han impedit portar les intencions de la Generalitat fins als extrems previstos, però caldrà molt més per aturar-les. En aquest marc la CGT del PDI de les universitats catalanes vol fer extensives les següents consideracions:
La necessitat d’impugnar la política de professorat seguida fins ara i fer-ne un replantejament general basat en l’equitat, la seguretat i la independència científica i docent.
La necessitat d’impugnar en la seva globalitat el Pla Serra Hunter II, ja que és una eina de destrucció de carreres docents i investigadores i de violació de l’autonomia universitària.
L’exigència d’assegurar la carrera docent i investigadora i, complint els acords presos en el conveni col•lectiu vigent, procedint a la regularització dels “falsos” professors i professores associats contemplada a la Disposició Addicional Segona del conveni i a l’estabilització de cada plaça de Lector i Ramón i Cajal que s’extingeixi, acceptant totes les acreditacions de les diferents agències (AQU i ANECA), com també queda recollit en el conveni.
La negativa a permetre cap agressió en les condicions docents, de recerca i laborals del conjunt del professorat, ja sigui baixada de retribucions, ja sigui incrementant les hores de dedicació.
La idoneïtat d’anar cap a la convocatòria d’una gran assemblea de tot el PDI de les universitats públiques catalanes per fer prevaler els principis de la universitat pública.
La urgència d’establir ponts entre tots els sectors de la comunitat universitària, ja que tots ells són els atacats, i entre la universitat i el teixit social català en la defensa d’un dret, el de l’educació superior, indispensable en el camí de la sortida de la situació actual.
No es tracta només de retallades, no és tan sols conseqüència d’una suposada crisi, és una planificació que ve de lluny. Cap dels sectors que composen la universitat pública: alumnat, personal d’administració i serveis, professorat i personal investigador, queda fora d’aquesta agressió política, ja que és el conjunt el que és atacat.
El resultat és una universitat que, lluny d’estar al servei de la societat i de la sortida de la desastrosa situació econòmica, social, cultural i política que estem patint, resta cada cop més al servei dels interessos i dels principis que ens han dut precisament a l’atzucac actual. La pujada de taxes, que ens porta a una educació superior cada cop més allunyada de la majoria de la població, n’és tan sols el símptoma més evident.
La mercantilització de la recerca, el tancament de màsters i graus no “rendibles” en termes econòmics de curt termini o l’entrada dels interessos privats dins d’un dret públic, en són altres mostres. Procés que porta irremeiablement al deteriorament de la funció social de la universitat en el si de les nostres societats i, si no s’hi posa fre, a la pèrdua de tota una generació, i de la feina realitzada per l’anterior, en termes de recerca, docència i pensament crític.
A les universitats públiques la precarietat és estructural, no un dany col•lateral de la crisi:
La carrera docent i investigadora ha quedat profundament malmesa. Si les agressions han arribat ja al professorat estable, al que es farà treballar més hores per menys retribució, el cert és que fa temps que el professorat més jove pateix una incertesa absoluta. El professorat amb contracte d’associat, i més concretament els “falsos” associats, ha sofert el pes més important de les retallades en forma de “no renovacions”o baixades brutals de sou.
En aquests moments a les universitats públiques catalanes s’estan fent ja contractes de vergonya per 90 euros mensuals, alhora que s’està estenent la pràctica de semestralitzar els contractes anteriorment anuals. Però també el professorat lector i les investigadores i investigadors Ramón i Cajal es troben en aquests moments a la corda fluixa.
1.500 places docents menys d’aquí a 2021:
La desaparició de centenars de professors i professores joves del sistema universitari català en els darrers dos anys ha vingut acompanyada pel Pla Serra Hunter II, que és la principal eina per la destrucció de les actuals carreres docents i investigadores. La “promesa” feta per Antoni Castellà de “cobrir” les 2.000 jubilacions previstes d’aquí al 2020 amb tan sols 500 noves contractacions (les altres 500 en realitat no són sinó la conversió de places estructurals a noves formes de contractació) significa la desaparició de 1.500 places docents.
Alhora aquest pla només preveu l’estabilització de 500 professors lectors d’aquí al 2021, quan actualment el professorat lector a Catalunya supera els 700, més de la meitat dels quals seran expulsats del sistema. Queden a l’aire, a més, les vies d’ingrés de nous joves doctors i doctores a les carreres investigadores i docents en una universitat cada cop més envellida.
Pèrdua d’autonomia dels tribunals de selecció de professorat
La descapitalització sense precedents de la capacitat de recerca i docència d’aquest país es farà amb tribunals de selecció de professorat intervinguts per la Generalitat, a partir de la seva participació en l’elecció de tres dels cinc membres que els composen.
La violació de l’autonomia universitària que suposa aquesta mesura només és equiparable a l’actitud mesella dels nostres rectors i rectores, que ho han permès en acceptar el pla, a la vegada que practiquen una política erràtica: uns preveuen superar el bloqueig actual en la convocatòria de places per la gent acreditada establint contractes d’agregat interí, altres de postdoctoral amb pèrdua de retribució i drets i, encara, els últims d’associat.
En aquest marc, reblat per la futura modificació de la LOU, la LUC i la negociació del conveni col•lectiu, les mobilitzacions viscudes durant el curs passat han impedit portar les intencions de la Generalitat fins als extrems previstos, però caldrà molt més per aturar-les. En aquest marc la CGT del PDI de les universitats catalanes vol fer extensives les següents consideracions:
La necessitat d’impugnar la política de professorat seguida fins ara i fer-ne un replantejament general basat en l’equitat, la seguretat i la independència científica i docent.
La necessitat d’impugnar en la seva globalitat el Pla Serra Hunter II, ja que és una eina de destrucció de carreres docents i investigadores i de violació de l’autonomia universitària.
L’exigència d’assegurar la carrera docent i investigadora i, complint els acords presos en el conveni col•lectiu vigent, procedint a la regularització dels “falsos” professors i professores associats contemplada a la Disposició Addicional Segona del conveni i a l’estabilització de cada plaça de Lector i Ramón i Cajal que s’extingeixi, acceptant totes les acreditacions de les diferents agències (AQU i ANECA), com també queda recollit en el conveni.
La negativa a permetre cap agressió en les condicions docents, de recerca i laborals del conjunt del professorat, ja sigui baixada de retribucions, ja sigui incrementant les hores de dedicació.
La idoneïtat d’anar cap a la convocatòria d’una gran assemblea de tot el PDI de les universitats públiques catalanes per fer prevaler els principis de la universitat pública.
La urgència d’establir ponts entre tots els sectors de la comunitat universitària, ja que tots ells són els atacats, i entre la universitat i el teixit social català en la defensa d’un dret, el de l’educació superior, indispensable en el camí de la sortida de la situació actual.
divendres, 27 de juliol del 2012
La CGT ante la reforma de la Ley del Aborto
Ante el anuncio del ministro Gallardón de su intención de reformar la
Ley Orgánica 2/2010 de 3 de marzo, de salud sexual y reproductiva y de
la interrupción voluntaria del embarazo, la CGT quiere manifestar lo
siguiente:
Los posicionamientos ultra conservadores, reaccionarios y
retrógrados que preconizan sectores del PP y de la jerarquía
eclesiástica católica, pretenden imponer un integrismo radical y
religioso por la vía de la normativa legal. El control del
cuerpo de la mujer siempre ha sido, a lo largo de la historia, una
obsesión patriarcal, dando a entender que las mujeres somos propiedad de
los varones y por tanto no estamos capacitadas para decidir y tomar
decisiones.
El derecho a elegir es solo un aspecto más de un tema mucho más amplio que el de los derechos reproductivos, esto es: el derecho de las mujeres a decidir sobre nuestro cuerpo, nuestra vida reproductiva y sobre cuándo queremos ser madres. A pesar de que en las décadas recientes la batalla se ha centrado alrededor del derecho al aborto, los derechos reproductivos incluyen mucho más que poner fin a un embarazo no deseado, ya que comprende también la decisión de tener hijos o no, para lo que es imprescindible la recuperación de las políticas de planificación que han hecho desaparecer tanto los gobiernos del PP como los del PSOE.
La propuesta del Gobierno, a través del ministro de justicia, de recuperar la Ley de supuestos significa retroceder en libertades, poniendo en peligro la vida y la seguridad de las mujeres, es decir, quieren obligarnos a llevar adelante un embarazo aún cuando “el feto tenga graves minusvalías o malformaciones”. Un despropósito poco entendible que no se puede permitir.
La eliminación del derecho de las jóvenes de 16 y 17 años a decidir supondrá un aumento de los abortos clandestinos, que incidirá negativamente en la salud y seguridad de las mujeres.
Las mujeres consideramos este anuncio como un ataque directo a nuestra autonomía, un ataque de la derecha ultra conservadora, a quien solo interesa la capacidad reproductiva que poseemos.
ANTE TODO ELLO LA CGT EXIGE:
Libre elección de la mujer sobre su cuerpo, sin sobres informativos ni períodos de reflexión
Igualdad territorial y gratuidad en todo el estado
Eficaces políticas de anticoncepción incluidas en la seguridad social y aplicables universalmente
Inclusión de una materia afectivo sexual en los currículos escolares
Formación específica para el personal sanitario, educativo y servicios sociales.
Seguridad jurídica tanto para las mujeres que deciden interrumpir su embarazo como para el personal que lo realiza.
Secretariado Permanente del Comité Confederal
El derecho a elegir es solo un aspecto más de un tema mucho más amplio que el de los derechos reproductivos, esto es: el derecho de las mujeres a decidir sobre nuestro cuerpo, nuestra vida reproductiva y sobre cuándo queremos ser madres. A pesar de que en las décadas recientes la batalla se ha centrado alrededor del derecho al aborto, los derechos reproductivos incluyen mucho más que poner fin a un embarazo no deseado, ya que comprende también la decisión de tener hijos o no, para lo que es imprescindible la recuperación de las políticas de planificación que han hecho desaparecer tanto los gobiernos del PP como los del PSOE.
La propuesta del Gobierno, a través del ministro de justicia, de recuperar la Ley de supuestos significa retroceder en libertades, poniendo en peligro la vida y la seguridad de las mujeres, es decir, quieren obligarnos a llevar adelante un embarazo aún cuando “el feto tenga graves minusvalías o malformaciones”. Un despropósito poco entendible que no se puede permitir.
La eliminación del derecho de las jóvenes de 16 y 17 años a decidir supondrá un aumento de los abortos clandestinos, que incidirá negativamente en la salud y seguridad de las mujeres.
Las mujeres consideramos este anuncio como un ataque directo a nuestra autonomía, un ataque de la derecha ultra conservadora, a quien solo interesa la capacidad reproductiva que poseemos.
ANTE TODO ELLO LA CGT EXIGE:
Libre elección de la mujer sobre su cuerpo, sin sobres informativos ni períodos de reflexión
Igualdad territorial y gratuidad en todo el estado
Eficaces políticas de anticoncepción incluidas en la seguridad social y aplicables universalmente
Inclusión de una materia afectivo sexual en los currículos escolares
Formación específica para el personal sanitario, educativo y servicios sociales.
Seguridad jurídica tanto para las mujeres que deciden interrumpir su embarazo como para el personal que lo realiza.
Secretariado Permanente del Comité Confederal
dilluns, 16 de juliol del 2012
La CGT de Catalunya crida a la mobilització contra les mesures econòmiques del govern espanyol
Davant les noves mesures i retallades aprovades pel govern del PP el 13
de juliol, des de la CGT de Catalunya es fa una crida a la mobilització.
La gravetat del moment requereix una actuació ferma i decidida.
Alguns materials:
- El comunicat del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya cridant a la mobilització en els propers dies contra les mesures econòmiques del govern espanyol i amb la vista posada en la necessària vaga general per a la tardor, comunicat que teniu en document adjunt o en el web http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article7515
- El text del R.D. 20/2012 de 13 de juliol, de les retallades socials massives del govern del PP, anomenat eufemísticament "de medidas para garantizar la estabilidad presupuestaria y de fomento de la competitividad", que teniu en document adjunt o en el web http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article7517
- El comunicat del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya realitzat després de l'anunci de les noves mesures per part de Rajoy l'11 de juliol, que teniu en document adjunt.
----------------------------------------------------------------------------------------------
Cap a una VAGA de la societat ... en GENERAL
Ja fa temps que la CGT comparteix amb sindicats alternatius i de base i amb moviments socials d’esquerres la clara i absoluta necessitat de treballar i, millor encara, de treballar plegats per a establir un marc d’oposició constant i efectiu contra les polítiques regressives i destructives que els últims anys els parlaments europeu, espanyol i català ens estan imposant sota la justificació de la crisi econòmica.
No importa si és el sistema capitalista o les polítiques neoliberals les que determinen que tot ha de funcionar sota l’únic imperi dels diners i de l’acumulació d’aquests, tant se val. El que importa és que aquells que s’omplen la boca dient que ens representen i que són demòcrates perquè es presenten a eleccions cada quatre anys, estan sota la pressió d’uns altres que ningú no ha escollit i que són els que posseeixen el poder econòmic, al qual els primers se sotmeten tot elaborant les lleis que a nosaltres ens ofeguen.
Som la gran majoria dels ciutadans, els que vivim, o vivíem, d’un sou mensual els qui rebem les garrotades de les retallades; som els cuidadors de tercers que no rebem l’ajut promès; som les malaltes que confiem en el sistema sanitari públic les qui hem de pagar més cares les receptes i hem de patir retallades a l’atenció dels CAP o a les intervencions als hospitals; som els discapacitats que ens retallen la nostra integració; som els estudiants que patim la pujada de les matrícules; som els ecologistes que veiem que ens destrossen el litoral per poder edificar ports nàutics o més xiringuitos a costa de la costa; som les treballadores de l’empresa pública que veiem com el nostre sou es congela primer i es rebaixa després en tant que els nostres caps continuen en cotxes oficials per anar a sopars de ric; som els empleats no funcionaris de les empreses públiques que patim les mateixes retallades econòmiques i encara més tisorades de condicions laborals; som els de les empreses privatitzades del transport que fem la mateixa feina que els de la pública, cobrem menys i tenim menys garanties; som els desnonats perquè un dia vam creure el que se’ns deia que podríem comprar i després ens han deixat sense poder pagar; som les acomiadades després de 30 anys a l’empresa perquè no som rendibles i som barates de substituir; som els qui ells anomenen antisistema perquè a més de no voler que ens retallin sous tampoc volem que ens retallin drets i llibertats i se’ns pixin a sobre; som els treballadors vinguts de fora, usats com a mà d’obra barata i als que, al drama de les retallades, s’hi afegeix la negació dels drets bàsics de ciutadania i, ara, també de l’assistència sanitària; som...
Per tot això refusem frontalment totes les mesures econòmiques d’aquest i de l’anterior govern: perquè no són per a la defensa del nivell i qualitat de vida de la població sinó de l’economia d’uns pocs. Considerem positives totes les accions que es facin per cercar unitat d’acció entre aquells que, d’una manera o una altra, sabem que aquest no és el nostre sistema social i en volem un altre. Estem segurs que cal una mobilització permanent, diversa, imaginativa, sorollosa i creativa per tal de fer que la societat tota vagi prenent el tren de no deixar a les mans d’altres la gestió de la seva vida. Ara mateix, totes les convocatòries que rebutgin les retallades i el manteniment de l’estatus de poder establert les hem de sentir com a nostres. Hi hem de participar en la mesura de les nostres possibilitats, no de les nostres afinitats.
Ja hi ha preparades mobilitzacions i vagues per al juliol i setembre, a empreses, barris i sectors; també vagues de consum. Tot això pot crear bones condicions per a una vaga general -cap a la tardor- real, forta i efectiva. Una vaga que aplegui a qui treballa i a qui ha perdut la feina, a qui estudia i a qui té cura de la llar, a qui rep la pensió i a qui no té contracte...
La vaga general no és l’acció d’un sol dia ni resol res per ella mateixa: funciona i té sentit si és la culminació d’un procés i la demostració de què junts podrem arribar a canviar les coses.
Aquesta darrera tongada de retallades ha deixat palès que aquest govern, més que cap altre, només té els ulls posats en els bitllets que hi ha a les seves butxaques i a les dels seus amics i/o propietaris. No té cap respecte per a l’ésser humà, sigui migrant, malalt crònic, pensionista... No té respecte per cap pacte social que estableixi que qui treballa és un ésser digne que no hauria de poder ser despatxat, sense avís, només perquè el cost, en diners, de fer-ho és pràcticament zero. Ja només faltava el ¡que se jodan!, ara ja ens ho han dit alt i clar.
Som-hi tots i totes, cadascú a la seva manera i amb les seves propostes, però tots cap a aturar aquestes malifetes i a sentir-nos capaços de rellançar les alternatives que tant de temps fa que la societat, i nosaltres dins d’ella, proclamem. Exigim, defensem i creem: cooperatives econòmiques i socials, horts urbans i agraris que fomentin l’autoconsum ecològic, centres socials ocupats, banca ètica, energia neta, serveis públics de qualitat, empreses públiques al servei de la població, recuperació d’espais públics a les ciutats, una agricultura al servei de la sobirania alimentària de les persones...
Tot això és el que realment motiva i el que s’aconsegueix amb una vaga general: revertir la situació des de la negativa crisi que ens imposa el Capital a la positiva societat amb justícia social i llibertats individuals i col·lectives que serem capaços de fer si som els amos de les nostres pròpies vides.
Secretariat Permanent CGT Catalunya, a 15 de juliol de 2012
Alguns materials:
- El comunicat del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya cridant a la mobilització en els propers dies contra les mesures econòmiques del govern espanyol i amb la vista posada en la necessària vaga general per a la tardor, comunicat que teniu en document adjunt o en el web http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article7515
- El text del R.D. 20/2012 de 13 de juliol, de les retallades socials massives del govern del PP, anomenat eufemísticament "de medidas para garantizar la estabilidad presupuestaria y de fomento de la competitividad", que teniu en document adjunt o en el web http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article7517
- El comunicat del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya realitzat després de l'anunci de les noves mesures per part de Rajoy l'11 de juliol, que teniu en document adjunt.
----------------------------------------------------------------------------------------------
Cap a una VAGA de la societat ... en GENERAL
Ja fa temps que la CGT comparteix amb sindicats alternatius i de base i amb moviments socials d’esquerres la clara i absoluta necessitat de treballar i, millor encara, de treballar plegats per a establir un marc d’oposició constant i efectiu contra les polítiques regressives i destructives que els últims anys els parlaments europeu, espanyol i català ens estan imposant sota la justificació de la crisi econòmica.
No importa si és el sistema capitalista o les polítiques neoliberals les que determinen que tot ha de funcionar sota l’únic imperi dels diners i de l’acumulació d’aquests, tant se val. El que importa és que aquells que s’omplen la boca dient que ens representen i que són demòcrates perquè es presenten a eleccions cada quatre anys, estan sota la pressió d’uns altres que ningú no ha escollit i que són els que posseeixen el poder econòmic, al qual els primers se sotmeten tot elaborant les lleis que a nosaltres ens ofeguen.
Som la gran majoria dels ciutadans, els que vivim, o vivíem, d’un sou mensual els qui rebem les garrotades de les retallades; som els cuidadors de tercers que no rebem l’ajut promès; som les malaltes que confiem en el sistema sanitari públic les qui hem de pagar més cares les receptes i hem de patir retallades a l’atenció dels CAP o a les intervencions als hospitals; som els discapacitats que ens retallen la nostra integració; som els estudiants que patim la pujada de les matrícules; som els ecologistes que veiem que ens destrossen el litoral per poder edificar ports nàutics o més xiringuitos a costa de la costa; som les treballadores de l’empresa pública que veiem com el nostre sou es congela primer i es rebaixa després en tant que els nostres caps continuen en cotxes oficials per anar a sopars de ric; som els empleats no funcionaris de les empreses públiques que patim les mateixes retallades econòmiques i encara més tisorades de condicions laborals; som els de les empreses privatitzades del transport que fem la mateixa feina que els de la pública, cobrem menys i tenim menys garanties; som els desnonats perquè un dia vam creure el que se’ns deia que podríem comprar i després ens han deixat sense poder pagar; som les acomiadades després de 30 anys a l’empresa perquè no som rendibles i som barates de substituir; som els qui ells anomenen antisistema perquè a més de no voler que ens retallin sous tampoc volem que ens retallin drets i llibertats i se’ns pixin a sobre; som els treballadors vinguts de fora, usats com a mà d’obra barata i als que, al drama de les retallades, s’hi afegeix la negació dels drets bàsics de ciutadania i, ara, també de l’assistència sanitària; som...
Per tot això refusem frontalment totes les mesures econòmiques d’aquest i de l’anterior govern: perquè no són per a la defensa del nivell i qualitat de vida de la població sinó de l’economia d’uns pocs. Considerem positives totes les accions que es facin per cercar unitat d’acció entre aquells que, d’una manera o una altra, sabem que aquest no és el nostre sistema social i en volem un altre. Estem segurs que cal una mobilització permanent, diversa, imaginativa, sorollosa i creativa per tal de fer que la societat tota vagi prenent el tren de no deixar a les mans d’altres la gestió de la seva vida. Ara mateix, totes les convocatòries que rebutgin les retallades i el manteniment de l’estatus de poder establert les hem de sentir com a nostres. Hi hem de participar en la mesura de les nostres possibilitats, no de les nostres afinitats.
Ja hi ha preparades mobilitzacions i vagues per al juliol i setembre, a empreses, barris i sectors; també vagues de consum. Tot això pot crear bones condicions per a una vaga general -cap a la tardor- real, forta i efectiva. Una vaga que aplegui a qui treballa i a qui ha perdut la feina, a qui estudia i a qui té cura de la llar, a qui rep la pensió i a qui no té contracte...
La vaga general no és l’acció d’un sol dia ni resol res per ella mateixa: funciona i té sentit si és la culminació d’un procés i la demostració de què junts podrem arribar a canviar les coses.
Aquesta darrera tongada de retallades ha deixat palès que aquest govern, més que cap altre, només té els ulls posats en els bitllets que hi ha a les seves butxaques i a les dels seus amics i/o propietaris. No té cap respecte per a l’ésser humà, sigui migrant, malalt crònic, pensionista... No té respecte per cap pacte social que estableixi que qui treballa és un ésser digne que no hauria de poder ser despatxat, sense avís, només perquè el cost, en diners, de fer-ho és pràcticament zero. Ja només faltava el ¡que se jodan!, ara ja ens ho han dit alt i clar.
Som-hi tots i totes, cadascú a la seva manera i amb les seves propostes, però tots cap a aturar aquestes malifetes i a sentir-nos capaços de rellançar les alternatives que tant de temps fa que la societat, i nosaltres dins d’ella, proclamem. Exigim, defensem i creem: cooperatives econòmiques i socials, horts urbans i agraris que fomentin l’autoconsum ecològic, centres socials ocupats, banca ètica, energia neta, serveis públics de qualitat, empreses públiques al servei de la població, recuperació d’espais públics a les ciutats, una agricultura al servei de la sobirania alimentària de les persones...
Tot això és el que realment motiva i el que s’aconsegueix amb una vaga general: revertir la situació des de la negativa crisi que ens imposa el Capital a la positiva societat amb justícia social i llibertats individuals i col·lectives que serem capaços de fer si som els amos de les nostres pròpies vides.
Secretariat Permanent CGT Catalunya, a 15 de juliol de 2012
dimecres, 4 de juliol del 2012
Carta oberta d'agraïment al Vicerector Dr. Bernardos, per la web d'avantatges pel personal UB.
Benvolgut Dr. Bernardos
Vicerector d'Economia
Benvolgut senyor,
Fa uns dies vam rebre un missatge seu en el qual ens indicava ques'havia tornat a posar en marxa el pla d'avantatges per als treballadors i treballadores de la UB i volem agrair-vos el treball fet per tal de
ajudar les nostres malmeses economies. En revisar quines son aquests fantàstics avantatges dels que podem gaudir pel fet de ser treballadors i treballadores de la UB, ens adonem que la majoria noson primordials per les nostres famílies en aquests moments d'austeritat.
Penseu, senyor vicerector que hem patit dos importants i consecutives disminucions de sou i d'altra banda importants pujades de impostos com ara l'IBI, i de subministraments com l'electricitat, el gas, els combustibles i de serveis també essencials com els transports, les escoles, llars d'infants, activitats extra-escolars, etc.
Es per aquest motiu que volem col·laborar en tan encomiable tasca i suggerir-vos a continuació altres avantatges que podríeu negociar i que ens farien més servei en la nostra situació actual:
- Descomptes a supermercats en productes de primera necessitat com pa, llegums, carns, embotits, peix, pasta, productes de neteja i higiene, etc....
- Per als treballadors que tenen fills menors descomptes en llars d'infants, colònies, esplais, llibres i material escolar, roba, etc.
- Aprofitant que la UB te una certa relació amb directius de l'empresa Abertis podríeu negociar descomptes en els peatges de les autopistes".
- També hem pensat que, donat que vostè te una certa experiència en el sector immobiliari, podria negociar pròrrogues sense cost en les nostres hipoteques, lloguers més baixos, etc.
Desgraciadament, senyor vicerector, la majoria del PAS de la UB a hores d'ara té seriosos problemes per fer front a les despeses bàsiques d'una família així que els avantatges en tractaments de bellesa, subscripcions a revistes, descomptes en botigues de roba exclusiva, viatges, etc no són coses que a hores d'ara resolguin gaires problemes del nostre dia a dia.
Molt agraïts i a la seva disposició,
El PAS de la secció sindical de la CGT-UB
Vicerector d'Economia
Benvolgut senyor,
Fa uns dies vam rebre un missatge seu en el qual ens indicava ques'havia tornat a posar en marxa el pla d'avantatges per als treballadors i treballadores de la UB i volem agrair-vos el treball fet per tal de
ajudar les nostres malmeses economies. En revisar quines son aquests fantàstics avantatges dels que podem gaudir pel fet de ser treballadors i treballadores de la UB, ens adonem que la majoria noson primordials per les nostres famílies en aquests moments d'austeritat.
Penseu, senyor vicerector que hem patit dos importants i consecutives disminucions de sou i d'altra banda importants pujades de impostos com ara l'IBI, i de subministraments com l'electricitat, el gas, els combustibles i de serveis també essencials com els transports, les escoles, llars d'infants, activitats extra-escolars, etc.
Es per aquest motiu que volem col·laborar en tan encomiable tasca i suggerir-vos a continuació altres avantatges que podríeu negociar i que ens farien més servei en la nostra situació actual:
- Descomptes a supermercats en productes de primera necessitat com pa, llegums, carns, embotits, peix, pasta, productes de neteja i higiene, etc....
- Per als treballadors que tenen fills menors descomptes en llars d'infants, colònies, esplais, llibres i material escolar, roba, etc.
- Aprofitant que la UB te una certa relació amb directius de l'empresa Abertis podríeu negociar descomptes en els peatges de les autopistes".
- També hem pensat que, donat que vostè te una certa experiència en el sector immobiliari, podria negociar pròrrogues sense cost en les nostres hipoteques, lloguers més baixos, etc.
Desgraciadament, senyor vicerector, la majoria del PAS de la UB a hores d'ara té seriosos problemes per fer front a les despeses bàsiques d'una família així que els avantatges en tractaments de bellesa, subscripcions a revistes, descomptes en botigues de roba exclusiva, viatges, etc no són coses que a hores d'ara resolguin gaires problemes del nostre dia a dia.
Molt agraïts i a la seva disposició,
El PAS de la secció sindical de la CGT-UB
dimarts, 26 de juny del 2012
dijous, 17 de maig del 2012
Eleccions al Comité d'empresa del PDI laboral de la UB
El proper dimecres 23 de maig es realitzaran les eleccions al Comité d'empresa del PDI laboral de la UB.
La CGT UB presenta una candidatura formada per diferent professorat laboral de la UB.
"PER UNA UNIVERSITAT DE BARCELONA, PÚBLICA I DE QUALITAT" és el text que marca el punt de partida de la nostra candidatura.
VOTA CGT
La CGT UB presenta una candidatura formada per diferent professorat laboral de la UB.
"PER UNA UNIVERSITAT DE BARCELONA, PÚBLICA I DE QUALITAT" és el text que marca el punt de partida de la nostra candidatura.
VOTA CGT
dimarts, 15 de maig del 2012
CGT convoca concentracions en solidaritat amb Laura Gómez els dies 10 i 17 de maig a Barcelona
Fem una crida a les organitzacions socials, sindicals, …… i a tota la ciutadania, a participar en les concentracions i actes es convoquin per la llibertat de Laura Gómez.
Dijous 10 de maig
18:00 hores, concentració a Via Laietana 18.
Dijous 17 de maig
9:00 a 10:30 hores, concentració davant de l’Audiència Provincial (Lluís Companys 14, junt Arc de Triomf)
11:30h concentració davant del Parlament, fins que acabi la compareixença de Felip Puig sobre el 29 M
17:30h manifestació des de Delegació del Govern (Mallorca/Roger de Llúria)
Les detencions i posterior ingrés a la presó de tres estudiants durant la jornada de vaga general del 29 de Març de 2012 i la posterior detenció i empresonament de la Secretària d’Organització de la CGT de Barcelona, Laura Gómez, encara avui a la presó, són una expressió de la voluntat de la Conselleria d’Interior d’establir, en una societat democràtica, un règim de terror i repressió que fins a ara era exclusiu del totalitarisme i el feixisme d’èpoques passades.
Considerem de tota manera inacceptable que siguin certs partits polítics i el Govern de la Generalitat qui, en l’ús del seu poder i capacitat de pressió, atemptin contra drets fonamentals com el dret a la vaga i el dret de manifestació.
Les pressions del poder polític sobre la Fiscalia i d’ambdós sobre els jutjats d’Instrucció han tingut com a conseqüència l’adopció de mesures de presó preventiva per a aquestes persones. En el cas de Laura Gómez es tracta d’una clara mesura d’intimidació a les organitzacions anarcosindicalistes en un moment que les mateixes comencen a ocupar un lloc central en les reivindicacions de la classe treballadora i dels moviments socials i veïnals.
Esperem que l’acció de la justícia respongui als principis d’independència que se’ls suposa i que actuacions com la posada en llibertat dels tres estudiants tinguin continuïtat en l’alliberament sense condicions i immediat de la companya Laura.
No és comprensible que una persona sense antecedents penals de cap tipus sigui condemnada a presó per uns fets que no justifiquen semblant pena, mentre delinqüents convictes i confesos, polítics corruptes, i fins i tot personatges de les altes instàncies de l’Estat, reben tractes de favor, quan no es passegen lliurement pels carrers fins i tot una vegada condemnats.
Laura som tots i totes, la seva lluita és la nostra i la repressió que ara pateix ha de ser contestada per la societat en el seu conjunt, amb l’objectiu d’impedir que l’actual deriva de la classe política instauri en les nostres vides la por i la renúncia a la lluita pels nostres drets.
LAURA LLIBERTAT!!
PROU REPRESSIÓ!!
divendres, 11 de maig del 2012
12M-15M: nosaltres també hi serem
Les classes populars estem
patint directament les polítiques de reprivatitzadores i de retallades
de drets laborals i socials. Treballadors/es amb i sense contracte, més o
menys precaris, migrants i autòctons així com també les persones
aturades, jubilades, estudiants, joves ..., totes hem vist com en els
darrers anys, a l'empara de la crisi capitalista, les nostres condicions
de vida i expectatives de futur han empitjorat ràpidament i de manera
acusada.
Durant aquest temps, i de manera especial en el darrer any, hem estat sortint un dia i l'altre al carrer. Hem ocupat places i hem fet vagues. Hem alçat la veu reclamant una sortida a la crisi a favor de la majoria de la població i no a favor dels propietaris del capital, que encara avui segueixen rebent quantitats ingents de diner públic en forma de rescat als bancs, subvencions a grans empreses i amnisties fiscals. La més recent, ha estat la vaga del 29 de març, on milions de treballadors/es, aturats/des, joves i pensionistes a tot l'Estat vam plantar cara a la cruel política econòmica del govern central.
La Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya aplaudim les iniciatives previstes pels dies 12 a 15 de maig a diferents viles i ciutats. La defensa d'una societat més justa, amb igualtat econòmica i de drets i lliure de qualsevol forma d'opressió té una continuació en aquestes jornades de lluita que, esperem, serveixin per convertir la protesta en la construcció d'alternatives.
Per tot això, us animem a tots/es a difondre les convocatòries dels dies 12-15 de maig, a participar-hi i a treballar pel seu èxit. Ho farem des de la modèstia però amb la força del nostre convenciment. I amb el record ben viu de la nostra companya Laura que, empresonada per defensar els drets laborals i la justícia social, no ens podrà acompanyar al carrer aquests dies.
Durant aquest temps, i de manera especial en el darrer any, hem estat sortint un dia i l'altre al carrer. Hem ocupat places i hem fet vagues. Hem alçat la veu reclamant una sortida a la crisi a favor de la majoria de la població i no a favor dels propietaris del capital, que encara avui segueixen rebent quantitats ingents de diner públic en forma de rescat als bancs, subvencions a grans empreses i amnisties fiscals. La més recent, ha estat la vaga del 29 de març, on milions de treballadors/es, aturats/des, joves i pensionistes a tot l'Estat vam plantar cara a la cruel política econòmica del govern central.
La Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya aplaudim les iniciatives previstes pels dies 12 a 15 de maig a diferents viles i ciutats. La defensa d'una societat més justa, amb igualtat econòmica i de drets i lliure de qualsevol forma d'opressió té una continuació en aquestes jornades de lluita que, esperem, serveixin per convertir la protesta en la construcció d'alternatives.
Per tot això, us animem a tots/es a difondre les convocatòries dels dies 12-15 de maig, a participar-hi i a treballar pel seu èxit. Ho farem des de la modèstia però amb la força del nostre convenciment. I amb el record ben viu de la nostra companya Laura que, empresonada per defensar els drets laborals i la justícia social, no ens podrà acompanyar al carrer aquests dies.
dilluns, 7 de maig del 2012
Manifest Antirepressiu Reraguarda en Moviment
Contra la retallada de llibertats i la criminalització de la resistència als ajustos estructurals, justícia social!
Per sortir de la crisi econòmico-financera,
els governs català i espanyol han apostat per un programa d’ajustos
estructurals que implica un enduriment de les condicions de vida de tota
la població i una escalada de violència econòmica, institucional,
judicial i policial. Enlloc de processar els responsables de la crisi,
han optat per rescatar els bancs que van generar la bombolla financera,
per amnistiar el frau fiscal i per un paquet de reformes i retallades
que violenten les nostres vides: la reforma del sistema de pensions; la
reforma laboral i de la negociació col·lectiva; la modificació de la
Constitució per fixar el dèficit públic i els anuncis de reforma de la
llei d’avortament i del codi penal, que instaura un autèntic estat
d’excepció en l’exercici dels drets i llibertats. Les retallades
pressupostàries a l’educació i sanitat públiques, als pressupostos de
cooperació, d’ajut a les famílies, a dones en situació de violència
masclista, a les persones en situació d’exclusió social o de diversitat
funcional (dependència), a la promoció de la igualtat de gènere, ens
aboquen a un augment de les desigualtats, la pobresa, l’exclusió i la
conflictivitat social.
Durant els darrers quatre anys milions de
persones, organitzacions socials, sindicals i polítiques s’han
mobilitzat en contra d’aquestes mesures sense èxit. El 15 de maig de
2011, milions de persones van prendre els carrers i places de tot
l’Estat i s’engegà un procés d’organització social des de la base sense
precedents, fruit de la indignació generalitzada amb la gestió
institucional de la crisi i els privilegis de la classe política i la
banca, que reclamà un altre model socioeconòmic alternatiu al
capitalisme salvatge, i arribà a concertar el suport de prop del 80% de
la població d’arreu de l’Estat. La nostra veu no ha estat escoltada i la
resposta ha estat l’assetjament i la repressió policial: milers d’
identificacions, multes i detencions , i nombrosos episodis de
brutalitat policial que, a més, s’han saldat amb total impunitat, tant a
nivell judicial com institucional.
Quan s’agreugen les desigualtats i es
contesta amb la repressió qualsevol forma de protesta o resistència, el
conflicte social està servit. Sobren exemples històrics: les revoltes
contra els ajustos estructurals durant els anys 80 a Amèrica Llatina: la
guerra de l’aigua contra la privatització d’aquest recurs a Bolívia
l’any 2000; les revoltes àrabs a Tunisia, Argèlia, Egipte, Iemen i
Marroc durant l’any 2011…en són alguns. Aquí i ara, quan ens acostem als
sis milions de persones aturades i s’ instaura un règim de
semiesclavatge al món laboral, s’esmicolen les conquestes socials que
han costat segles de lluites i la frustració s’arrela en la població,
quan les mobilitzacions contra reformes i retallades no troben resultats
tangibles, el desencís està esclatant als carrers.
Els governs català i espanyol estan
promovent una lectura estereotipada del que succeeix, creant enemics
públics ‘de manual’ (violents, estrangers, ciberterroristes…) i generant
un clima de terror per legitimar les mesures impopulars i il·legítimes
adoptades, fins i tot convidant a la població a denunciar altres
persones a través de pàgines web de la policia. Nosaltres diem que és
urgent i necessari obrir un procés de reflexió col·lectiva sobre les
causes de la creixent conflictivitat social, que assenyali com a orígen
d’aquestes violències els ajustos estructurals, i no es quedi en donar
explicacions estereotipades de les seves conseqüències. No serà amb
criminalització i repressió com aturarem l’escalada de violència que
han desfermat aquestes polítiques, sinó amb justícia social i processos
democràtics des de la base.
________________ Per tot això, exigim ________________
– Retirada de totes les reformes i retallades pressupostàries.
– Derogació de la Llei d’Estrangeria i tancament dels Centres d’Internament d’Estrangers.
– L’absolució i llibertat immediata de totes les persones represaliades a totes les mobilitzacions de resistència als ajustos estructurals (29 de setembre de 2010, 1 de maig de 2011, 27 de maig de 2011, 15 de juny de 2011, 29 de març de 2012 i resta de processos).
– Prohibició de les bales de goma.
– Dimissió de Felip Puig i Jorge Fernández Díaz.
– Derogació de la Llei d’Estrangeria i tancament dels Centres d’Internament d’Estrangers.
– L’absolució i llibertat immediata de totes les persones represaliades a totes les mobilitzacions de resistència als ajustos estructurals (29 de setembre de 2010, 1 de maig de 2011, 27 de maig de 2011, 15 de juny de 2011, 29 de març de 2012 i resta de processos).
– Prohibició de les bales de goma.
– Dimissió de Felip Puig i Jorge Fernández Díaz.
La nostra millor arma: la solidaritat.
dijous, 3 de maig del 2012
Nosaltres, les persones en atur, us acusem
Al Consell de Govern del Banc Central Europeu
Nosaltres, les persones en atur, us acusem
divendres, 27 d’abril del 2012
PROU REPRESSIÒ - ADHESIONS LAURA LLIBERTAT
Llibertat immediata per a la Laura! Ja n’ni ha prou de repressió!
Les persones i organitzacions sotasignades ens adherim al següent manifest i ens solidaritzem amb la companya Laura Gómez exigint la seva immediata posada en llibertat.
El 25 d’abril la Jutgessa del Jutjat d’Instrucció núm. 23 de Barcelona va decretar presó sense fiança per a la Secretària d’Organització de la CGT-Barcelona amb els càrrecs d’incendi i subsidiàriament de danys, coaccions, delicte de desordres públics i delicte contra els drets fonamentals.
Els i les adherents considerem que han donat resultat les pressions polítiques, tant al jutjat com a la fiscalia, ja que consideren que una persona sense antecedents penals, amb domicili i treball fix i amb una filla, té risc de fugida i de reincidir abans fins i tot de ser jutjada i condemnada. Aquests barems no s’apliquen als banquers, ni als polítics investigats per la fiscalia anticorrupció als quals es deixa en llibertat. Realment ens qüestionem l’anomenada “independència” del poder judicial pel que fa a la resta de poders dins d’un mal anomenat “estat de dret”.
Considerem que no hi ha cap motiu que justifiqui la seva detenció i menys el seu ingrés a la presó, la qual cosa suposa un clar abús de poder i una violació del dret a no ser privat de llibertat.
No calia un circ mediàtic com el muntat pels mossos d´esquadra, necessitats d’intentar donar exemple detenint i reprimint a persones i organitzacions que protesten i qüestionen el sistema sense ser canalitzades pels “agents socials autoritzats i ensinistrats”.
Nosaltres anem amb la cara descoberta, no amaguem les nostres accions, les considerem justes i sense perill per a la integritat de ningú, per tant descartem que els mossos d´esquadra hagin d’investigar molt per saber que fem o deixem de fer.
Ens preguntem quan hi haurà una fiscalia especial que investigui els banquers, els polítics corruptes i els empresaris que han creat una crisi que està portant a milions de persones a l’exclusió social i la misèria. Per a quan una web amb totes les fotos dels delinqüents refinats que són tractats com a senyors pels poders públics? Per a quan una web amb les fotos dels mossos que han mutilat amb boles de goma i picat a cops de porra als ciutadans? Senyor Puig això sí és violència i vostè sempre la justifica.
Considerem que aquest empresonament és una venjança per part del govern de la Generalitat i del seu cos armat. No han pogut assimilar que el dia de la Vaga General la CGT amb altres organitzaciones i col·lectius aglutinéssin a més de 15.000 persones al matí recorrent el centre de la ciutat i a la tarda a més de 50.000. El que es pretén és provocar la por entre la ciutadania, perquè no ens mobilitzem i acatem les polítiques econòmiques sense obrir boca i per a això necessiten crear una imatge de violents totalment prefabricada des d’alguna oficina.
Mai s’avançarà cap a un món mes just per a les treballadores i als treballadors més desfavorides, si el conjunt de la ciutadania es deixa acovardir per una minoria de persones que conformen el poder i que contra la raó solament tenen la força dels cossos armats que els obeeixen cegament.
Que no quedi cap dubte, seguirem sortint al carrer i protestant igual que van fer els nostres avis, per defensar la llibertat i una societat més justa, seguirem lluitant contra les injustícies, no permetrem que ens porteu a les condicions laborals i socials del segle XIX com esteu pretenent entre els banquers i els polítics.
http://laurallibertat.wordpress.com/
dimecres, 25 d’abril del 2012
PRESÓ PER A LA SECRETÀRIA D’ORGANITZACIÓ DE CGT-BARCELONA
PRESÓ PER A LA SECRETÀRIA D’ORGANITZACIÓ DE CGT-BARCELONA
FELIP PUIG AUGMENTA EL SEU NOMBRE D’HOSTATGES
Avui dimecres 25 d’abril, la Jutgessa del Jutjat d’Instrucció nº 23 de Barcelona ha decretat presó sense fiança per la Secretària d’Organització de la CGT-Barcelona amb els càrrecs d’incendi, subsidiàriament de danys, coaccions, delicte de desordres públics i delicte contra els drets fonamentals.
La CGT considera que estan donant resultat les pressions polítiques, tant al jutjat com a la fiscalia, ja que la fiscalia considera que una persona sense antecedents penals, amb domicili fix, feina fixa i una filla que viu amb ella té risc de fuga i de reincidir abans fins i tot de ser jutjada i condemnada. Aquests barems no s’apliquen als banquers, ni als polítics investigats per la fiscalia anticorrupció, als que es deixa en llibertat. Realment ens qüestionem l’anomenada "independència judicial" respecte a la resta de poders dins d’un mal denominat "estat de dret".
Des de la CGT considerem que no hi ha cap motiu que justifiqui la seva detenció i, encara menys, el seu ingrés a la presó, cosa que suposa un clar abús de poder i una violació del dret a no ser privat de llibertat.
No calia un circ mediàtic com el muntat pels Mossos d’Esquadra, necessitats d’intentar donar exemple detenint i reprimint a persones i organitzacions que protesten i qüestionen el sistema sense ser canalitzades pels "agents socials autoritzats i ensinistrats".
Els afiliats i afiliades de CGT anem amb la cara descoberta, no amaguem les nostres accions, les considerem justes i sense perill per a la integritat de ningú, per tant descartem que els Mossos d’Esquadra hagin de investigar gaire per saber què fem o què deixem de fer.
La CGT ens preguntem quan hi haurà una fiscalia especial que investigui als banquers, polítics corruptes i empresaris que han creat una crisi que estan duent a milions de persones a l’exclusió social i la misèria. Quan hi haurà una web amb totes les fotos dels delinqüents de guant blanc que són tractats com a senyors pels poders públics? Quan hi haurà una web amb les fotos dels mossos que han mutilat amb boles de goma i colpejat a cops de porra ciutadans?. Senyor Puig, això sí que és violència i vostè sempre la justifica.
Considerem que aquest empresonament és una venjança per part del govern de la Generalitat i el seu cos armat. No han pogut assimilar que el dia de la Vaga General al matí, la CGT amb altres organitzacions, aglutinéssim a més de 15.000 persones recorrent el centre de la ciutat i a la tarda més de 50.000. El que es pretén és provocar la por entre la ciutadania, perquè no ens mobilitzem i acatem les polítiques econòmiques sense dir ni piu i per això necessiten crear una imatge de violents totalment prefabricada des d’alguna oficina.
La CGT, que no quedi dubte, seguirem sortint al carrer i protestant igual que van fer els nostres avis, per defensar la llibertat i una societat més justa, seguirem lluitant contra les injustícies, no permetrem que ens porteu a les condicions laborals i socials del segle XIX com esteu pretenent entre els banquers i els polítics.
PROU REPRESSIÓ. LLIBERTAT IMMEDIATA PER LA LAURA
Carlos Navarro, CGT-Premsa Barcelona
25 d’abril del 2012
(Per aclariment a l’Àrea de Comunicació dels Mossos us demanem que no canvieu el que signifiquen les nostres sigles. CGT vol dir Confederació General del Treball i no Confederació General de Treballadors. http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/...)
dimarts, 24 d’abril del 2012
dilluns, 23 d’abril del 2012
¿Qué defiende el Gobierno cuando defiende a Repsol?
El Observatorio de la Deuda en la
Globalización (ODG), el Observatorio de las Multinacionales en América
Latina (OMAL) y Ecologistas en Acción denuncian que, con la defensa de
Repsol, el Gobierno apuesta por el cambio climático, el no respeto a los
derechos humanos, la contaminación ambiental, la pérdida de
biodiversidad, la evasión de impuestos, un modelo neocolonial de
relaciones internacionales, la destrucción de empleos, los intereses de
muy pocas personas (muchas de las cuales no son españolas) y un modelo
energético obsoleto.
Repsol ha mostrado una absoluta indiferencia ante los derechos de las poblaciones indígenas en América Latina. Sin salir de Argentina, en el yacimiento de Cerro Bandera, los derechos de la comunidad mapuche Lonko Purran fueron sistemáticamente violados. En el yacimiento de Loma de la Lata sus habitantes, también mapuches, tienen hasta 17 metales pesados en su sangre, sufren trastornos nerviosos, enfermedades en la piel y hasta se han dado casos de anencefalia fetal. Por estos casos y otros similares, la empresa fue juzgada y condenada por el Tribunal Permanente de los Pueblos desde 2006.
Repsol es un agente importante en el calentamiento global. Las emisiones directas de la compañía ascienden a unos 30 millones de toneladas de CO2 equivalente. Pero esto solo es una parte ínfima de su responsabilidad en el cambio climático, ya que habría que sumarle las emisiones como consecuencia de la quema de los combustibles fósiles que produce, lo que supone más de 1.000 millones de toneladas de CO2 equivalente en un año. Las emisiones totales del Estado español en un año están en torno a los 400 millones de toneladas de CO2 equivalente.
Repsol actúa activamente en la pérdida de biodiversidad. Sus actividades extractivas están presentes en el Parque Nacional Madidi, Reserva de la Biosfera Pilon Lajas, Parque Nacional Isiboro Sécure, Parque Nacional Amboró, Parque Nacional Aguaragüe (todos en Bolivia), Parque Nacional Yasuni (Ecuador), o la Reserva Llancanelo (Argentina).
Repsol pretendía explotar los recursos del campo argentino de Vaca Muerta, recientemenete descubierto. Este campo contiene petróleo de esquisto. Para extraer ese crudo es necesario inyectar en el subsuelo grandes cantidades de substancias químicas, envenenándolo para siempre. Mientras otros países, como Francia, han prohibido ésta práctica por sus graves impactos, Repsol pretendía llevarla a cabo en Argentina.
Repsol representa un modelo de explotación neocolonial al que multinacionales “españolas” se apuntaron desde los años 90. Repsol compró YPF a un precio por debajo de su valor real. Para ello se subestimaron las reservas y se saneó la empresa con dinero público argentino antes de venderla. Por supuesto, tras la compra de YPF, el Tesoro Argentino perdió una parte importante de la renta petrolera que recibía. Repsol compró YPF por 13.158 millones de dólares en 1999. Ahora la empresa española se retiraría con un saldo positivo de 8.813 millones de dólares, aún sin indemnización. El golpe del Gobierno argentino es una prueba clara de que la correlación de fuerzas está cambiando.
Repsol es un ejemplo de empresa que evade impuestos. Es una de las multinacionales con sede en España (que no española) que cuenta con más presencia en paraísos fiscales, en donde tiene 13 filiales a través de las cuáles minimiza el pago de impuestos.
Repsol no crea empleos, sino que los ha estado destruyendo. El ejemplo de YPF tras su compra es paradigmático, pues miles de personas fueron despedidas. YPF tenía más de 55.000 trabajadores, de los que solo quedaron unos 6.000 después de la privatización. Además, la búsqueda de la competitividad le ha llevado a rebajar las condiciones de seguridad de sus plantas, lo que está detrás de la muerte de 9 trabajadores en la refinería de Puertollano.
Repsol no es una empresa española, simplemente tiene su sede en el Estado español. La mayoría de su accionariado está radicado en el exterior. Además, la defensa de sus accionistas es la defensa de los intereses privados de un porcentaje ínfimo de la población.
Por último, Repsol es el paradigma de un modelo energético con los días contados. En Argentina el pico del petróleo se había alcanzado en 1999 y, desde entonces, la producción de sus campos era decreciente. Ni la explotación del yacimiento de Vaca Muerta, ni otros como los que pretende explotar Repsol en Canarias o en la costa brasileña van a cambiar sustancialmente el panorama de agotamiento de los combustibles fósiles.
En conclusión, Ecologistas en Acción, OMAL y el ODG denuncian que al defender Repsol, el Gobierno: NO defiende los intereses de la ciudadanía; dedicando los tan necesitados fondos públicos al servicio del interés de unos cuantos, que actúan en total impunidad social, ambiental y fiscal. Exigimos que se ponga fin a ello, ahora.
Repsol ha mostrado una absoluta indiferencia ante los derechos de las poblaciones indígenas en América Latina. Sin salir de Argentina, en el yacimiento de Cerro Bandera, los derechos de la comunidad mapuche Lonko Purran fueron sistemáticamente violados. En el yacimiento de Loma de la Lata sus habitantes, también mapuches, tienen hasta 17 metales pesados en su sangre, sufren trastornos nerviosos, enfermedades en la piel y hasta se han dado casos de anencefalia fetal. Por estos casos y otros similares, la empresa fue juzgada y condenada por el Tribunal Permanente de los Pueblos desde 2006.
Repsol es un agente importante en el calentamiento global. Las emisiones directas de la compañía ascienden a unos 30 millones de toneladas de CO2 equivalente. Pero esto solo es una parte ínfima de su responsabilidad en el cambio climático, ya que habría que sumarle las emisiones como consecuencia de la quema de los combustibles fósiles que produce, lo que supone más de 1.000 millones de toneladas de CO2 equivalente en un año. Las emisiones totales del Estado español en un año están en torno a los 400 millones de toneladas de CO2 equivalente.
Repsol actúa activamente en la pérdida de biodiversidad. Sus actividades extractivas están presentes en el Parque Nacional Madidi, Reserva de la Biosfera Pilon Lajas, Parque Nacional Isiboro Sécure, Parque Nacional Amboró, Parque Nacional Aguaragüe (todos en Bolivia), Parque Nacional Yasuni (Ecuador), o la Reserva Llancanelo (Argentina).
Repsol pretendía explotar los recursos del campo argentino de Vaca Muerta, recientemenete descubierto. Este campo contiene petróleo de esquisto. Para extraer ese crudo es necesario inyectar en el subsuelo grandes cantidades de substancias químicas, envenenándolo para siempre. Mientras otros países, como Francia, han prohibido ésta práctica por sus graves impactos, Repsol pretendía llevarla a cabo en Argentina.
Repsol representa un modelo de explotación neocolonial al que multinacionales “españolas” se apuntaron desde los años 90. Repsol compró YPF a un precio por debajo de su valor real. Para ello se subestimaron las reservas y se saneó la empresa con dinero público argentino antes de venderla. Por supuesto, tras la compra de YPF, el Tesoro Argentino perdió una parte importante de la renta petrolera que recibía. Repsol compró YPF por 13.158 millones de dólares en 1999. Ahora la empresa española se retiraría con un saldo positivo de 8.813 millones de dólares, aún sin indemnización. El golpe del Gobierno argentino es una prueba clara de que la correlación de fuerzas está cambiando.
Repsol es un ejemplo de empresa que evade impuestos. Es una de las multinacionales con sede en España (que no española) que cuenta con más presencia en paraísos fiscales, en donde tiene 13 filiales a través de las cuáles minimiza el pago de impuestos.
Repsol no crea empleos, sino que los ha estado destruyendo. El ejemplo de YPF tras su compra es paradigmático, pues miles de personas fueron despedidas. YPF tenía más de 55.000 trabajadores, de los que solo quedaron unos 6.000 después de la privatización. Además, la búsqueda de la competitividad le ha llevado a rebajar las condiciones de seguridad de sus plantas, lo que está detrás de la muerte de 9 trabajadores en la refinería de Puertollano.
Repsol no es una empresa española, simplemente tiene su sede en el Estado español. La mayoría de su accionariado está radicado en el exterior. Además, la defensa de sus accionistas es la defensa de los intereses privados de un porcentaje ínfimo de la población.
Por último, Repsol es el paradigma de un modelo energético con los días contados. En Argentina el pico del petróleo se había alcanzado en 1999 y, desde entonces, la producción de sus campos era decreciente. Ni la explotación del yacimiento de Vaca Muerta, ni otros como los que pretende explotar Repsol en Canarias o en la costa brasileña van a cambiar sustancialmente el panorama de agotamiento de los combustibles fósiles.
En conclusión, Ecologistas en Acción, OMAL y el ODG denuncian que al defender Repsol, el Gobierno: NO defiende los intereses de la ciudadanía; dedicando los tan necesitados fondos públicos al servicio del interés de unos cuantos, que actúan en total impunidad social, ambiental y fiscal. Exigimos que se ponga fin a ello, ahora.
Continuen les retallades de drets i llibertats
Continuen les retallades de drets i llibertats:
la manifestació per la llibertat de les preses preventives del 29m se salda amb identificacions massives i dues detencions
Barcelona, 23 d'abril de 2012, @premsaindignada, - Ahir
es van detenir dues persones a Barcelona per unes pintades que
presumptament van realitzar durant la manifestació en solidaritat amb
les tres vaguistes que es troben privades de llibertat des del 29m. Les
vaguistes detingudes el dijous 19 d'abril i posades en llibertat amb
càrrecs el dissabte 21, dues d'elles amb una fiança de 6.000 €, van
assistir a la manifestació desitjant que Javi, Isma i Dani aviat puguin
ser també al carrer.
Abans d'iniciar-se la manifestació ja es va produir un gran desplegament de Mossos d'Esquadra, amb identificacions arbitràries massives -a més d’un centenar de persones segons informa La Directa (http://bit.ly/Iiekvg)- i retencions a manifestants que s'apropaven al punt de trobada, la plaça Catalunya. L'acció coercitiva no va tenir èxit, ja que la plaça es va omplir amb més de dos milers de ciutadanes
clamant per la llibertat de les tres vaguistes en presó preventiva des
del 29m i contra la repressió policial. La manifestació va començar a
les 18h i es va desenvolupar de forma pacífica per Via Laietana,
Avinguda Francesc Cambó, Forat de la Vergonya, Passeig Lluís Companys
fins a la Ciutadella, on s'ha donat la volta per finalitzar el
recorregut a Arc de Triomf.
Segons
relaten algunes persones de l'assemblea de Sants que es trobaven a la
terrassa del bar Lleida, lloc on es van produir les detencions pròxim
l'Arc de Triomf, una estona després d'acabada la manifestació un grup d'agents de paisà va emportar-se per la força un total de 5 persones,
causant gran alarma entre els clients. Un dispositiu conjunt
d’antiavalots de la guàrdia urbana i mossos d’esquadra les va conduir
cap als furgons policials per a identificar-les. L'operació es va saldar
amb dues d'aquestes persones traslladades a la comissaria de les
Rambles, on han passat la nit per declarar avui davant del jutge, en ser
suposadament identificades per la policia com autores de pintades
reivindicatives realitzades al llarg del recorregut de la manifestació.
Aquestes
detencions es produeixen tan sols dos dies després de l'anunci d'una
imminent "caça de bruixes" que va realitzar el comissari general de
coordinació territorial dels Mossos d'Esquadra, David Piqué,
durant l'acte de celebració del Dia de les Esquadres: "Es poden amagar
on vulguin, perquè els trobarem. Ja sigui en una cova o en una
claveguera, que és on s'amaguen les rates, o en una assemblea, que no
representa a ningú, o darrere d'una cadira d'una universitat", va
exclamar Piqué.
La
realització de pintades al carrer està tipificada en el codi civil com
falta i només en casos en què es danyin béns que integrin el patrimoni
històric, artístic o cultural de l'Estat es pot considerar delicte.
Aquestes detencions, com moltes altres mesures que s'estan duent a terme
últimament, són d'una gran desproporcionalitat respecte els actes
presumptament comesos. Múltiples associacions i juristes veuen en elles
una campanya repressiva orientada a crear una atmosfera de por per
dissuadir la ciutadania l'exercici de drets fonamentals com el
d'expressió i de reunió. També denuncien que es pretén desviar l'atenció
de les retallades en serveis públics, laborals, subsidis... que estan
generant una gran conflictivitat social. De fet, és realment
desproporcionat que presumptes autors de graffiti passin la nit a
comissaria ja que aquests actes se solen resoldre amb sancions
administratives, commutables en alguns casos per treballs per a la
comunitat, i molt rarament per la via penal.
+ info
#dretsenperill
Enllaços
- Més de 2.000 manifestants reclamen de nou l'alliberament dels vaguistes presos http://www.setmanaridirecta.info/noticia/mes-2000-manifestants-reclamen-nou-lalliberament-dels-vaguistes-presos
- La jutgessa no cedeix davant les pressions i decreta la llibertat pels vaguistes detinguts dijous http://www.setmanaridirecta.info/noticia/jutgessa-no-cedeix-davant-les-pressions-decreta-llibertat-pels-vaguistes-detinguts-dijous
- Felip Puig ordena detencions massives per la setmana prèvia al Primer de Maig i la cimera del BCE http://www.setmanaridirecta.info/noticia/felip-puig-ordena-detencions-massives-setmana-previa-celebracio-del-primer-maig
- EN EL ACTO DEL DIA DE LES ESQUADRES "Se pueden esconder en una cueva, en una cloaca o en una asamblea, pero les vamos a encontrar" http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/pueden-esconder-una-cueva-una-cloaca-una-asamblea-pero-les-vamos-encontrar-1688321
Subscriure's a:
Missatges (Atom)