Hi ha alternatives a les retallades i privatització dels serveis públics. A la UAB la secció sindical de la CGT n’hem presentat algunes. Gravant els ingressos de les fundacions privades de la UAB es pot compensar la disminució de la subvenció de la Generalitat sense tocar ni salaris ni drets laborals ni haver d’augmentar les matrícules. Alternatives a les retallades a la UAB 

29F Vaga General d'Universitats

 

Aquest dimecres 29 de febrer, els treballadors/es de totes les universitats públiques de Catalunya, tant PDI com PAS, estem cridats a la vaga junt amb els i les estudiants. Aquesta serà la segona jornada de vaga general a les universitats d’aquest curs, novament preparada i gestada des de la Plataforma Unitària en Defensa de les Universitats Públiques (PUDUP). No és l’inici de cap camí, ja que des de finals del curs passat professorat, investigadors/es i personal d’administració i serveis ens hem manifestat públicament i hem endegat diverses accions per a denunciar el desballestament de la universitat pública, l’agressió contra els drets dels seus treballadors i l’erosió de l’educació superior universal. La vaga del 17 de novembre passat va ser una escalada més en aquest procés de defensa de l’educació. La del proper dia 29 ho tornarà a ser i, en cap cas, serà el final d’una lluita que a poc a poc va donant els seus fruits, com mostren les constants rectificacions a que es ve uen obligats a fer alguns rectorats i la mateixa Generalitat.

Motius per a la vaga ens en sobren, i totes els coneixem. La retallada de més de 16% de l’any passat en la subvenció de la Generalitat a les universitats públiques s’ha consolidat enguany amb una retallada addicional de l’entorn de l’1,9%. Aquest curs s’han perdut prop de 500 llocs de treball en PDI, xifra que pot ser superior el proper curs i els següents. Dins del PAS s’estan produint acomiadaments i no renovacions de contractes també en diverses universitats, especialment en les més grans. A més, les nostres condicions laborals s’estan deteriorant, ja sigui per l’increment dels grups a les aules o per la saturació d’alguns serveis universitaris. I recentment la Generalitat ha notificat un increment en 2,5 hores de la jornada laboral del PAS (i per la seva banda, la UAB modifica a l’alça la dedicació docent del seu professorat) i una reducció del 3% del sou de la part de treballadors/es universitàries que depenen de l?administració autonòmica.

Però sobretot, el principal motiu per fer la vaga, i per preparar la seva continuïtat l’endemà del 29 de febrer, és que només la lluita ens permetrà defensar les universitats com un espai laboral digne i amb una clara funció social. Més enllà del que se’ns vol fer creure, les altes esferes de la Generalitat i de les diferents universitats són vulnerables a les nostres protestes i lluites, especialment en la mesura en què aquestes tenen continuïtat. La retallada de pressupost de les universitats del 5% que preparava la Generalitat s’ha quedat en l’1,9% després de la vaga de novembre. A la UAB la pressió constant del PDI ha impedit que el Consell de Govern aprovés la destrucció de llocs de treball de professorat per l’any vinent i ha fet dimitir al vice-rector d’economia i a la mateixa rectora. També la UB ha hagut de fer-se endarrere en la no renovació d’alguns contractes de PAS.

Ara mateix ens estem jugant el nostre futur. Com a treballadors i treballadores hi ha en joc les nostres condicions laborals i, fins i tot, la continuïtat del nostre lloc de treball. Però també s’està definint quin ha de ser el sentit de la nostra feina, si s’orienta vers les necessitats de les empreses i d’això que en diuen "mercat" o si s’entén com un bé públic al servei de la construcció d’una societat més justa. Nosaltres apostem per la segona opció. Defensem que cal aprimar l’esfera privada de les universitats (fundacions, spin-off, etc), que fomenta un model opac i, en gran part, causant de l’actual dèficit, en favor dels seus àmbits públics docents i de recerca. Defensem que l’accés a l’educació superior sigui un dret universal i no un privilegi. Per tot això, cridem a la vaga del 29 de febrer; també demanem a la comunitat universitària que doni suport a les mobilitzacions i a les diferents accions de lluita de la setmana que ara comença i, sobretot, a definir-ne conjuntament PDI, PAS i estudiants- la continuïtat.

El preavís de vaga pel PDI ha estat presentat per: CGT, CCOO, UGT i CSC

El preavís de vaga pel PAS ha estat presentat per: CGT, CAU-IAC i CSC

Seccions Sindicals de CGT a la UB i la UAB

Esto no es crisi, se llama capitalismo........

TOTES I TOTS A LES MANIFESTACIONS DEL DIUMENGE 19

DAVANT LA REFORMA LABORAL, MOBILITZACIÓ

Companyes i companys:

Com ja coneixeu el govern del PP, amb la complaença de CiU i dels empresaris, ha executat el mandat emanat des de la UE, Brussel·les i Alemanya, implantant una reforma laboral que carrega contra el benestar i la seguretat laboral de les i els treballadors del Estat espanyol i Catalunya.

Ni els tremola el pols, ni temen la resposta, quan reconeixen que aquesta reforma no crearà ocupació, però és el que els mercats exigeixen per recuperar la confiança.

Aquesta prepotència s’aplica dies després de la vergonyosa posada en escena del pacte que, aquests sindicats que signen pactes antisocials contra la classe treballadora, van acordar amb la patronal; aquest pacte que especialment apuntalava la pèrdua de salaris dels treballadors, la desregulació de les jornades laborals, els increments de la productivitat, la mobilitat funcional, en definitiva l’avantsala de la reforma.

Avui més que mai, hem de mobilitzar-nos en els centres de treball, als barris i al carrer, perquè aquesta reforma laboral ens l’apliquen els qui estan al servei de les empreses i els mercats financers, veritables artífexs de la crisi del capitalisme que volen fer pagar, una vegada més, a la classe treballadora.

Portem més d’un any oposant-nos a les successives retallades socials i laborals, que anteriors governs van imposar. El diumenge 19  convoquem a la mobilització contra aquesta reforma laboral. Els carrers de les principals ciutats de Catalunya s’han d’omplir del clam del poble contra aquesta nova agressió.

TOTES I TOTS A LES MANIFESTACIONS DEL DIUMENGE 19

A BARCELONA: PÇA. CATALUNYA / PORTAL DE L’ÀNGEL A LES 11 HORES

---

CONTRA LA REFORMA LABORAL I EL PACTE SOCIAL

El passat dia 11 de febrer es va posar en marxa, mitjançant "Decretazo", la més agressiva i destructora Reforma Laboral que els diferents governs s’han atrevit a implantar en les últimes dècades. Aquesta mesura suposa un retrocés de decennis en els drets laborals de totes i tots nosaltres i emprèn un camí que significarà major humiliació, precarietat, atur i exclusió social per la classe treballadora.

Els continguts més brutals d’aquesta reforma per al conjunt de les i els treballadors consisteixen en:

• Acomiadament procedent: aquí hi cap ja siguin causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció i de manera individual o col·lectiva. La baixa mèdica justificada entre 9 i 20 dies és causa d’acomiadament. Tot això per 20 dies d’indemnització per any treballat i amb 12 mensualitats com a límit.

• Acomiadament improcedent: passa de 45 dies per any i 42 mensualitats a 33 dies i 24 mensualitats. S’eliminen els salaris de tramitació.

• ERO: ja no seran supervisats per l’administració ni necessitaran acord. Es posaran en marxa en 15 dies i l’empresa acomiadarà a qui vulgui amb 20 dies per any i un màxim de 9 mensualitats. Serà FOGASA qui carregui amb una part de la indemnització. Els empleats públics podran ser acomiadaments per causes econòmiques.

• Contracte d’aprenentatge: serà amb una durada d’entre 1 i 3 anys. Podrem ser aprenents fins als 33 anys. Aquest contracte serà bonificat amb diners públics.

• Contracte per a PIMES: El salari es completarà amb part de la desocupació del contractat. Tindrà un període de prova d’1 any. Aquest contracte serà bonificat amb diners públics.

• ETT: es converteixen en agències de col·locació i actuaran com ho fa l’antic INEM.

• Contractes a temps parcial: a partir d’ara serà legal la realització d’hores extres per que es potencia aquesta forma de contractació precària.

• Flexibilitat: desapareixen les categories professionals permetent el "noia/o per a tot". La empresa distribuirà irregularment almenys el 5% de la nostra jornada de treball anual.

• Conveni Col·lectiu: les empreses podran deixar sense efecte el conveni al·legant causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció i canviar al seu gust fins a la negociació d’un nou. Els convenis d’empresa tindran prioritat sobre qualsevol altre i seva ultraactivitat serà de 2 anys.

Amb aquestes noves regles del joc s’aconsegueix a més una baixada de salaris generalitzada davant les circumstàncies imposades, s’instaura l’acomiadament ultrabarat i ràpid ja sigui individual o col·lectiu, s’elimina la supervisió dels ERO, s’implanta la contractació a temps parcial, en els nous contractes el salari serà el SMI com a referència i el conveni col·lectiu ja no serveix per res.

És hora de prendre el carrer, de manifestar públicament contra aquesta barbaritat, de conquerir de nou nostres drets robats i d’eliminar aquesta i altres lleis injustes imposades pels poderosos, els polítics, i els empresaris i banquers, que són aquells que han induït aquesta crisi.

Convocatòria Feministes Indignades

Fembloc al Bloc Crític de la Manifestació del 19F a Barcelona. Contra la reforma laboral i l'ofensiva patriarcal...vaga global!

Diumenge 19 de febrer, 11:30 Av. Diagonal amb Enric Granados

 

La reforma laboral recentment aprovada ens confirma que, com a la resta d'Europa, el Govern espanyol utilitza l'excusa de sortir de la crisi per destruir les conquestes socials que han costat segles de lluita i avançar cap a un règim de seudoesclavisme en el mercat de treball: dinamitar els convenis, abaratir l'acomiadament, facilitar l'acomiadament lliure (incloent raons d'un clar darwinisme social com haver estat de baixa un 20% dels dies hàbils durant dos mesos, com si les malalties es podessin programar), generalitzar la por en el lloc de feina com a via per mantenir- la població en estat de xoc i sense capacitat de reacció.

A més,  confirma també que l'altra via per sortir de les crisis serà carregar els seus efectes a les espatlles de les dones, forçant-nos a tornar al rol tradicional de treballadores a la llar sense reconeixement i per amor. L'anterior reforma laboral ja eliminà les bonificacions a les contractacions de les dones; la de la negociació col·lectiva permet a les empreses despenjar-se dels convenis col·lectius sectorials que obligaven a fer convenis d'igualtat a les empreses; la de les pensions segueix promocionant que les casades es quedin fora del mercat de treball per fer de cuidadores a la llar i que les dones siguem les úniques responsables de la cura dels fills, possibilitant que només nosaltres cotitzem fins a dos anys per la criança de fills i filles. I aquesta nova reforma laboral afegeix encara més dificultats a la nostra situació al mercat de treball, en eliminar les bonificacions a les empreses per contractar dones després de la baixa de maternitat. A més, incorpora la possibilitat d'imposar hores extres a les persones que treballen a temps parcial (un 16% de les quals són dones), dificultant encara més la conciliació de la vida laboral, familiar i personal de totes les persones.    Tot això, en un context de retallades generalitzades als serveis públics, al transports, a  la sanitat i l'educació públiques, als pressupostos d'ajut a les famílies... el que suposa més càrrega de treball reproductiu , domèstic i de cura, que recauen majorment en les dones, i enmig d'una ofensiva patriarcal contra el dret a decidir sobre els nostres cossos que amenaça amb dificultar encara més el nostre accés a educació sexual, anticonceptius gratuïts i a l'avortament lliure i gratuït com a prestació sanitària normalitzada en la sanitat pública. A més de fer pagar a tota la població la crisi econòmica que uns pocs han creat amb polítiques d'ajust de tall neoliberal, volen que les dones carreguem amb els seus efectes a  “casa i amb la pota trencada”. 

Les cúpules sindicals també són patriarcals

Aquest diumenge 19 de febrer serem a la manifestació que convoquen els sindicats majoritaris a Barcelona per fer visible que no estem d'acord amb les seves polítiques pactistes i amb la inacció davant un atac sense precedents als drets dels i les treballadores assalariades.  Perquè sabem que a la base dels sindicats majoritaris hi ha milers de persones descontentes amb els seus dirigents, tant per les seves decisions com pels privilegis dels que gaudeixen. Per animar-los a sumar-se a una marea que aixequi no només una vaga general, sinó total. Una vaga global de les treballadores assalariades, però també de les que no poden fer vaga: les persones precàries, les migrades, les que treballen en l'economia submergida, les domèstiques internes que no poden manifestar-se, les mares, avies, filles...les cuidadores invisibles, les prostitutes, les estudiants, les becàries... Una vaga en l'àmbit del treball assalariat però també en l'àmbit del treball de cura.  Una vaga contra el capitalisme i el patriarcat, l'aliança criminal que cada dia devasta milions de vides i despulla el planeta. Serem a la manifestació per recordar que, igual que no són els polítics ni els banquers qui decideixen sobre les nostres vides, no són les cúpules sindicals qui determinen una vaga,. Som les persones les que sostenim cada dia aquest sistema i podem aturar-lo si ho decidim. Juntes podem!

Perquè les dones no sostindrem les seves crisis

vaga global contra el capitalisme i el patriarcat!

Vols dir?

I amb tot això, la UB?

Calendari de mobilitzacions

     CALENDARI DE MOBILITZACIONS PER LES UNIVERSITATS PÚBLIQUES CATALANES

• Dimarts 14 de febrer. Segona onada de tancaments a les universitats públiques (UAB, UPC, UdG I UdL). A les 19 h: vetlla pels drets laborals dels empleats públics davant del Parlament de Catalunya.
• Dimecres 15 de febrer:
• Al matí: concentració de delegats/des a les portes del Parlament entregant esqueles als i les diputades.
• A les 13 h: assemblea general del PAS de la UB.
• A les 17,30 h: concentració davant del Parlament coincidint amb la votació dels PPGG de la Generalitat.
• Dijous 16 de febrer: concentració de protesta a la URV coincidint amb la reunió de l’ACUP.
• Del divendres 17 al dimarts 28 de febrer (aprox.): assemblees descentralitzades amb propostes de mobilitzacions.
• Dimecres 22 de febrer: concentració de protesta davant la secretaria d’universitats coincidint amb la reunió de la Mesa d’Universitats.
• Dimecres 29 de febrer: jornada de lluita  juntament amb  PDi i alumnat

MANIFEST TMB

                              MANIFEST TMB
Si el transport públic és un servei que pretén garantitzar el dret a la mobilitat de tothom:
1. és just tornar a pagar mitjançant els bitllets per un servei que, com la sanitat i
l'educació, ja paguem a través dels impostos?
2. Aquests impostos son redistributius?
No, son més grans per la gent treballadora i menys per la gent amb grans
fortunes.
3. És just que persones amb especials dificultats com aturades, joves, estudiants o
pirmis hagin de pagar el mateix preu de bitllet que les persones amb grans
fortunes?
4. És just que en front a les pujades de un 37% i un 12% dels preus dels bitllets
senzills i T10 respectivament, el preu del bitllet del bus turístic puji un 4%?
5. Aquesta pujada del % de les tarifes es correspon amb una pujada en els
salaris?
No.
6. El transport públic resulta igual de car a la resta de països europeus?
No,
7. La pujada de tarifes en el transport públic obeeix a una millora del servei?
No, tindrem menys autobusos i menys metros, menys seguretat i neteja per
reducció del manteniment i del personal de neteja.
8. Aquesta pujada de tarifes obeeix a una millora de les condicions laborals dels
treballadors?
No, hi ha menys seguretat laboral, acomiadaments encoberts, salaris per sota del
conveni, reducció 5% dels salaris en els ferrocarrils.
9. La reducció del servei afecta per igual a tothom?
No, s'han suprimit linies de autobusos de barri i al hospital, però la resta
incloent-hi el bus turístic es mantenen. Nit bus municipalització
10. Aquesta major precarietat laboral afecta també als directius?
No, comparativa 10/10.
11. Aquests directius fan una bona gestió per garantir el nostre dret a la mobilitat?
No, corrupció, despeses inútils.

Comunicat de premsa. Ocupació rectorat 2 de febrer del 2011

COMUNICAT DE PREMSA
OCUPACIÓ DEL RECTORAT DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA
Avui, a les 12 hores, delegats i delegades de les Seccions Sindicals de CCOO, UGT,
CGT, CAU-IAC, CSIF, CSC, amb el suport dels diferents òrgans de representació del
personal d’administració i serveis (PAS) i del personal docent i investigador (PDI) han
ocupat el rectorat de la UB.
Aquesta acció es realitza com un acte més de les mobilitzacions que es venen
realitzant en defensa dels drets laborals i socials i en preservació de la democràcia i
l’autonomia universitària, que estan en perill per les accions tant del Govern de la
Generalitat de Catalunya com de l’Estatal espanyol.
A banda de la previsió de retallades salarials prevista a la Llei de PRESSUPOSTOS
GENERALS de Catalunya per als empleats públics, també es liquiden drets laborals
del personal de les universitats amb l’anul·lació d’Acords, Convenis i Pactes en aquells
punts que s’especifiquen també al projecte de llei de MESURES o
D’ACOMPANYAMENT i, molt especialment, es pretén realitzar una reducció
indiscriminada de plantilles, tant de PAS (interins i laborals temporals) com de PDI
(ajudants, lectors, “Ramon y Cajal”,...)
Aquestes mesures, afegides a les retallades pressupostàries a la Universitat de
Barcelona, signifiquen un atac brutal contra l’autonomia universitària, i fan inviable una
Universitat Pública, per tothom i de qualitat.
Davant d’aquesta situació exigim del rector de la UB un posicionament actiu en
defensa de la universitat pública i de qualitat que passa per disposar de pressupostos
suficients i d’autonomia universitària, així com de personal suficient i amb condicions
dignes de treball.
Barcelona, 2 de febrer de 2012
Seccions Sindicals de la UB:
CCOO – UGT – CGT – CAU-IAC – CSIF – CSC
Òrgans de Representació:
Comitè d’Empresa de PAS-laboral
Junta de PAS-funcionari:
Comitè d’Empresa de PDI-laboral:
Junta de PDI-funcionari

DRET A AL PROPI COS. Nosaltres parim, nosaltres decidim. Avortament lliure i gratuït – Divendres 10feb marea violeta a les 19:30h Pl.Sant Jaume, bcn

1985. Seqüela.
El nostre cos, la nostra terra.
Les dones de la Campanya pel Dret a l'avortament Lliure i Gratuït,
després de les inconcretes i amenaçadores declaracions en roda de premsa del ministre
Gallardon, no podem altra cosa que manifestar alta i clarament, simplement, que:
ARA i AQUÍ,
Ahir, demà i arreu,
Les dones decidim.
......................
La Campanya pel Dret a l'Avortament Lliure i Gratuït fou critica amb la Llei de Drets
Sexuals i Reproductius i d'Interrupció Voluntària de l'Embaràs del 2010 ja que, tot i els
avenços, no respon a les necessitats reals d'autonomia i capacitat plena de decisió de les
dones.
Però defensarem, com ho fem des de fa dècades, qualsevol avenç en el dret de les dones
a decidir. No farem cap pas enrere en el reconeixement dels Drets Sexuals i Reproductius
que, recordem, estan recollits i protegits per les convencions internacionals de NNUU del
Caire 1994 i Beijing1996.
100.000 dones avortem cada any a l'Estat Espanyol. Cal escoltar les veus que amaguen
aquests números. El dret a decidir no pot limitar-se per uns supòsits conservadors decidits
per governs canviants. Si volem rebaixar el nombre d'avortaments, no el penalitzeu.
Volem relacions igualitàries, anticonceptius gratuïts i a l'abast de tothom. Dret a decidir i
avortament lliure i gratuït. És aquesta la política en la que treballem les feministes de tot
el món.
L'avortament és un fet. L'educació sexual i afectiva una necessitat.
************ És per això que cridem:
* a assistir a la marea violeta convocada pel divendres 10 de febrer, a les 19.30h, a plaça
sant Jaume (més informació a @mareavioleta i a la plana de facebook Marea Violeta)
* a tuitejar, piular, cantar, posar al facebook, webs, blocs, a balcons, enganxines,
samarretes i arreu la imatge que adjuntem. O altres de la vostra invenció. @dretpropicos
@joheavortat.
* a signar i difondre fins l'estratosfera la campanya de signatures que aviat farem arribar.
* a assistir massivament a les convocatòries de manifestacions pel 8 de març, amb lemes
pel dret al propi cos.
* a coordinar-nos tots els col·lectius que treballem pels Drets Sexuals. Hem de fer sentir
les nostres veus ben alt per a aturar aquesta nova campanya dels sectors ultra
(ultracatòlics, antiavortistes, ultraconservadors, antitot).
El meu cos no és territori de disputes
Campanya pel Dret a l'Avortament Lliure i Gratuït
dretalpropicos@gmail.com
******************
Conjugació verbal catalana. Verbs regulars acabats en -ar.
Jo he avortat,
Tu has avortat
A ella li va fallar el condó.
Nosaltres hem avortat,
Vosaltres no podeu assumir la maternitat,
Elles manquen d'educació afectiva i sexual i acabaran avortant.
Totes hem avortat.
*******************
Recomanem a la classe política algunes fórmules senzilles per a reduir el nombre
d'avortaments. Estan garantides per anys d'experiències polítiques i segles de repressió
sexual:
Major repressió sexual = penalització de l'avortament = avortament insegur i clandestí.
Despenalització de l'avortament + educació sexual i afectiva = reducció del nombre
d'avortaments + major i millor plaer + menys relacions violentes.
(per aprofundir en les fórmules poseu-vos en contacte amb dretalpropicos@gmail.com)
***************** AVATARS:
El meu cos no és territori de disputes
Campanya pel Dret a l'Avortament Lliure i Gratuït
dretalpropicos@gmail.com