El sistema universitari català es troba en aquest moments en estat de
shock com a producte directe de les polítiques aplicades pel govern de
CIU i del PP, que pretenen una transformació radical de la universitat:
cada vegada més inaccessible, més precaritzada i al servei d’uns
interessos concrets.
No es tracta només de retallades, no és tan sols conseqüència d’una
suposada crisi, és una planificació que ve de lluny. Cap dels sectors
que composen la universitat pública: alumnat, personal d’administració i
serveis, professorat i personal investigador, queda fora d’aquesta
agressió política, ja que és el conjunt el que és atacat.
El resultat és una universitat que, lluny d’estar al servei de la
societat i de la sortida de la desastrosa situació econòmica, social,
cultural i política que estem patint, resta cada cop més al servei dels
interessos i dels principis que ens han dut precisament a l’atzucac
actual. La pujada de taxes, que ens porta a una educació superior cada
cop més allunyada de la majoria de la població, n’és tan sols el
símptoma més evident.
La mercantilització de la recerca, el tancament de màsters i graus no
“rendibles” en termes econòmics de curt termini o l’entrada dels
interessos privats dins d’un dret públic, en són altres mostres. Procés
que porta irremeiablement al deteriorament de la funció social de la
universitat en el si de les nostres societats i, si no s’hi posa fre, a
la pèrdua de tota una generació, i de la feina realitzada per
l’anterior, en termes de recerca, docència i pensament crític.
A les universitats públiques la precarietat és estructural, no un dany col•lateral de la crisi:
La carrera docent i investigadora ha quedat profundament malmesa. Si
les agressions han arribat ja al professorat estable, al que es farà
treballar més hores per menys retribució, el cert és que fa temps que el
professorat més jove pateix una incertesa absoluta. El professorat amb
contracte d’associat, i més concretament els “falsos” associats, ha
sofert el pes més important de les retallades en forma de “no
renovacions”o baixades brutals de sou.
En aquests moments a les universitats públiques catalanes s’estan
fent ja contractes de vergonya per 90 euros mensuals, alhora que s’està
estenent la pràctica de semestralitzar els contractes anteriorment
anuals. Però també el professorat lector i les investigadores i
investigadors Ramón i Cajal es troben en aquests moments a la corda
fluixa.
1.500 places docents menys d’aquí a 2021:
La desaparició de centenars de professors i professores joves del
sistema universitari català en els darrers dos anys ha vingut
acompanyada pel Pla Serra Hunter II, que és la principal eina per la
destrucció de les actuals carreres docents i investigadores. La
“promesa” feta per Antoni Castellà de “cobrir” les 2.000 jubilacions
previstes d’aquí al 2020 amb tan sols 500 noves contractacions (les
altres 500 en realitat no són sinó la conversió de places estructurals a
noves formes de contractació) significa la desaparició de 1.500 places
docents.
Alhora aquest pla només preveu l’estabilització de 500 professors
lectors d’aquí al 2021, quan actualment el professorat lector a
Catalunya supera els 700, més de la meitat dels quals seran expulsats
del sistema. Queden a l’aire, a més, les vies d’ingrés de nous joves
doctors i doctores a les carreres investigadores i docents en una
universitat cada cop més envellida.
Pèrdua d’autonomia dels tribunals de selecció de professorat
La descapitalització sense precedents de la capacitat de recerca i
docència d’aquest país es farà amb tribunals de selecció de professorat
intervinguts per la Generalitat, a partir de la seva participació en
l’elecció de tres dels cinc membres que els composen.
La violació de l’autonomia universitària que suposa aquesta mesura
només és equiparable a l’actitud mesella dels nostres rectors i
rectores, que ho han permès en acceptar el pla, a la vegada que
practiquen una política erràtica: uns preveuen superar el bloqueig
actual en la convocatòria de places per la gent acreditada establint
contractes d’agregat interí, altres de postdoctoral amb pèrdua de
retribució i drets i, encara, els últims d’associat.
En aquest marc, reblat per la futura modificació de la LOU, la LUC i
la negociació del conveni col•lectiu, les mobilitzacions viscudes durant
el curs passat han impedit portar les intencions de la Generalitat fins
als extrems previstos, però caldrà molt més per aturar-les. En aquest
marc la CGT del PDI de les universitats catalanes vol fer extensives les següents consideracions:
La necessitat d’impugnar la política de professorat seguida fins ara i
fer-ne un replantejament general basat en l’equitat, la seguretat i la
independència científica i docent.
La necessitat d’impugnar en la seva globalitat el Pla Serra Hunter II,
ja que és una eina de destrucció de carreres docents i investigadores i
de violació de l’autonomia universitària.
L’exigència d’assegurar la carrera docent i investigadora i, complint
els acords presos en el conveni col•lectiu vigent, procedint a la
regularització dels “falsos” professors i professores associats
contemplada a la Disposició Addicional Segona del conveni i a
l’estabilització de cada plaça de Lector i Ramón i Cajal que
s’extingeixi, acceptant totes les acreditacions de les diferents
agències (AQU i ANECA), com també queda recollit en el conveni.
La negativa a permetre cap agressió en les condicions docents, de
recerca i laborals del conjunt del professorat, ja sigui baixada de
retribucions, ja sigui incrementant les hores de dedicació.
La idoneïtat d’anar cap a la convocatòria d’una gran assemblea de tot
el PDI de les universitats públiques catalanes per fer prevaler els
principis de la universitat pública.
La urgència d’establir ponts entre tots els sectors de la comunitat
universitària, ja que tots ells són els atacats, i entre la universitat i
el teixit social català en la defensa d’un dret, el de l’educació
superior, indispensable en el camí de la sortida de la situació actual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada