Que la iglesia pague el IBI

Apoya con tu firma la campaña: Que la iglesia pague el IBI
  Campaña: Que la iglesia pague el IBI(http://www.laicismo.org// detalle.php?pk=13246#ppal)

El déficit que España tiene y la caída de la actividad económica, es consecuencia de una nefasta gestión de las instituciones públicas, del expolio desarrollado por los mercados, los especuladores y los bancos, de la permisividad para la circulación de dinero negro y por el enorme fraude fiscal existente, todo ello recae, exclusivamente, sobre las espaldas de la ciudadanía, que sufre: un agonístico paro, con el aumento de la pobreza, un peligroso recorte de innumerables y básicos derechos sociales, el aumento del IRPF, junto a la bajada unilateral de los salarios y el aumento de impuestos varios, y del impuesto de bienes inmuebles (IBI).

A esta injusta y gravísima situación, se le suma las enormes exenciones fiscales de las que disfrutan diversas entidades, en especial la iglesia católica española.

EUROPA LAICA Y LA ENTIDADES JURÍDICAS Y PERSONAS FÍSICAS FIRMANTES, EXIGEN AL PODER LEGISLATIVO, AL PODER EJECUTIVO Y A LOS AYUNTAMIENTOS.

1-Que se suprima, para el ejercicio de 2013 de la Ley de Haciendas Locales, la exención del IBI (impuesto de bienes inmuebles rústicos y urbanos) a la iglesia católica y otras confesiones religiosas, así como a sus organizaciones y centros de enseñanza y proselitismo religioso.

2-Que se haga un censo, en cada municipio, de los bienes inmuebles rústicos y urbanos que están censados y registrados a nombre de la iglesia católica y de otras confesiones religiosas.

3-Que se deroguen (o se incumplan) los Acuerdos del Estado español con la Santa Sede, especialmente y en eta caso el de Asuntos Económicos.

4-Que el Estado obligue a la autofinanciación de la iglesia católica, como se contemplaba en los Acuerdos Económicos antes mencionados y consecuentemente a ello se elimine del IRPF (impuesto de la renta) la casilla de asignación a la iglesia católica.

5-Que se hagan las modificaciones pertinentes en la Ley de Haciendas locales, en la Ley de Mecenazgo y Fundaciones y otras normas estatales, autonómicas y locales, para evitar injustificables exenciones del IBI y de otros impuestos a la iglesia católica y a otras entidades jurídicas.

No olvides entrar en www.laicismo.org y apoyar con tu firma esta y otras campañas, o para mayor información.

MODELO DE MOCIÓN  SOBRE EL IBI PARA PRESENTAR EN LOS AYUNTAMIENTOS
También estás disponible una Moción para presentar en los Ayuntamientos, si eres concejal o si puedes pasarlo a alguien que lo sea. Puedes verla entrando en www.laicismo.org o directamente en http://www.laicismo.org/detalle.php?pk=13260&tp=ds

El aborto en el túnel del tiempo

José Ángel Lozoya Gómez
Miembro del Foro y de la Red de Hombres por la Igualdad

A finales de 1978, en Valencia, una amiga me contó que pertenecía a un grupo que hacia abortos clandestinos para luchar por su legalización y me pidió prestado el piso para hacer los que tenían concertados para esa tarde. Accedí porque no encontré ningún motivo para negarme, sin imaginar que ese acto de solidaridad me iba a cambiar la vida.
Esa tarde conocí a un grupo de mujeres valencianas, andaluzas y gallegas, asustadas y dispuestas a enfrentarse a lo desconocido con tal de interrumpir un embarazo no deseado para retomar una vida que se había visto absolutamente alterada por la noticia de su gestación.
Las chicas que practicaban los abortos, sorprendidas por mi habilidad para ayudar a estar relajadas a las mujeres que esperaban turno para ser intervenidas, me ofrecieron ver un aborto y me propusieron integrarme en su grupo, a lo que accedí porque planteaban una batalla para ampliar las libertades en la que valía la pena participar.
En el largo año que duró mi experiencia, interrumpida en Sevilla por la policía, que acabo en juicio, condena e indulto, conocí a más de mil mujeres de todas las edades, ideologías, nivel económico o cultural, y provincias españolas.
La mayoría confesaba estar en contra del aborto hasta que su embarazo venciera sus resistencias, cada mujer tenía unos motivos para abortar, pero siempre eran lo bastante poderosos como para que cada una de ellas estuviera dispuesta a arriesgar su libertad y su vida. Podían ser condenadas con seis años de cárcel y la imagen que tenían del aborto clandestino era realmente truculenta.
Unas abortaban porque no querían ser madres en ese momento y otras porque no "podían" serlo. Estas últimas hubieran llevado a término sus embarazos de contar con el respaldo necesario. Social o de sus parejas.
Recién legalizada la anticoncepción su uso era aún minoritario, en casi todas las familias había algún hijo del doctor Ogino y la manida promesa masculina del "confía en mí cariño que yo controlo" demostraba ser de una fiabilidad muy limitada.
La práctica totalidad de los embarazos eran el resultado de eyaculaciones irresponsables en relaciones sexuales físicamente satisfactorias para los hombres y solo ocasionalmente para las mujeres, que no obstante siempre cargaban con las consecuencias. Esta constatación nos llevo a defender la difusión y uso de la anticoncepción y promover una educación sexual igualitaria que cuestionase el modelo sexual dominante.
Una educación sexual que me llevo a cuestionar la pobreza de la sexualidad masculina, que oscila entre el placer y el dar la talla, y esta a cuestionar los modelos masculinos tradicionales, es decir el machismo y sus manifestaciones.
A principios de los años 80, en una reunión de clínicas de abortos estimábamos en unos cien mil el número de los que se practicaban en España (la Fiscalía hablaba de 300.000) una cantidad que ha ido saliendo a la luz con la legalidad y creciendo al ritmo de la población. La legalización disipó las tinieblas de la clandestinidad, el riesgo para la salud de las mujeres y la indefensión de quienes los practican, pero no ha logrado un descenso significativo de los mismos porque no se ha avanzado nada en la educación sexual.
Hoy, cuando parecía que las mujeres habían consolidado su derecho al voto, el acceso a la educación, al mercado de trabajo y al control de la natalidad, la victoria del PP nos recuerda que todas las conquistas son reversibles, y en el caso del aborto nos obliga a desempolvar viejos argumentos: que la legalización no recomienda ni obliga, que el derecho de los fecundadores a opinar no puede prevalecer sobre el de las embarazadas, que si los hombres parieran el aborto sería legal, que se cuestiona la capacidad de decisión de las mujeres porque se las quiere mantener a ellas y a sus cuerpos bajo control, que si ellas son las que pueden parir ellas suyo es el derecho a decidir.
Indigna que se opongan al aborto las mismas personas que se oponen a la educación sexual, al control de la natalidad, a los servicios sociales y las que exigen a las mujeres anteponer el cuidado de sus hijos o familiares dependientes a su desarrollo personal en lugar de exigir a
sus parejas corresponsabilidad en lo Doméstico.
Gallardón promete que ninguna mujer ira a la cárcel por abortar, lo mismo que decía el PSOE de principios de los 80, pero entonces eso significaba un avance y hoy es un serio retroceso.

Portada Societat El moviment 15-M, un revulsiu per al feminisme català

www.btvnoticies.cat

8 de març dia de les dones II

Manifest i convocatòries Ca la Dona


CADA DIA ÉS 8 DE MARÇ – 120308_Manifest_Cld – pdf
Nosaltres, dones feministes, ara, avui i aquí, constatem que, davant la crisi global, el sistema patriarcal – capitalista, a través de les seves polítiques econòmiques, vol destruir tot allò que les dones hem aconseguit amb tants esforços. Un sistema econòmic que veu les persones com a mercaderies i que es basa únicament en la productivitat l l’obtenció de beneficis per a unes quantes persones. Que no ha tingut ni té en compte que som indispensables pel manteniment de la cohesió social.
Nosaltres, dones feministes, continuarem treballant per un sistema econòmic que posi en el centre la vida de les persones.
Ens volen sotmeses però continuem insubmises i resistents.
Amb l’excusa de la crisi la situació laboral de les dones, empitjora. Aquesta excusa està servint per a aplicar mesures que vulneren els nostres drets i la nostra dignitat com a dones treballadores. Empitjora i deteriora els col·lectius més vulnerables: dones joves, dones grans, immigrades… alhora que repercuteix negativament en la corresponsabilitat en les tasques de sosteniment de la vida, dins i fora de la llar. Ens vol retornar a casa, a la immobilitat, al voluntariat… La crisi, creada pels mateixos que retallen els nostres drets, agreuja la qualitat de vida de les persones dependents, tornant a recaure en nosaltres exclusivament aquesta feina.
Les institucions polítiques i financeres com la Unió Europea, el Banc Central Europeu, el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional o les agències de qualificació, estan imposant mesures injustes que afecten als nostres cossos i les nostres vides, de forma brutal i dictatorial.
Com es poden retallar recursos per poder continuar treballant contra la violència masclista? .Retallades que afecten al sosteniment de serveis indispensables com: serveis d’atenció a les dones víctimes d’aquesta violència; el tancament de cases d’acollida, d’assessories jurídiques, de recursos de prevenció… malgrat que la violència masclista continua sent un problema molt greu que en la nostra societat.
Pels nostres drets laborals i socials, ni un pas enrere.
Per què no retallen altres “negocis“ improductius? Per què l’Església Catòlica continua rebent milers de milions d’euros? ¨. Per què no es retallen els diners que es dediquen al ministeri de defensa?
La guerra no produeix altra cosa que més violències, i pel que fa l’església catòlica no produeix sinó que adoctrina i ataca les dones amb la intenció de poder exercir el control del nostre cos, els nostres plaers i desitjos, la nostra llibertat de decidir.
Nosaltres continuarem treballant pels nostres drets sexual i reproductius. Volem fora dels nostres ovaris l’església, l’estat, els jutges, els metges… i qualsevol intermediari. Nosaltres decidim com volem viure les nostres identitats sexuals, els nostres plaers i desitjos, la nostra maternitat.
Denunciem, també, la medicalització a la que ens volen continuar sotmeses, sota una comunitat científica androcèntrica que ens obvia i cosifica quan li convé pels seus interessos.
El meu cos és meu, jo decideixo!
Avortament lliure i gratuït
Església i PP, parella de fet
Feministes per un estat laic.Contra la jerarquia catòlica patriarcal, totalitària i misògina. Contra l’adoctrinament de qualsevol fonamentalisme religiós.
Aquest 8 de març, sortirem al carrer com sortim moltes altres vegades, i omplirem els carrers de les ciutats amb la força de totes les dones. Cridarem ben alt que la marea lila avança i continuarà avançant amb més força.
Juntes podem
Insubmissió a la política econòmica del patriarcat.

Ca la Dona
Us encoratgem a totes les dones a participar conjuntament d’aquest 8 de Març, per enfortir i engrandir els nostres espais feministes i les nostres aliances. 
::::::::8 de març. Dia Internacional de les Dones. Actes des de Ca la Dona:::::::::
.7 de març.… a les 19.00 h, a Ripoll 25: Pa amb xocolata!.
.8 de març.… a les 17.30h, a Ripoll 25: per si no n’havies tingut prou 8o no has pogut venir el 7)… més pa amb xocolata!
Coneixem la nova casa, compartim una estona plegades, i després, totes les que vulguem, cap a la mani!
.8 de març.… a les 19.00h, a plaça Universitat, Bcn: manifestació del Dia Internacional de les Dones. Organitzada per diferents col·lectius, entre ells Ca la Dona.
. 24 de març.… pel matí, a Ripoll 25: trobada-debat entre col·lectius feministes.Aviat us passarem més informació, però mentrestant, feu la reserva a l’agenda!
Visca el 8 de març!
Cada dia és 8 de març

8 de marc. Dia de les dones. Convocatòries i manifestos

Accions i mobilitzacions pel 8 de març a Barcelona:

• DIMECRES 7 DE MARÇ

20.30h. Parc de les Tres Xemeneies (metro Paral·lel)

MANIFESTACIÓ NOCTURNA per a dones, lesbianes i trans (Jornades d’Acció Feminista Autonoma "Se va a armar la Gorda")

• DIJOUS 8 DE MARÇ

Plaça Universitat

18h. PERFORMANCE FEMINISTA

19h. MANIFESTACIÓ unitària del 8 de març

• DISSABTE 10 DE MARÇ

Davant la Delegació de Govern

CADENA HUMANA FEMINISTA PEL DRET A DECIDIR SOBRE ELS NOSTRES COSSOS

El vídeo censurat de Feministes indignades el trobaràs a:

http://www.caladona.org/2012/03/els-videos-censurats/

Retallades per a la Desigualtat

Comunicat de la CGT per al 8 de març de 2012

La dona amb la pota trencada i a casa. Així és com volen veure’ns des del poder. Perquè saben que si ens deixen, podem fer un món molt diferent. Però no volen. Les successives retallades i suspensions de lleis i decrets previstos, fan que la paraula IGUALTAT vagi perdent el sentit poc a poc i demostren que, ficar la tisora ​​en els serveis socials, ens afecta més a totes que a tots.

Ens retallen les prestacions de la llei de dependència, perjudicial tant per a les dones que es queden a cuidar els seus familiars directes com per a les contractades amb aquesta finalitat. Les empreses d’ajuda a domicili porten mesos sense cobrar. Cada vegada es fan menys centres de dia públics. I aquests treballs tenen cara de dona.

Les empreses de neteja contractades per les diferents administracions estan plenes de dones amb contractes a temps parcial a les que, en molts casos, se’ls deuen diversos mesos de salari.

En educació, aquest any es quedaran buides milers de places de professorat interí, amb el consegüent deteriorament en l’educació de les nostres filles i fills. Cada any que passa és més difícil trobar plaça en una escola infantil pública. Els menjadors escolars estan saturats de nens i nenes i el personal que els atén és insuficient, i se’ls deuen diners en alguns casos també.

En sanitat amenacen amb el copagament i, en tenir major esperança de vida, les dones carregarem amb ell més que els homes. La supressió o el no compliment dels concerts amb els hospitals privats per les interrupcions voluntàries de l’embaràs, fa que en diverses comunitats estiguin avançant els diners per avortar les mateixes dones

Segueix sense ser reconegut el treball que s’exerceix a casa, que és el pilar de la nostra societat masclista i patriarcal, i que acaba convertint-se en treball gratuït.

Semblant és la situació de les dones de fer feines perquè, tot i haver-se aprovat al novembre la reforma del règim de la seguretat social, la precarietat del seu treball fa que les persones treballadores pensin que no els val la pena i les ocupadores s’estiguin qüestionant el seguir amb el seu servei, més quan gairebé no hi ha subvencions estatals que reconeguin la finalitat conciliatòria del treball d’aquestes dones.

No volem acabar sense nomenar a les dones maltractades, que estan veient com es retallen les subvencions a les organitzacions que gestionen els centres d’assistència i com disminueixen els recursos destinats a la seva protecció, convertint-se en el més evident símbol de tots els drets que les dones estem perdent amb aquesta estafa que anomenen crisi.

Davant d’aquesta situació només hi cap la rebel·lió massiva i decidida de totes les persones que creiem i lluitem perquè la paraula IGUALTAT tingui sentit.

EL 8 DE MARÇ (I TOTS ELS DIES) SIGUES LLIURE I LLUITA

Secretaria de la Dona del Comitè Confederal de la CGT

 

‹ ›

  /2

 

Salvador Puig Antich. In memoriam

Trobada de la comunitat educativa al Rectorat Ocupat UB‏

Des de l'Assemblea del Rectorat Ocupat, després de la multitudinària manifestació del 29F, es va decidir (ahir) en assemblea fer una trobada de tot el sector educatiu el dissabte 3 de març al hall de l'edifici històric (Plaça Universitat). L'objectiu és confluir els diferents espais i persones que estan en lluita al sector educatiu per pensar juntes propostes de pla de lluita comú per la primavera. Aquest recull de propostes i de mobilitzacions es portaran en els espais decisoris de cada assemblea de centre, de facultat i de treballadores.

Us animem a participar-hi totes! L'educació és cosa de totes!

Juntes ho podem tot!

Aquest és l'ordre del dia de la Trobada d'Universitat (12h) i de la Trobada d'Educació (17.30h)

TROBADA UNIVERSITATS

12.00h.- Presentació inicial

12.30-13.30.- Debat per grups

Debats en grups petits de màxim 20 persones.

Cada grup omplirà un full amb les preguntes. Punts a tractar:

1.- Organització.- Quines eines tenim per coordinar-nos (Valoració)

Com podem millorar la coordinació? (Propostes)

2.- Demandes.- Quines demandes són prioritàries?

Quins reivindicacions tenim a curt / mig / llarg plaç?

3.- Calendari.- Quines mobilitzacions / accions volem fer al març?

Com mantenim un ritme de mobilització creixent al llarg de tot el curs?

*Es parlarà 20 minuts sobre cada punt.

13.30-14.30.- 1er Plenari sobre Organització i Demandes

Es debatrà entorn les discussions i propostes del 1er i 2on punt sorgides a cada grup de debat.

DINAR POPULAR

16.30-17.30.- 2on plenari sobre Pròximes Mobilitzacions i Calendari

Es debatrà entorn les discussions i propostes del 3er punt sorgides a cada grup de debat.

TROBADA EDUCACIÓ

17.30-18.00.- Presentació inicial

18.00-19.30.- Plenari sobre pròximes mobilitzacions comunes

19.30-20.00.- Salutacions de lluites: TMB, Sanitat, HP...

ACCIÓ FINAL